La PAH porta les protestes davant les seus del PP i assegura que mantindrà els escraches
Només qui ha perdut la feina sap el buit que se sent. I només qui ha rebut una amenaça de desnonament coneix el terror que això provoca. Es poden viure aquestes dues experiències i mantenir l'esperança? Sí, es pot. I ahir ho van demostrar milers de persones que estan fartes, desesperades però que mantenen els ànims intactes. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va mobilitzar ahir a milers de persones per criticar que el PP ha rebutjat la dació en pagament retroactiva i moltes altres de les demandes que es reclamaven en la ILP que es va registrar al Congrés amb l'aval de gairebé un milió i mig de signatures. Ahir dimarts el PP va defensar davant la resta de formacions la seva proposta, que res té a veure amb la de la ILP i que representa “una burla als interessos de les persones afectades”, segons un comunicat de la PAH.
Hi va haver protestes davant la porta d'unes 40 seus del PP a tot Espanya. A Barcelona hi havia prop de dues mil persones. La decisió de protestar a la porta de diferents seus i no concentrar-se tots davant la mateixa va provocar que no es veiés una gran multitud. Però a ningú li va importar. “Es-craaaa-che, es-craaaa-che” cridaven a ple pulmó. Una jove anomenada Carla repartia llaços de color verd en suport a la PAH: “A la meva família vam deixar de pagar la hipoteca fa un any i mig -va explicar- i en qualsevol moment arribarà la carta de desnonament”. Aquesta jove està evidentment preocupada, però manté l'esperança: “Fa un any jo deia que lluitar no serveix de res... i ara veig que sí que serveix. Sí que es pot!”.
Joan Carles Mora no espera cap desnonament. “Jo no he perdut el pis, però veig que hi ha molta gent que ho està passant malament i que està plorant, i per això sóc aquí. Veig el que el Govern no vol veure”. Aquest veí de Barcelona reconeixia que “potser el escrache no és el millor sistema”, però el defensa ja que “no es pot oblidar el motiu. No ho fan per capritx. Almenys així escolten, els polítics”.
Conscients que han pujat el to de les seves protestes i que alguns mitjans de comunicació i partits polítics ho intenten aprofitar per criminalitzar-les, els organitzadors van utilitzar l'acte per explicar i defensar el seu canvi d'estratègia.
Enmig del carrer Urgell de Barcelona, la PAH va connectar un altaveu a un generador i amb el micro en mà Adrià Alemany va recordar que la plataforma porta “quatre anys interpel·lant tothom” i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en una recent sentència, els ha donat la raó i denuncia que la llei espanyola vulnera els drets fonamentals. I va denunciar que, tot i això, no ha canviat. “Nosaltres som pacífics, no utilitzem la violència com fan els bancs”, va afegir Alemany. El públic alternava els crits de “si es pot” amb els de “es-craaa-che”. El jove va recordar que el Partit Popular “no deia en el seu programa electoral que rescataria els bancs amb els diners de la sanitat i l'educació” i va recordar que els han acusat d'etarres i de nazis. Alemany, que és economista de formació però que de més jove havia tocat en un grup, va aprofitar el micròfon i va esgotar la veu que li quedava: “Però com collons parlen ara aquests de democràcia? No pararem. Continuarem fent escraches”. Els assistents cridaven animats i esperançats.
Demà continuen els desnonaments. I els escraches.
