La tita del profe i/o del llibreter

Joan-Carles Girbés, flamant nou editor de l'editorial Sembra Llibres, acaba de fer-se ressò en el seu blog d'una controvèrsia que s'ha donat a França relacionada amb el món de la cultura. Per resumir-ho, Jean-François Copé, líder de l’UMP, el principal partit de l’oposició, va criticar en públic la publicació d'un llibret il·lustrat per a infants titulat “Tous à poil!” (‘Tots nus!’), de Claire Franek and Marc Daniau. L’àlbum conté una sèrie de dibuixos on tot de persones de l'àmbit quotidià surten despullats. S'hi pot veure la iaia, el mestre, la veïna, un gendarme... mostrats a pèl amb humor i bonhomia. Ni rastre, ni la més mínima intenció, ni directa ni indirecta, de relacionar nuesa amb sexe.

A aquest polític, la nuesa no li agrada. I encara menys, afirma, quan aquest llibre sembla que s'ha utilitzat en algunes escoles públiques. És curiosa aquesta fixació dels polítics de dretes amb la nuesa, encara que sigui en dibuixets. És com el cinema, on es pot perseguir el que faci la més lleugera ferum d'erotisme, però mai la violència. Encara recordem amb una certa tendresa l'època de la societat espanyola, durant la transició, en què es van aprovar les sales X per a pel·lícules pornogràfiques i/o especialment violentes. Ara no sé si en queda alguna, de sala d'aquestes, però el que sí que puc aventurar és que, de pel·lícula violenta, mai no se'n va passar ni una, totes eren porno.

Veient la quantitat de violència que hi ha en algunes pel·lícules, un es pregunta, ni que sigui per curiositat, on és el límit per entrar dins el circuit X. Al polític francès li ha succeït el mateix. El que passa és que, segurament a causa de la proximitat de les eleccions europees, el que va ser una intervenció curta en un dels canals privats del diari Le Nouvel Observateur, va degenerar en una espiral brutal de discussió pública que ha inclòs la fatxenderia i les amenaces de grups d'extrema dreta, que han fet circular llistes de llibres per a infants i joves que consideren inadequats. Els editors i llibreters, davant d'això han fet pública una foto on n'apareixen uns quants, despullats, protestant per la situació i demanant respecte per la llibertat d'expressió. Val a dir que, despullats, despullats, tampoc: Tot de llibres els tapen les zones genitals i a les dones, els pits.

A partir d'aquí, dues reflexions: Només a França es pot plantejar un debat d'aquesta mena, amb la llibertat de la cultura com a eix. A part de l'anècdota de la foto, només veure com editors i llibreters s'han constituït en una mena de lobby cultural per defensar la seva llibertat (la de pensar, però també la d'editar i vendre) provoca admiració. A casa nostra, un fet així no hauria tingut gaire repercussió. Primer, no es dóna tanta importància a un fet concret com el que va escandalitzar el polític francès. No veiem cap dels més opusdeistes ministres del PP anant a la batalla pública per un llibret d'il·lustracions de 40 pàgines, totalment innocent. Segon, tampoc no els veiem amb ganes de muntar un sidral per un producte -aquest o qualsevol- relacionat amb la cultura i la llibertat d'expressió. La literatura, la cultura, no “ven” tan bé aquí com a França. Costaria aixecar un escàndol de base purament cultural. Dit d'una altra manera, un escàndol com aquest, provocat per una raó com aquesta probablement només podria donar-se a França. Per bé i per mal.

I aprofitem l'avinentesa per criticar la foto d'editors i llibreters en pilotes, però tapats pels llibres. Això no és res ni serveix per a res. Despullar-se per aconseguir alguna cosa o protestar està de moda. Però, segons la meva opinió, no totes les propostes són iguals. Entenem, per exemple, que els membres (amb perdó) d'un equip de futbol o els venedors de les parades d'un mercat facin un calendari on surtin despullats però tapats estratègicament. L'obejectiu és reduït, recaptar diners per sobreviure o, com el cas dels paradistes del mercat del barri barceloní d'Horta, per solidaritat amb col·lectius o persones discapacitats o amb problemes. Aquí, acceptem que es tapin.

Però quan es tracta de col·lectius que s'adrecen a la ciutadania en general i es vol cridar l'atenció de debò (si és que crida l'atenció un grup de particulars despullats, avui en dia) no s'hi valen les mitges tintes. I en el cas dels editors i llibreters francesos, encara menys: davant els grups parafeixistes que volen censurar, davant un polític cavernícola que veu merda on només hi ha vida, si es volen despullar (molt més quan s'ha volgut censurar un llibre de nus), que ho facin del tot. Amb els llibres ben a la vista, però amb la resta, també. Altrament, no passa de ser una foto simpàtica, on veus una sèrie d'intel·lectuals que s'ho han passat molt divertit durant una estona. Una mica d'agressivitat, senyors i senyores, que fins i tot els nois de Full Monty, al final, aixecaven el barret. Que no n'hi ha per tant.