Règim d'aïllament: el punt més fosc de les presons

Vista exterior de la presó de Còrdova

Raquel E.F. es va suïcidar fa un any a la presó catalana de Brians, després de passar gairebé 9 mesos en un règim tancat pel qual romania 21 hores clausurada a la cel·la. El fet d'haver expressat idees suïcides a causa del règim en què estava reclosa no va fer que les autoritats de la presó canviessin la seva classificació. Raquel E.F. va deixar una carta pòstuma en la qual denunciava haver patit maltractaments durant la seva estada als Departaments Especials de Règim Tancat (DERT).

Reclamen responsabilitats a la Generalitat pel suïcidi d'una presa que va denunciar maltractaments

Reclamen responsabilitats a la Generalitat pel suïcidi d'una presa que va denunciar maltractaments

La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura ha presentat aquest dilluns un informe sobre l'aïllament penitenciari a Catalunya alertant sobre casos com el de Raquel E.F., en què l'aïllament va ser un factor determinant de la seva mort. La Coordinadora posa el focus sobre aquests règims en el sistema penitenciari català, qüestionant el seu funcionament, la seva utilitat i fins i tot la seva existència, en considerar el mal que causa als interns.

Segons documenta la Coordinadora, les situacions d'aïllament a la presó danyen psicològicament als interns a partir dels 10 dies, quan es documenten símptomes com angoixa, depressió, sentiments d'impotència, autolesions, distorsions de la percepció o temptatives de suïcidi. A més assenyalen que l'aïllament prolongat és considerat un tracte inhumà per diferents normatives internacionals, com les Regles Mandela de l'ONU, que el prohibeixen explícitament més enllà dels 15 dies.

"Una de les principals conclusions d'aquest informe és el dany irreparable que pot generar estar 21 o 22 hores tancades", explica Andrés García Berrio, advocat del centre Iridia per a la defensa dels Drets Humans i que ha defensat a presos que han passat per l'internament. "Hem vist casos paradigmàtics, com el d'una persona que en només 14 dies aïllat va tenir un episodi de desorientació i paranoia que va acabar en autolesions", explica l'advocat.

El departament de Justícia de la Generalitat xifra en un 2% el pes dels règims tancats en el total de la població presidiària catalana. Segons les dades recollides per la Coordinadora, 173 persones es trobaven en els DERT catalans el desembre de l'any passat, i durant 2015 fins 642 presos van passar pel règim tancat, tot i que no tenen dades sobre la durada dels períodes d'internament. A més, durant l'últim any, de les 866 sancions posades a persones a la presó, 226 d'elles van ser d'aïllament.

"Es planteja l'aïllament en termes de sanció i delimitat a 14 dies, però el problema és que en moltes ocasions s'encadenen aquestes sancions, la qual cosa contravé les regles Mandela", assegura García Berrio, que considera que cal plantejar-se l'existència de l'aïllament tant en forma de sanció com en l'aplicació del règim de primer grau. "Des d'una perspectiva psicològica i de DDHH, què es busca tenint a una persona 21 o 22 hores al dia aïllada? Si hi ha una persona a qui consideres especialment conflictiva, has de posar funcionaris i vigilància, no mantenir-la en soledat", resumeix l'advocat.

Jurisprudència internacional contra l'aïllament

El marc general internacional sobre els sistemes penitenciaris són les Regles Mínimes de les Nacions Unides per al Tractament dels Reclusos, conegudes com "Regles Mandela". En elles es tracta l'assumpte de l'aïllament, prohibint-se en la regla 43 "l'aïllament indefinit o prolongat, el tancament en una cel·la fosca o permanentment il·luminada o la prohibició del contacte de l'intern amb la família". La regla 44 especifica que s'entén com aïllament prolongat el tancament sense contacte humà durant més de 22 hores o més enllà dels 15 dies. Segons aquestes mateixes regles, l'aïllament "només pot ser establert com a sanció disciplinària per a casos excepcionals", segons recorda l'informe.

Més enllà va anar l'assemblea general de l'ONU el 14 de desembre de 1990, quan en la Resolució 45/111 consideren que l'ús de l'aïllament es tractarà d'abolir i restringir. L'informe recorda a més la decisió del Comitè de Ministres del Consell d'Europa l'11 de gener de 2006, quan van decidir adoptar les Regles Penitenciàries Europees en què es relega l'aïllament a "casos excepcionals i per un període definit i tan curt com sigui possible".

Finalment, el Protocol d'Istanbul, el manual més avançat contra la tortura i els tractes inhumans, estableix que l'aïllament penitenciari pot suposar un mètode de tortura.

Espais d'especial opacitat

Les situacions d'aïllament preocupen la Coordinadora en si mateixes, pels danys irreparables que poden generar a les persones sotmeses a elles. Però, a més, alerta contra una segon aspecte, com és que l'aïllament genera espais "d'especial opacitat" en els quals les vulneracions de drets ocorren amb més freqüència i, sobretot, amb més impunitat.

La Coordinadora ha documentat 8 casos en els darrers 5 anys en què els interns van denunciar maltractaments, bé en els DERT o bé durant el seu trasllat als DERT. Segons explica García Berrio, el fet que la majoria de les denúncies es produeixin en l'entorn de l'aïllament ocorre perquè "és una situació que desprotegeix la persona presa mentre genera espais sense testimonis ni vigilància externa".

Etiquetas
Publicado el
25 de abril de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats