“Volem donar eines a les bases per fiscalitzar constantment la direcció de Podem”

Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976), va compaginar durant molts anys l'activisme per la sanitat pública amb el periodisme. Des del 27 de setembre del 2015 és diputat de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) al Parlament de Catalunya. Va ser el primer a anunciar la seva intenció de convertir-se en el nou secretari general de Podem Catalunya. Finalment, competirà amb quatre candidats més en les primàries que la formació morada celebrarà aquest cap de setmana. La seva candidatura, “Ho Podem Tot”, que també rep el suport d'un altre diputat al Parlament, Joan Giner, vol diferenciar-se per garantir més eines de participació dins de la mateixa organització. A més, presumeix d'estar arrelada al llarg del territori català.

Va ser el primer a anunciar la seva candidatura a la direcció de Podem. Estava molt convençut de la necessitat d'un canvi?

Feia falta que ens poséssim a treballar. La política catalana feia les seves passes però Podem Catalunya no tenia cap estructura per fer debat polític des de les bases i no hi havia cap mena de direcció. Estàvem perdent una oportunitat per traslladar a la societat les nostres propostes. Cada formació anava responent a l'actualitat i als problemes de la gent i nosaltres, com a organització, no.

Per quin motiu?

Quan Gemma Ubasart [exsecretària general de Podem Catalunya] va dimitir, el partit es va quedar sense capacitat de reacció i de proposta. Els que venim del 15M dèiem que democràcia no és votar cada quatre anys, per tant, en una organització com aquesta no pot ser que el debat estigui circumscrit a una campanya electoral.

El candidat Raimundo Viejo, entre altres veus, ha criticat que presentés la seva candidatura sense haver-se convocat primàries.Raimundo Viejo, entre altres veus, ha criticat que presentés la seva candidatura sense haver-se convocat primàries.

Que es critiqui això en una organització on les bases estan demanant eines i espais on debatre crec que és anar contra l'esperit de Podem. És més, hauríem d'haver-ho fet abans. Nosaltres hem elaborat un document polític i un organitzatiu en el qual hi han participat més de 400 persones. Uns prometen participació. Nosaltres l'exercim.

Abans no s'exercia?

El que no pot tornar a passar és que tinguem un Consell Ciutadà aliè a la realitat territorial, que actuï al marge de l'organització. O que directament no actuï.

Aquesta desconnexió, al seu parer, és fruit d'una falta d'organització o d'una absència de voluntat política?

El fet que Podem sigui un partit jove i les eleccions constants són factors determinants. Però només això no explica la situació de l'organització. Gent que està a la nostra candidatura vam començar a construir coses de participació reals fa ja gairebé un any mentre el Consell Ciutadà no feia res. Per exemple el Parlament Obert. I amb limitacions, perquè hem tingut l'oposició de gent que deia que era una estructura paral·lela. Perquè hi hagi una estructura paral·lela hi ha d'haver una estructura. Avui gent que està a altres candidatures ha fet servir durant tots aquests mesos una eina que vam crear nosaltres. Això demostra que quan es construeix des de baix i sense sectarismes, serveix per tothom.

I així sorgeixen propostes com el Consell de Cent.

Al Consell Ciutadà es trien persones amb noms i cognoms que ocuparan el seu càrrec des que comenci fins que acabi el seu mandat. Per contra, cada vegada que es reuneixi el Consell de Cent, cada territori triarà qui hi anirà. Amb això evitem que es creïn més càrrecs i el perill que algú que accedeix a un càrrec se separi d'aquells que l'han escollit.

Quines capacitats té aquest Consell?

Pot autoconvocar-se i si aconsegueix majories, demanar compareixences del secretari general o qualsevol alliberat, o demanar que algun càrrec dimiteixi. Tindrà un poder vinculant.

Per tant no és una eina només organitzativa.

També és una eina política. Els estatuts de Podem marquen una sèrie d'atribucions que se li atorguen al secretari general i al Consell Ciutadà, però també recullen maneres a través de les quals la base pot controlar això. Nosaltres creiem que cal anar molt més enllà.

La participació de les bases regulada als estatuts de Podem és insuficient?

És molt limitada i, a vegades, impossible de fer. Davant d'aquestes limitacions, no passa res si nosaltres ens comprometem a donar més eines a l'organització per exercir el seu poder.

Com ara?

Per exemple, és una atribució del secretari general nomenar o destituir el secretari d'organització. Entenem que una figura tan important no pot dependre només d'una persona. Ens comprometem a delegar-ho en el Consell de Cent. O, per exemple, ara triarem un secretari general i un Consell Ciutadà que tindrà un mandat de tres anys. Nosaltres diem que, un cop passat l'any prescriptiu, la majoria del Consell de Cent pot decidir que ha de dimitir el secretari general i que s'han de convocar eleccions. Volem donar eines a les bases per poder fiscalitzar contantment la direcció.

Quina relació hauria de tenir Podem Catalunya amb Podemos?

La política catalana és de les més singulars de l'Estat espanyol. Això exigeix que la manera d'afrontar els debats sigui autònoma i, fins i tot, que ens creiem que les línies polítiques ja no les marca un Consell Ciutadà sinó la gent que és autònoma i que viu a Catalunya. Aquesta és l'única sobirania política que entenem que ha de tenir Podem Catalunya.

Com es concreta això?

Formem part d'una organització estatal però creiem que Podemos haurà de fer passes. Ningú dubta ja que la realitat política exigeix que el partit aprofundeixi en uns valors. Quan arribi el moment haurem de portar la proposta jurídica que faci realitat el fonament polític de la cosa. Si es diu “federal”, “confederal”... això ho haurem de plantejar en aquesta assemblea. Tenim una sort: nosaltres quan mirem els companys de la resta de l'estat en comptes de trobar-nos a Susana Díaz en Andalusia, tenim a Teresa Rodríguez. Dins de la nostra organització a la resta de l'estat està totalment interioritzada la singularitat que representa Catalunya.

Com assumirà si guanya les primàries de Podem el partit català que vol fer Ada Colau?

Partim de que hi ha una oportunitat històrica i que Podem no pot girar-hi l'esquena, és a més, ha d'anar a totes. Però serà històrica en la mesura en que sigui capaç d'integrar totes les coses que cadascú té per aportar. Si podem fer el Podem que nosaltres volem, pot aportar el múscul territorial i una manera de fer molt democràtica.

Hi haurà prou espai perquè Podem sigui una entitat diferenciada d'aquest nou partit?

Jo crec que ningú sap què passarà d'aquí a tres anys. El Podem que nosaltres imaginem té coses que altres organitzacions no tenen. Ara mateix, la millor manera d'enriquir un espai comú no és dissoldre sinó aprofundir en aquelles coses pròpies de Podem per posar-les a disposició.

La candidatura de Raimundo Viejo s'ha llegit com l'intent de Madrid de fer front a candidatures més “crítiques” com la seva. Ho comparteix?

A mi m'agrada molt que m'hagin posat l'etiqueta de crític perquè el dia que a Podem algú no sigui crític, ja no serà Podem. El fet de fer un debat quan no hi ha eleccions vol dir haver-se cregut el què Podem diu que és. En tot el temps que porto a Podem mai m'han trucat de Madrid per dir-me què he de fer. Abans Echenique era el crític i ara és el secretari d'organització. Això vol dir que l'organització és permeable a crítiques.

Pel que fa a les mesures feministes, tenen una proposta com a candidatura que vagi més enllà de quotes?

Quan nosaltres parlem de com integrar el feminisme en una manera de fer política, per començar, són propostes que es fan des del territori, vénen d'una participació transversal. Tenim una persona en la nostra candidatura, la Maria Àngels Castells, que era feminista quan ser-ho et podia portar a la presó. O la Noèlia Bali, que ha treballat en el cercle de Feminismes, que ha tingut molt impacte. Jo crec que cap candidatura pot no ser feminista si és de Podem. Tot i que hi ha algunes candidatures que fins i tot estan negant les quotes, quan era un debat bastant superat.

Catalunya Sí Que es Pot parla de “processos constituents no subordinats i coordinats”. Com es tradueix això en relació amb les propostes d'unilateralitat per part de la CUP o ERC?

Hi ha un relat instal·lat: “Espanya no canviarà mai”. Quan veiem certa esquerra independentista negant-se, com ERC, a obrir les portes per fer que hi hagi algú que defensa el dret d'autodeterminació de Catalunya a la mesa del Congrés, vol dir que ells ajuden a fer que no canviï. I tenim un problema, perquè quan està passant això aquí es parla d'unilateralitat. La unilateralitat no és el mateix que la no subordinació. Entre altres coses perquè des del 27S hem conegut la incapacitat d'aquesta unilateralitat que es presentava gairebé com un “si guanyem nosaltres serem independents l'endemà”. Portem mesos i no hem avançat ni un mil·límetre. Tanmateix entenem que portar a terme un procés constituent i un referèndum és una cosa molt complexa, i més després dels resultats del 26J.

Resultats que s'han emprat per defensar que l'Estat espanyol és irreformable.

Nosaltres admetem que el que volem fer és molt difícil. Però també és molt difícil acabar amb la corrupció a la sanitat catalana i Toni Comín ha hagut de comparèixer per parlar de l'últim cas escandalós. Entenem que hem de buscar noves maneres d'empènyer per fer realitat la capacitat del poble de Catalunya per decidir el seu destí de manera sobirana. Potser tots plegats hauríem de tenir la humilitat suficient per no donar lliçons a l'altre.