El Parlament de Catalunya insta l'Estat a tancar els CIE i replantejar la política migratòria

Arribada d'un dels grups de manifestants al CIE de la Zona Franca / ENRIC CATALÀ

Ho va aprovar la comissió parlamentària de Justícia i Drets Humans fa dues setmanes, però aquest cop ha estat tot un ple del Parlament de Catalunya el que ha avalat per majoria la petició al ministeri d'Interior que tanqui els Centres d'Internaments d'Estrangers (CIE). "Els CIE són una anomalia en l'ordenament democràtic del nostre país", proclamen les conclusions aprovades aquest dijous per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP –PP i Ciutadans hi han votat en contra–, les mateixes formacions que ja van donar el vist plau als treballs de la comissió el dia 2 de juliol.

El Parlament insta el govern espanyol a tancar els Centres d'Internament d'Estrangers

El Parlament insta el govern espanyol a tancar els Centres d'Internament d'Estrangers

En la seva última sessió de la legislatura, la Cambra catalana ha debatut sobre el model dels CIE, una política, la de l'internament preventiu d'estrangers, "que és contrària al dret i a la seguretat personals", segons constata el document consensuat pels grups, i que és "desproporcionada" en el seu objectiu de regular les migracions. A Catalunya hi ha des de 2006 un Centre d'Internament d'Estrangers, el de la Zona Franca de Barcelona.

Així doncs, el Parlament demana al Govern de l'Estat "el tancament progressiu dels CIE", però no només això. Entre altres mesures, també insta a adequar les normes d'actuació en repatriacions "perquè no es vulnerin els drets humans", a prohibir els controls policials basats en el perfil ètnic de les persones, a emprendre reformes en els centres d'acord amb les resolucions judicials –instal·lar banys a les cel·les o garantir tota assistència sanitària–, i a facilitar l'entrada als CIE del Defensor del Poble, diputats i entitats de drets humans a fi de "monitoritzar" el seu funcionament.

L'objectiu de la comissió era "obrir una reflexió en profunditat sobre la política migratòria i les seves implicacions en els drets de les persones que els pateixen", una política, segons les conclusions, basada en "l'internament i l'expulsió" i que atempta contra "la dignitat de les persones", "el dret a viure en família" i, fins i tot, "el dret a la vida". Això últim es refereix a les morts d'interns com Idrissa Diallo o Aramis Manukyan, defuncions envoltades encara d'incògnites i que constitueixen un altre dels motius que ha alimentat la mobilització contra aquests centres.

"Avui el Parlament ha estat útil"

"Aquest Parlament avui ha estat útil", ha celebrat Gemma Calvet, diputada d'ERC, que ha recordat que "tenim uns marcs jurídics –estatals, europeus i internacionals– que ens obliguen a complir els drets humans". "Els CIE no són una presó, però ho semblen, i els interns no han comès cap delicte", ha incidit des de la tribuna Sara Vilà, diputada d'ICV-EUiA, que ha recordat que "això és faltar a la pròpia carta dels drets humans".

Quim Arrufat ha valorat la votació com "un pas mes contra politica migratoria repressiva" que, segons ha recordat, afecta a tota la Unió Europea. "Avui instem a tancar els CIE, però demà haurem d'instar a acabar amb politiques de control i persecució dels moviments migratoris", ha sentenciat.

Tots els partits han agraït als col·lectius i entitats, com Tanquem els CIE, haver situat la qüestió d'aquests centres en l'agenda política. "La mobilització funciona i aquest n'és un exemple", ha resumit Alba Cuevas, de SOS Racisme, convençuda de que és així com es construeix "una societat més justa i lliure de racisme". S'ha afegit al clima de satisfacció Marc Serra, de Tanquem els CIE, que ha valorat la votació com "una resolució històrica i valuosa, el primer parlament conegut de la UE que es posiciona contra els CIE". "Ens han contactat ja de parlaments de Madrid, País Valencià, Illes Balears o Andalusia per iniciar procediments semblants", ha afegit Serra.

Només PP i C's, contraris a la creació de la comissió, han criticat les conclusions, sobretot pel fet que el Parlament faci peticions per les quals no té competències, atès que, en matèria d'estrangeria, qui les té és el Govern central.

Etiquetas
Publicado el
23 de julio de 2015 - 13:47 h

Descubre nuestras apps

stats