UDEF a Brusel·les

Vostès ho recordaran. Faltaven uns dies per a les eleccions del 25 de novembre. Un diari patriòtic, El Mundo, publicava un informe d’una unitat policial al servei de sa borbònica majestat que s’anomena UDEF. En ell, i a la campanya político-mediàtica posterior, s’incriminà al candidat convergent i aspirant a pare de la pàtria Artur Mas i se l’acusà de tota mena de barcenades i urdangarinades. Deia El Mundo: “Contiene un relato estremecedor de la impunidad con la que funcionaba el partido que gobernaba esa comunidad”. En saben d’escriure, aquests, oi?

Poc desprès, un senyor calb que es veu que mana al sindicat unificat de policia (SUP) sortí i avalà el papereret que anomenaven informe. El senyor -funcionari públic- mesos desprès ens qualificaria als indepes com a “merdes”. A hores d’ara i amb una misteriosa dimissió del número tres del Ministerio del Interior a les esquenes, encara és hora que tinguem constància dels comptes de Mas, de l’origen de l’informe i del psicotècnic del sindicalista policial.

Al Principat tenim un terme per aquesta mena de moviments sobtats i melodramàtics: treure el Sant Cristo Gros. I, francament, m’ha sorprès veure com ja fan moure les patums a Brussel·les per tal d’aturar el referèndum. Creia que la nostra victòria era menor. Però si un ministre de La Indisoluble perd tant temps fotent calvots diplomàtics a bàltics indefensos es que anem millor que no pas creia.

La patum es diu Pia Ahrenkilde i és portaveu de l’executiu comunitari. Es a dir, una autoritat de veritat. I les seves declaracions semblen clares. Som -Escòcia i Catalunya- estat tercer si ens independitzem i deixarem de ser comunitaris de forma “automàtica”. Ja està. Tots contents, Duran feliç, “España a salvo” i els indepes a mirar castells per la demoníaca TV3.

Però passat el temps, i llegit bé el que diu la senyora Ahrenkilde, la cosa sembla més confusa. De fet, Ahrenkilde ha dit que: “Aquests són els principis del dret comunitari i no prejutgen cap situació hipotètica”. El cas de secessió d’un territori comunitari no s’ha donat mai. És mes, no s’ha imaginat mai. Així que sota la contundència necessària per decebre al catalanet pessimista de sempre, es troba la tesi veritable: “Això diu la llei. Però quan passi, ja veurem”. No prejutgem. Es a dir: farem política.

I ha reblava la portaveu: “L'executiu comunitari només farà el seu anàlisi jurídic complet sobre les conseqüències a la UE de la independència de Catalunya si el Govern espanyol li ho demana”. Pel que tinc entès el govern de Cameron sí que ha demanat informes jurídics de tota mena per saber què fer. El Govern borbònic es veu que no els necessitarà pas. Tot és ben clar. Estem fora, ens apliquen el 155, el títol 8 i el que faci falta però aquí no vota ni déu. Esto es Ejpaña i etc.

La UE, és sabut, no vol soroll. Prou pena tenen amb engegar la maquinària político-burocràtica cada matí. No vol independències. Però si se les troba haurà d’actuar. I com a institució política actuarà políticament. Quin prestigi democràtic li quedaria si deporta i degrada milions d’europeus només per votar?

En fi, que davant aquestes “claríssimes” declaracions em faig algunes preguntes. Però abans he de confessar que el que més m’agrada de tot plegat és el terme “automàtica” quan es parla de la nostra expulsió. Una institució que ha estat incapaç de prendre decisions automàtiques en la crisi Siriana, la de Líbia, a la Guerra d’Iraq o el conflicte balcànic. Una institució que ha estat incapaç d'aprovar una constitució o de fer una unió bancària, resulta que privarà de drets de ciutadania a set milions d’europeus -més els escocesos- de forma “automàtica”. De bon matí. Sense debat ni dubtes.

Vejam si ho he entès. La UE ja ha gastat 240.000 MEUR -i mes que ja ha anunciat- en mantenir Grècia dins la UE. Impedint amb diners i pressions polítiques de tota mena que marxi. I en acabat, fotrà fora Catalunya, que es contribuent net, i Escòcia, que té petroli. Estrany, no? Quin sentit econòmic i geopolític tindria?

El govern Cameron ha dit que el 2015 pensa fer un referèndum per decidir si marxen de la UE. Si un any abans Brussel·les expulsa de males maneres Catalunya i/o Escòcia, ¿quina mena de resultat espera la UE que es produirà en un Regne Unit cada vegada més euroescèptic? ¿Pot la UE perdre tres estats en dos anys? ¿Pot perdre el control sobre la City i part de la Mediterrània?

¿I si en dos anys la UE perd a Regne Unit i Escòcia/Catalunya? ¿Qui es pensa que pot guanyar les eleccions de Grècia i Portugal? Exacte: el moviments antitroika. Anticomunitaris. ¿Quin poble vol estar en un lloc on se’t castiga per decidir sobiranament el que vols mentre et roben?

La UE porta més d’una dècada de duríssimes negociacions per incorporar Sèrbia al Mercat únic. O sigui, que esmerça titànics esforços en incorporar el PIB de Sèrbia -30.000 MEUR el 2011- a la UE i, d’un cop de boli Bic, per no ferir l’orgull dels hidalgos espanyols, no li farà res prescindir dels 198.00 MEUR de Catalunya (més Escòcia si guanya el sí). Un negoci en el que perd 168.000 milions d’euros cada any. Totalment lògic.

Si ens foten fora no paguem la part que ens toca del deute espanyol. 180.000 MEUR aproximadament. ¿Qui ho farà? L’Espanya que augmenta el seu deute en 390 milions d’euros cada dia?

Si ens foten fora, Barcelona pot esdevenir un port franc al cor d’Europa, Catalunya un paradís fiscal. Ianquis, russos i xinesos seran benvinguts a fer negocis. ¿Són els eurofuncionaris una colla de suïcides?

¿I com deportaran a les desenes de milers de catalans que viuen i treballen a la UE? ¿Els emmanillaran, rescindiran els seus lloguers, contractes, beques i matrimonis també de manera “automàtica”?

Per tot plegat i moltes més coses, permetin-me que cregui que el speech de la senyora portaveu és un altre 'acte UDEF'. Posar por en un moment en què la voluntat catalana és difícilment controlable per l’estat espanyol. Calma compatriotes. Tot segueix igual: ells no volen i nosaltres, cabuts i lliures, persistim. Com sempre.