“El PSC no ha trencat la disciplina de vot, el 'no' del partit és inequívoc”
El número dos del PSC per Barcelona per les eleccions generals, Manuel Cruz, ha votat 'no' a la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. No és l’únic. Tots els set diputats del PSC han votat en contra del candidat del PP, així com altres 8 diputats del PSOE. Els altres 69 diputats, fins a arribar als 84 que té el grup del PSOE al Congrés, han votat a favor.
Segons els Estatuts del PSOE, tots els que hagin trencat la disciplina de vot podrien ser sancionats amb multes de fins a 600 euros o ser expulsats del seu grup parlamentari, si així ho decideix el Comitè Federal a instàncies de la gestora o del grup parlamentari. Manuel Cruz confia en que no sigui així.
És la tercera vegada en 22 anys de concórrer plegats PSC i PSOE –les dues primeres vegades van ser el 2013 en relació al dret a decidir– que voten diferent. Ara confien que, amb diàleg, s'arreglarà la crisi dels socialistes.
Per què era important que els diputats del PSC votessin 'no' tot i trencar la disciplina?
El PSC no ha trencat la disciplina de vot per un argument contundent, que és que el consell del PSC va votar pel ‘no’ de manera aclaparadora. Pels diputats del PSC el compliment de la disciplina de vot no era problemàtic sinó inequívoc, estàvem expressant el sentit inequívoc del vot del partit.
A més hi ha hagut 8 diputats del PSOE que també han votat 'no', pensa que es legítim?
En aquest debat s’ha volgut contraposar la gent que votava no i la que optava per l’abstenció. S’ha parlat de “votar amb consciència”, i és una expressió que respecto absolutament, però això no implica que la gent que accepta la disciplina de vot no tingui consciència. A qualsevol país del món els partits acostumen a votar de manera unitària, i és evident que no sempre estaran absolutament d’acord. Per trencar la disciplina de vot ha d’haver-hi una situació de certa excepcionalitat. En el cas del PSC és territorial, això és clar, però en la resta de casos, de la mateixa manera que hi ha raons molt consistents a favor de l’abstenció, també n’hi ha a favor del ‘no’. Dins del grup i del partit les raons de cadascun són comprensibles, no hi ha dos bàndols. Jo no he vist en cap moment una actitud en cap membre del grup parlamentari que retragués la decisió de l’altre.
Creu que tindrà conseqüències haver trencat la disciplina de vot?
Jo estic convençut que la sang no arribarà al riu. És evident que surten veus en el fragor de la batalla, però la relació entre el PSC i el PSOE és molt consolidada, i de necessitat política recíproca. En tot cas, no seria bo que no hi hagués conseqüències bones, perquè això pot ser bo i servir per treure conclusions que serveixin per al futur. Si les eines i els procediments són millorables, és important millorar-los.
Dirigents del PSOE ja busquen un model de relació alternatiu. Li sembla positiu pel PSC i el PSOE?
Depèn del que es vulgui dir amb un model alternatiu. Si significa afinar les eines perquè no hi hagi aquests conflictes o perquè no perjudiqui a cap de les parts, endavant, però no si vol dir consagrar una mina de recels i indiferències per les dues bandes. S’ha d’anar en la direcció d’aprofundir i fer més fluides aquestes relacions, perquè en el cas que per raons territorials capiga la possibilitat d’un vot diferent es pugui plantejar sense problemes.
El PSOE no perd legitimitat com a oposició després del vot d’avui?
De cap manera. És evident que les forces a l’esquerra del PSOE tenen molt d’interès en dir que a partir d’ara elles són l’oposició, però això no va així. És normal que Podemos ho digui, però els nostres discursos en els debats d’investidura mostren que no. De fet, Rajoy ja ha dit que necessitarà recolzament per aprovar els pressupostos, i si hi hagués una aliança entre PP, Ciutadans i PSOE comptaria amb els vots del PSOE. Dir que no fem oposició és gratis, però en tot cas això s’haurà de demostrar. De moment no hi ha cap indici.
Pedro Sánchez ha deixat l’acta per por a no poder presentar-se a les primàries si votava ‘no’?
Haver votat avui hagués estat una posició molt complicada per ell. Alguns diran que podria haver votat que ‘no’ com altres, però una persona que vol optar a secretari general ha de respectar la disciplina de vot. El que està clar que ha fet és donar el tret de sortida a la seva candidatura a les primàries.
