Joel Joan, el Brad Pitt català?

De jove, el Joel Joan (1970) volia convertir-se en un Brad Pitt català i, així, menjar-se el món en un parell de queixalades. Amb els anys, i amb ajuda d’un psiquiatre, ha après a contenir les emocions i a valorar les realitats. El Joel Joan que retrata la sèrie “El crac” és una caricatura exagerada de l’actor barceloní en què se l’exhibeix com un personatge narcisista disposat a tot per fer realitat els seus desitjos, peti qui peti. Es fa difícil pensar que en realitat l’actor barceloní sigui així d’egòlatra, sense distorsions més enllà del maquillatge de la comèdia, però Joan insisteix, entrevista sí entrevista també, que els retocs són els que són, però que l’essència és real. Sigui tant o menys, l’exercici d’autoflagel·lacióés extraordinari i el resultat del serial és de qualitat i convincent, a part que hagi servit a l’autor de teràpia i s’hagi estalviat unes quantes sessions psiquiàtriques.

Joel Joan és actor, director i guionista. Va estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona i va començar la seva carrera artística al teatre, en produccions dirigides per Calixto Bieito (“Somni d'una nit d'estiu”), Sergi Belbel (“La filla del mar”, “L'avar”) i Rosa Maria Sardà (“Fugaç”). Va començar a treballar a la televisió a la sèrie Poblenou l'any 1994. També va participar en la sèrie de Telecinco Periodistas (1998) L'èxit li va arribar amb la sèrie “Plats bruts”, estrenada a TV3 l'any 1999. L'any 2004 va estrenar “Porca misèria”, en la qual feia de director, guionista i actor. També ha treballat al cinema en pel·lícules com “El corazón del guerrero”, “Excuses!” i “Salvador”. Ha participat en la pel·lícula “Vicky Cristina Barcelona”, dirigida per Woody Allen. El 2012 va codirigir amb Sergi Lara la pel·lícula “Fènix 11·23”,en què s'explica la història d'Èric Bertran i Martínez. Actualment és administrador d'Arriska Films, una productora audiovisual creada per ell mateix el 2000. Va ser el president de l'Acadèmia del Cinema Català des de la seva fundació, el 2008, fins a l'abril de 2013.

Precoç, Joel Joan va sortir de l’armari independentista i no va dubtar a posar-se al capdavant de les manifestacions, sent promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Tot plegat, com després confessaria, va esgotar-lo. Així, es podria dir que va arribar a les portes del procés sobiranista cremat. Amb tot, la nova i singular empenta que ha adquirit el debat l’ha pogut revifar.

De moment, li pugui agradar més o menys, li carregui tant o poc, la interpretació que eclipsa la carrera de Joan és, sens dubte, la del ric aprenent d’actor, insegur, acomplexat, esbojarrat i de riure fàcil i singular, el gran David Güell, company de fatigues del no menys gran Josep Lopes. Sense menystenir altres personatges com Pere Brunet, de “Porca misèria”, o el mateix Joel Joan de “El crac”, el David de Plats Bruts ha marcat la carrera del Joel Joan i li costarà desempallegar-se’n. Una idea seria interpretar Brad Pitt i mig complir, així, el seu somni de convertir-se en l’actor shawnee.