Twitter i la barra dels bars

L'allau de piulades antisemites a causa de la derrota del Real Madrid en bàsquet davant del Maccabi de Tel Aviv, pel fons i la forma, no són diferents d'altres piulades a Twitter referents a altres temes o a persones físiques. És a dir, es tracta de deixar-te anar i insultar sense fre i a veure qui la diu més grossa. Ha esdevingut ja un tòpic el fet d'assimilar l'ús del Twitter a l'actitud d'una suposada barra de bar.

Com si tothom tinguéssim la mateixa idea d'aquest lloc o, si el que es diu, suposadament, a la babalà en una barra de bar, de vegades fos gaire diferent del que es diu, per exemple, en un dinar multitudinari o després de prendre unes copes, en la celebració d'un casament. I aquí, vull fer una defensa de les barres del bar. La pobra barra no en té la culpa. N'ha de viure i veure cada dia de tota mena. per una altra banda, no tothom que vol arreglar el món des d'aquesta talaia privilegiada ho fa d'una manera tan grollera i en el fons, tan ignorant.

Hi ha grans discussions i ben profundes, a les barres del bar. De fet, en una barra de bar s'hi ajunta el millor i el pitjor de cada casa, des dels més imbècils fins als més intel·ligents. Si el ministre Fernández vol perseguir legalment els imbècils de Twitter, també s'hauria de posar a perseguir els imbècils de les innombrables barres de bar existents. Impossible.

L'únic cert és que si, tal com s'ha reproduït a diversos mitjans, 17.500 persones han fet piulades antisemites, entre les quals, un tal Víctor Guerrero Fer, amb un tuit on diu “Judios cámara de gas. Hala Madrid”, d'entrada, el club en qüestió hauria de manifestar-se d'alguna manera. Recordem que el Barça acaba d'acomiadar fulminantment una treballadora del seu Museu, que és la que el cap de setmana passat va fer accions racistes durant el partit del Llagostera de promoció a segona divisió A. Una persona així no pot treballar per al Barça. Bé. I si el Madrid no diu res, ni que sigui per desmarcar-se'n, malament.

Però és que, a part d'això, un individu que s'expressa públicament així ni tan sols està fent un acte de banalització de l'horror. Està mostrant la seva misèria, la seva inanitat com a persona, la seva profunda imbecil·litat (un hebreu no és un jueu, per exemple). Banalitzar el mal, el nazisme, l'holocaust, necessita una mica més de nivell intel·lectual. No gaire més, una mica. I aquestes piulades no el donen.

Una cosa que té de bo Twitter és que pots identificar-ne els usuaris. En aquest sentit, la soferta barra de bar ho absorbeix tot. Tot s'ho queda per a ella. Quan algú en deixa anar una de grossa repenjat a la barra, no ho firma ni deixa les seves dades. A Twitter, sí. I estarà bé que, a aquest tal Víctor Guerreri i als altres 17.500 madridistes se li expliquin un parell de coses. Però, com sempre, el problema és de fons i no s'arregla només amb simple repressió. O amb la denúncia que n'han fet davant la justícia diverses entitats jueves o de relacions catalanojueves.

No sabem on acabarà la qüestió, però, dissortadament, el problema està agafant un caire clar de pèrdua de memòria històrica. Com més temps passi, l'holocaust, l'extermini de jueus, anirà agafant una capa de pols que posarà distància entre el fet i el sentiment de repugnància causat pel record. El temps és implacable. I, tret d'Alemanya, l'holocaust acabarà esdevenint un tema de pel·lícules baixades d'Internet. És el que hauria passat amb les víctimes sense nom de la dictadura franquista assassinades i enterrades als marges de les carreteres. Les associacions que vetllen per la memòria històrica, en realitat, menen la seva batalla contra el temps i l'oblit, els pitjors enemics.

Espanya -incloent-hi Catalunya- és un dels Estats on hi ha més bars d'Europa. I a cada bar acostuma a haver-hi una barra. Fa por pensar que al final resultarà que, sense saber-ho, mamem educació primària de barra de bar. Fa por pensar que al final resultarà que tots som uns fills de barra.

Por i vergonya.