El Parlament anuŀla els judicis sumaríssims del franquisme contra 64.000 represaliats

El director del CIEMEDH considera que un centro académico podrá conseguir la financiación para abrir fosas que se le niega a las asociaciones memorialistas por sus implicaciones políticas. Foto: Óscar Rodríguez (ARMH).

Unanimitat –poc freqüent al Parlament de Catalunya– per rescabalar prop de 64.000 represaliats pel franquisme, que a partir d'avui veuran els seus judicis anul·lats i els seus noms publicats com a víctimes de processos injustos. Catalunya ha aprovat aquest dijous una llei, la primera de l'Estat, que revoca els judicis franquistes 42 anys després de la mort del dictador.

"Me voy sin saber": los fracasos en la búsqueda de los ajusticiados por el franquismo

"Me voy sin saber": los fracasos en la búsqueda de los ajusticiados por el franquismo

La norma, impulsada per la Comissió de la Dignitat i portada al legislatiu per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, ha rebut el vot positiu de tota la Cambra. El PP ha estat l'últim dels grups a anunciar que finalment donaria suport a la llei, a la que abans s'hi havien sumat el PSC i Ciutadans, després d'una llarga negociació on s'han afegit diverses esmenes.

Amb base a la nova norma, el Departament de Justícia de la Generalitat expedirà a les víctimes o a les seves famílies certificats de nul·litat dels judicis i de les seves sentències. A més, els seus noms figuraran en un registre públic a disposició de totes les institucions, com a forma de rescabalar-les.

Entre els consells de guerra que seran anul·lats n'hi ha alguns especialment icònics, com el que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys, el 14 d'octubre del 1940. Igual que el del president republicà, també seran rescabalats altres assassinats, com el militant llibertari Salvador Puig Antich, el militant d'ETA Juan Paredes Manot Txiki, o el diputat d'ERC Josep Fàbrega, i així fins a 3.300 persones executades pel franquisme en sòl català.

Tots els condemnats per judicis polítics entre el 1938 i el 1978, com a part dels consells de guerra i de la repressió franquista, tindran a partir d'ara els seus noms nets i declarats oficialment innocents per a la història. Aquesta era una reivindicació històrica de moltes famílies, que fa diverses dècades que s'han dirigit a les diferents administracions per reclamar justícia, sense èxit.

Les sentències i els judicis polítics del franquisme, al no haver estat anul·lats mai, ni tan sols per la llei de Memòria Històrica del 2007, es poden considerar encara part de l'ordenament constitucional espanyol. La llei aprovada al Parlament canviarà aquesta circumstància, ja que la Generalitat declara els processos il·legals, mancats de fonaments de dret original i contraris als Drets Humans. Segons assegura el text en la seva exposició de motius, la norma "no busca la venjança sinó la justícia".

La llarga recerca dels arxius

Els gairebé 64.000 noms que han estat reparats aquest dijous figuraran a partir d'ara en un registre públic, però fins no fa tant aquest llistat havia estat ocult i prop de ser oblidat. No va ser fins a la meitat de la dècada dels 90 quan els represaliats i les seves famílies van començar a buscar els seus expedients judicials i sentències. Finalment van ser l'Arxiu Nacional de Catalunya, en col·laboració amb el Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona i el Memorial Democràtic, les institucions que a partir de l'any 2005 es van encarregar de buscar i recopilar aquests arxius.

No seria fins l'any 2015 que l'Arxiu acabés la feina encomanada, publicant una important guia documental en què es recopilen els arxius recuperats dels consells de guerra, una mica més de 80.000, i mitjançant els quals es rescaten les identitats dels opositors represaliats , que arriben als 64.000.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats