Enguany hem endegat el nou curs a la universitat sense la presència del professor Francisco Fernández Buey. A principis del proppassat mes de setembre moria a causa d’una malaltia cruel després de combatre amb ungles i dents per la seva vida. Paco Fernández Buey era un professor excel·lent, un ciutadà compromès i un intel·lectual brillant i generós.
L’any 2009 va aplegar els seus escrits sobre el moviment estudiantil i el món universitari en un llibre titulat “Por una universidad democràtica” (El Viejo Topo), manllevant el títol del manifest aprovat –en la famosa caputxinada, el març del 1966- pel nounat Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), redactat principalment per la mà de Manuel Sacristán, el seu mestre i amic.
El llibre de Fernández Buey, que va ser un dels principals dirigents del SDEUB, ens recorda la lluita per obrir les portes de l’ensenyament superior a les classes populars i per aconseguir la participació d’estudiants, professors i personal d’administració i de serveis en el govern d’una universitat autònoma (tot seguint el model del període republicà).
Avui els que manen als govern d’Espanya i de Catalunya, el PP i CiU, volen fer-nos retrocedir mig segle enrere, quan a la universitat només anaven un de cada vint joves i les autoritats acadèmiques eren imposades pel govern. El conseller Andreu Mas-Colell ho ha dit sense embuts: el govern ha d’assegurar l’ensenyament primari (no la resta) i ha de canviar (amb el PP, ja que és llei estatal) el model de “governança” de les universitats passant pàgina al model d’autonomia universitària.
Així mateix el totpoderós Eduardo Serra (persona clau en el ministeri de Defensa amb els governs del PSOE i del PP, i amic del Rei) no es mossegava la llengua en l’entrevista de Jordi Évole d’aquest diumenge quan afirmava que haver facilitat l’accés a la universitat de molts joves havia estat un error immens. El govern, segons Serra, havia malbarat el diners pagant els estudis universitaris als pobres quan el que convenia era garantir la defensa del país i, per tant, gastar els diners en armament.
Tot apunta a una Catalunya independent però sense autonomia universitària i sense recursos (malgrat la desaparició de l’espoli fiscal) per a les universitats públiques. La demanda de formació universitària (sobretot procedent dels nous països emergents) esdevindrà el gran negoci dels propers anys i per fer calaix abans s’han de bandejar el nostre model universitari públic, de qualitat i democràtic, al qual s’hi va dedicar tota la seva vida en cos i ànima el malaguanyat Paco Fernández Buey.