Des dels seus inicis les eleccions europees són les que han comptat amb un nivell més alt d’abstenció a Catalunya i a l’Estat espanyol. Això ha estat segurament resultat de la fins fa poc generalitzada percepció d’Europa com un ens abstracte, remot i amb poc a veure amb la realitat més quotidiana de la ciutadania. Tanmateix, aquesta visió ha canviat en els darrers anys. L’esclat de la crisi fa ja més de mitja dècada, així com les brutals polítiques de retallades que hem patit des de llavors, ens han fet adonar-nos que, malgrat lluny, Brussel·les, Estrasburg o Berlin, entre moltes altres ciutats europees, tenen molt més a dir sobre el nostre present i el nostre futur del que mai abans ens havíem imaginat.
L'Europa de la Troika i de la banca exclou la gent de baix, la classe treballadora i els pobles. Cada cop més la Unió Europea s’ha convertit en un laboratori social i econòmic on s’experimenta constantment amb receptes polítiques i econòmiques generadores de creixents desigualtats socials i en favor dels beneficis i els privilegis d’una minoria. Malgrat la propaganda oficial en favor dels rescats i les retallades dels serveis públics o de les excuses d’institucions més properes que culpen Madrid per tots els nostres mals, no ens cal ser economistes per entendre cada cop millor els efectes de les fórmules econòmiques dominants sobre les nostres vides, sobre les nostres llars, sobre les nostres ciutats, sobre els nostres cossos. És per això que hem de moure fitxa.
La construcció d'una altra Europa s'ha de fonamentar en els valors de l'internacionalisme, més enllà de fronteres i mercats. En el nou curs històric, la qüestió nacional, lligada a les realitats dels països i dels pobles, tinguin o no un estat propi, reapareix com un element conflictiu i de fàcil instrumentalització, més encara quan la crisi econòmica i social s'agreuja i el feixisme emet els seus senyals més amenaçadors. Lluny de les controvèrsies més recurrents, la democratització d'aquesta Europa ha d'incloure el principi universal al dret d'autodeterminació. En el cas de l'Estat Espanyol, és impensable un projecte europeu de ruptura amb l'ordre dels mercats i de la banca si aquest no té present el dret a decidir dels països i nacions que estan sotmesos al règim centralista de la transició.
El binomi dels drets nacionals i socials, aplicat a l'escenari europeu, requerirà del suport polític explícit, organitzat, internacionalista i solidari cap a les reivindicacions dels pobles. El cas de Catalunya i dels processos constituents que es puguin obrir des de baix a cada país o nacionalitat, haurà d'estar en l'agenda de la política europea. Caldrà que es faci sentir en les institucions i en els carrers. L'autodeterminació dels pobles és part consubstancial dels objectius d'una esquerra internacionalista que faci front a la Troika i als governs estatals o autonòmics que segueixen les directrius del mercat. La sobirania real de Catalunya implica trencar amb la Troika i amb les imposicions de l'Europa del Capital. No hi haurà sobirania real sota el xantatge del pagament del deute i l'aplicació de plans d'ajust estructural. Per això, és necessari que la defensa dels drets socials i nacionals vagin estratègicament units. Aquest ha de ser el rol de Podemos, sense cap tipus de dubte, a la propera campanya electoral a les eleccions europees.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
