La portada de mañana
Acceder
Zapatero, a Madina: "Al verte en el hospital supe que el diálogo era mi deber"
Las claves de los fondos públicos de pensiones que prepara Escrivá
Opinión - Obligados a subvencionar la desigualdad, por Rosa María Artal

Reclamen responsabilitats a la Generalitat pel suïcidi d'una presa que va denunciar maltractaments

Imatge de la presó de Quatre Camins

La Generalitat haurà de respondre per la mort de Raquel E.F., interna a la presó de Brians I que es va suïcidar l'11 d'abril de 2015, després que el centre Iridia per la defensa dels drets humans hagi presentat una reclamació patrimonial pel cas. L'escrit presentat per l'advocat Andrés García Berrio en nom de la família reclama a l'administració catalana, competent sobre la presó de Brians, una indemnització a l'entendre que hi ha un perjudici a la família sobre la qual l'administració té responsabilitat. El següent pas serà portar-lo a instàncies internacionals, al Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura i a la Relatoria Especial per a la Tortura i els Maltractaments de l'ONU.

Juristes denuncien violacions de drets humans a les presons catalanes

Juristes denuncien violacions de drets humans a les presons catalanes

El cas de Raquel E.F., barcelonina de 38 anys amb dos fills, es remunta a l'any passat i ha estat avançat per l'Anuari Media.cat. La interna estava condemnada a 8 anys per tres delictes de robatori, a la presó des de 2009, i complia condemna en règim de segon grau. Segons les dades de què disposa Iridia, el 31 de juliol 2014 és aïllada per primera vegada, amb motiu d'una falta. En aquella ocasió, Raquel E.F. va passar 14 dies en aïllament, el màxim que permet el reglament penitenciari. L'aïllament és un règim en què els presos passen unes 21 hores tancats i en soledat, amb només dues hores de pati o activitats, en cel·les aïllades a un departament especial conegut com DERT (Departament Especial de Règim Tancat). La interna va tornar a la cel·la normal de segon grau en acabar la sanció màxima, el 14 d'agost.

Però el dia 27 de setembre la van tornar a expedientar, tornant a aïllament. Allà va acumulant sancions, allargant la situació d'aïllament fins al 3 de novembre, quan la passen a primer grau. El primer grau és un règim especial, legalment destinat per a casos molt concrets d'alta perillositat i pel temps mínim necessari fins que remetin les circumstàncies de perillositat especial. En el cas de Raquel E.F., el règim d'aïllament amb 21 hores de tancament es va aplicar de forma ininterrompuda des del 27 de setembre fins la seva mort, l'11 d'abril. La presa va passar en el règim més dur del sistema penitenciari pràcticament els últims 9 mesos de la seva vida.

Un calvari penitenciari

Segons es recull en la documentació postal que va enviar i rebre la interna, a la qual ha tingut accés Catalunya Plural, Raquel E.F. anava donant compte de la seva mala situació personal i psicològica, arribant a transmetre els seus pensaments suïcides. Els seus familiars i cercles pròxims eren conscients del seu estat, pel que li escrivien per donar-li ànims i dir-li que evités aquests pensaments i que seguís lluitant.

Les cartes van pujant de to en ordre cronològic, a mesura que el temps en internament transcorre. El dia 5 d'abril està datada la penúltima carta enviada, en què relata un intent de suïcidi després que les funcionàries li haguessin aplicat la "contenció mecànica". Aquest protocol, que segons recull el reglament penitenciari només s'ha de donar en situacions "excepcionals i urgents", consisteix a lligar amb corretges de braços i peus de l'intern a un llit. Segons comptabilitza Iridia, a Raquel E.F. van poder lligar-la fins en 11 ocasions.

El calvari penitenciari de Raquel E.F. va acabar a la matinada del 10 d'abril, quan es va suïcidar penjant-se a la seva cel·la d'aïllament. Va deixar escrita una carta adreçada "al Jutjat de Vigilància Penitenciària N. 2 de Barcelona", en la qual expressava la duresa que el departament d'aïllament estava tenint per a ella i relatava l'últim episodi de presumptes maltractaments per part de les funcionàries. Segons explica Raquel en la seva última carta, dos dies abans havia estat "molt nerviosa" i colpejant l'habitació fins trobar-se bé, quan es va posar a parlar amb una altra interna d'una cel·la veïna.

En aquest moment, sempre segons la seva narració, dues funcionàries van entrar en la seva estada amb escuts de plàstic, la van tirar a terra i la van emmanillar. Després li van realitzar la "contenció mecànica" durant 3 hores. "Al deixar-me anar, en l'escorcoll, gairebé caic, i una funcionària em va voler ajudar, però em vaig espantar i sense adonar-me'n la vaig tirar cap enrere. Seguidament van tornar a lligar-me i em van tenir 5 hores més, i 25 hores en AP [aïllament provisional] ", explica la missiva.

Reclamació a la Generalitat

L'advocat Andrés García Berrio, del centre Iridia, assegura que la reclamació que han interposat davant la Generalitat de Catalunya té com a objectiu el rescabalament a què la família té dret, a més del començament d'un procediment perquè el cas sigui revisat. "Entenem que aquest cas ha de tornar a examinar-se per impulsar una revisió profunda de les condicions en què estan els interns i una modificació en el que està fallant", assegura.

Segons opina García Berrio, en el cas de la Raquel E.F. hi ha "massa elements" que fan pensar en carències de garanties. Entre elles l'advocat assenyala el fet que el psiquiatre que la revisava cada setmana "no activés el protocol de prevenció de suïcidis, que l'hagués tret automàticament d'aïllament", les "evidències punitives" en l'aplicació de la contenció mecànica, cosa prohibida expressament i que sense un control adequat pot ser considerat un mecanisme de tortura, o la simple situació d'aïllament durant el transcurs de gairebé 9 mesos, "quan se sap que aïllaments molt més curts produeixen efectes psicològics irreparables", explica.

L'advocat, expert en vulneracions de drets humans, recorda que l'encadenament de sancions tan dures com la soferta per Raquel E.F. es converteixen en veritables cercles viciosos punitius. "Aquestes situacions comencen com un element de càstig, el problema és que un cop s'entra en aquesta dinàmica, amb falta de garanties i càstigs arbitraris, molts ja no surten", explica.

Justícia, a l'espera de l'expedient

Fonts del Departament de Justícia consultades per Catalunya Plural asseguren que hi ha un expedient obert sobre el cas de Raquel, que un any després continua sense concloure i amb informació reservada. Segons afirmen, aquest expedient, que l'actual administració "hereta" de l'anterior, està en procés d'investigació i recopilant la informació necessària, de manera que el Departament esperarà a tenir-la tota per prendre mesures, en el cas que ho considerin necessari. Asseguren que "prefereixen no entrar" en si va haver-hi canvis de personal o es van prendre mesures d'algun tipus al centre penitenciari arran del cas.

A més, recorden que el nou director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, va activar una auditoria interna del Departament Especial de Règim Tancat, els règims d'aïllament, per "assegurar-se estar treballant des d'una perspectiva del tractament". Assenyalen a més que dels 8.800 interns al sistema penitenciari català, el 2% són al DERT complint primer grau.

Etiquetas
Publicado el
14 de abril de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats