El procés sobiranista passa factura a ICV en forma de corrent intern

La setmana vinent es presentarà públicament un corrent intern nítidament independentista dins d’Iniciativa. La notícia arriba pocs dies després de la darrera Convenció Nacional de la formació, celebrada aquest cap de setmana a Sabadell, on es va aprovar amb una amplíssima majoria un full de ruta que aposta per una “Catalunya lliure” dins “d’Estat plurinacional”. Malgrat que la fórmula –referendada amb un 87% dels vots– no tanca la porta a la independència, una part de la militància esperava més ambició nacional en el text aprovat.

“Un dels problemes és la velocitat”, explica en una conversa amb Catalunya Plural, Teresa Mira, portaveu accidental d’aquest corrent crític després de dimitir de l’executiva nacional d’ICV. Mira destaca una “gran evolució” de la direcció del partit en la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya, però lamenta que “el ritme sigui massa lent en comparació al que porta el país”. La mateixa sensació que ha portat a l’exeurodiputat Raül Romeva, que sempre es va declarar independentista, a posar fi a la seva etapa dins el partit.

La baixa de Romeva, però, no es preveu que sigui la primera d’una llarga cua. Almenys així ho esperen des d’ICV i ho confirma la mateixa Mira, que confia en què la creació d’aquest corrent alternatiu serveixi per seguir ampliant la mirada nacional de la formació. “Volem influir des de dins, som molt tossuts i tenim molt clar que ICV ha de ser el referent de tots aquells ecosocialistes que siguin independentistes”, explica la portaveu, que des de l’any 2010 havia format part de l’Executiva d’ICV a través de la sectorial de Fet Nacional.

Quants independentistes hi ha a ICV?

Quants independentistes hi ha a ICV?De la mateixa forma que és cert que ICV mai ha estat una formació independentista, també ho és que entre la seva militància hi ha un sector “esgotat” –en paraules de Mira— de la vida federal o confederal. El dubte està en la quantificació. Segons la portaveu, més d’un 30% dels delegats que van participar en la Convenció de Sabadell són favorables a una ruptura amb l’Estat. En canvi, altres fonts de la formació, pròximes a la direcció, parlen d’una corrent “molt minoritària”.

El percentatge que encunya Mira es basa en una de les esmenes presentades durant la Convenció, en concret pel també sobiranista Jaume Bosch, que forma part del grup impulsor del corrent intern. Fins a un 73% dels delegats que van assistir al conclave van rebutjar una eventual declaració unilateral d’independència (DUI) com a alternativa automàtica per si la negociació amb l’Estat, post 27-S, no fos satisfactòria. La resta, gairebé un 30%, serien els partidaris de la independència als que apunta Mira, que insisteix en afirmar que en la votació “no va participar tota la militància”, i pronostica un percentatge més alt de simpatitzants independentistes.

Preguntat per aquesta qüestió, Bosch coincideix amb Mira: “Malgrat la marxa de Romeva, la Convenció de Sabadell no impedeix que a ICV puguin seguir convivint sensibilitats independentistes”. Per a Bosch cal esperar als resultats de les eleccions generals i valorar si amb el govern sortint es pot trobar un encaix satisfactori a ulls dels ecosocialistes. En cas negatiu seria quan es procediria a abordar, de nou, l'opció independentista.

Ara, el corrent intern treballa contrarellotge per elaborar manifest, encara en construcció, que es vestirà de llarg properament. En l’esborrany fixen l’estiu i el 27-S com a l’horitzó en què ICV haurà d’afilar la seva posició sobre l’eix nacional. Segons avança Mira el manifest partirà d’una premissa: “Compartim l’esperança de que l’Estat sigui lleial amb el que decideixi el poble català, però no compartim la candidesa actual de la direcció”. Es per aquest motiu, segons Mira, no es pot “abandonar” el debat sobiranista després de la Convenció, sinó que cal reforçar-lo per evitar que el debat decaigui. A més, la portaveu treu gravetat a l’assumpte, atès que els mateixos estatuts d’ICV contemplen la creació de corrents interns i plataformes.

ICV fa una crida a la inclusió

ICV fa una crida a la inclusió Entre les bases d’ICV aquests dies hi ha la sensació que el debat nacional està distraient els reptes primordials de la formació, com ho és el rescat de l’agenda social. Per als ecosocialistes, la marxa de Romeva o l'emancipació d'un sector en un corrent crític suposa una decepció. Sobretot perquè predomina la convicció de que en la darrera gran trobada han anat més lluny que mai. En paraules de la portaveu Dolors Camats, “la proposta que ha fet ICV parteix de la sobirania, deixa enrere propostes del passat, parla de procés constituent i d’una nova relació amb l’Estat i, si no funciona, no tanca la porta a la independència”.

Una nova mirada de la situació que, en paraules de la diputada, “és superadora i inclusiva”. Fent una lectura acurada del text aprovat en la Convenció, val la pena destacar alguns elements. I és que malgrat la reacció interna del partit, mai abans ICV havia reconegut l'opció de la independència com “una opció legítima i que es pot plantejar si persisteix el tancament per part de l'Estat”. En cas que l'Estat es “negués negociar un nou estatus” els ecosocialistes tornarien a debatre el seu posicionament i abordarien, en una nova votació, l'opció independentista.

La baixa de Romeva, que ha negat qualsevol fitxatge en cap altra llista, sumat a la creació del corrent intern no són les primeres ferides per a la formació arran de l’explosió nacional. Tot i que fins ara el joc d’equilibris entre les múltiples sensibilitats de la formació —vist com ambigüitat o indefinició des de l’òptica independentista—havia funcionat, com a mínim si ho comparem amb la fuga de dirigents del PSC. Tot i així, fa un any, l’ex fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ja deixava la formació. En aquell cas, però, el motiu era el contrari i, segons Villarejo, ICV s’havia plegat devant de CiU per donar suport al 9-N.

Sigui per excés o per defecte, el cas és que el vendaval que ha suposat el procés sobiranista per al catalanisme polític ha posat a prova la flexibilitat dels partits. Unionisme i independència han polaritzat un mapa en què les formacions atrapades enmig d’aquestes dues muntanyes han patit tensions i, en els pitjor dels casos, esquerdes i ruptures. En poc temps sabrem en quin dels dos casos s’emmarca ICV.