Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González
Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

Marta Ferrusola, la virreina destronada

Xavier Ribera

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol és conegut a Queralbs, lloc on estiueja, com ‘el marit de la Marta’. L’anècdota ajuda a entendre l’estatus de la que va ser durant 23 anys la primera dama de Catalunya, Marta Ferrusola. En aquesta mateixa línia, confessava Pujol en el programa “El Convidat” de TV3: “Aquí (a casa) mana ella (assenyalant l’esposa), és tremenda, té més caràcter que jo”, a la qual cosa ella li responia: “Oh! Que comediant!”. Doncs sembla que aquest cop no feia comèdia el president: la Marta és i ha estat la qui mana a casa dels Pujol Ferrusola, i no només a casa. En aquell mateix programa, Pujol també indicava que, de sempre, la seva dona s’havia encarregat de la nombrosa família –set fills– mentre ell destinava tot el seu temps i esforç a Catalunya, i li ho agraïa. Tot plegat va ser abans que el veterà polític confessés que havia mantingut durant dècades quantitats de diners sense declarar en comptes a l'estranger, fet pel qual s’ha imputat el matrimoni i tres dels seus fills; uns altres tres més han estat imputats per altres causes i només un no ha rebut fins ara cap imputació.

Nascuda a Barcelona el 1935 en una família de la petita burgesia catalana –el seu pare tenia una botiga de teixits–, sempre ha fet gala d’un fort caràcter. Sense anar més lluny, pressionada per l’enrenou posterior a la declaració de Pujol, va perdre els nervis davant d’un periodista i el va engegar a la merda, tot i que després se’n va repensar i va demanar disculpes per la seva actitud. Les sortides de to de la dona del president no vénen de nou. En el seu dia, no se’n va amagar que l’incomodava que un andalús, que conservava el nom en castellà, pogués presidir la Generalitat, referint-se al president José Montilla. També va descriure amb singular perícia l’entrada del primer tripartit al govern: “Tot i que vam guanyar les eleccions, ens van robar el Govern. És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats perquè t’han robat”.

Ferrusola sempre ha pensat que l’escreix de sacrifici que el seu marit ha dedicat a Catalunya avalava que els seus fills o ella mateixa poguessin treballar per a la Generalitat sense més explicacions. De fet, així ho va practicar: sent accionista de la floristeria Hidroplant, va subministrar plantes al Port de Barcelona i a quatre conselleries. També feia un ús abusiu dels cotxes oficials o dels Mossos que s’ocupaven de la seguretat del president, a qui encarregava, per exemple, el passeig del gos.

Però no és menys cert que Ferrusola ha despertat simpaties entre molts militants convergents que, victòria rere victòria, li cridaven: “això és una dona!”. Nacionalista conservadora, militant del partit que va fundar el seu marit, molt religiosa, excursionista i esquiadora, l’edat no ha estat mai un problema perquè l’esposa del molt honorable es llencés en paracaigudes o coronés el Montblanc. La matriarca del clan Ferrusola va emparar-se en el dret a no declarar en la seva primera compareixença al jutjat –se l’acusa de frau fiscal i de blanqueig de capital.

Pujol ja va advertir que encara era a temps d'espatllar la seva biografia. Ara que s'ha confirmat el pronòstic la seva dona no ho ha paït massa bé, tot i que potser ha estat ella, la qui mana a casa, qui més ha espatllat la imatge de molt honorable.

Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

Etiquetas
stats