Juristes denuncien violacions de drets humans a les presons catalanes

La presó de Quatre Camins

El centre per la defensa dels drets humans Irídia ha organitzat aquest divendres la presentació de Barcelona del projecte europeu d'una xarxa de litigis penitenciaris, que pretén posar el focus en la defensa de drets humans en aquells països condemnats pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per violacions vinculades a problemes sistèmics del seu sistema penitenciari. L'Estat espanyol és un d'ells, i amb unes jornades han volgut posar el focus en el sistema penitenciari català i les violacions de drets que s'hi produeixen.

Iridia, un projecte per recórrer en companyia el camí dels drets humans

Iridia, un projecte per recórrer en companyia el camí dels drets humans

Jaume Saura, adjunt general del Síndic de Greuges, assegura que no hi ha cap dubte que hi ha casos de maltractament a les presons catalanes, i que no sempre són físics, sinó que els més comuns són de vexacions. Saura denuncia que el Síndic, un dels mecanismes de control del servei penitenciari, té problemes per actuar davant de casos de maltractaments. "En altres temes hi ha documentació que podem analitzar i podem fer recomanacions, però en el cas dels maltractaments hi ha un element important que és la manca de prova, i aquí reclamem l’aplicació del protocol d’Instambul", diu, i explica que "quan hi ha queixes per maltractament acaba sent la paraula dun contra la dels altres, i els parts mèdics són absolutament insuficients".

"La situació de les presons catalanes és d'opacitat", ha dit contundent Andrés García Berrio, penalista i membre d'Irídia. L'advocat ha denunciat que aquesta opacitat és encara pitjor en el règim d'aïllament –"la presó dins la presó"–. En aquest àmbit, assegura, els mecanismes de control fallen "totalment". "Hi ha un grau d'impunitat alt amb el que volem començar a trencar", ha afirmat abans d'apuntar que és un dels eixos en què treballa Irídia. Saura remarca que tot i que l'aïllament està limitat a 14 mesos res impedeix que s'encadenin mesures disciplinàries que poden durar mesos.

Tracte diferenciat dels presos estrangers

Josetxu Ordoñez, de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, ha posat l'èmfasi en la vulneració de drets de les persones migrants en les presons catalanes. Al final del 2015 un 40% de la població penitenciaria a Catalunya eren persones estrangeres. "No és un reflex de la població catalana, on no hi ha un 40% de persones estrangeres", ha remarcat Ordoñez.

En aquest context, es poden donar situacions en què persones condemnades amb la mateixa pena pel mateix delicte poden tenir graus diferents de compliment de la pena, assegura l'advocat. "Es deneguen constantment els permisos als presos estrangers perquè asseguren que la manca d'arrelament és un risc, però precisament els permisos són un element que facilita l'arrelament", critica Ordoñez, que denuncia que es deixen passar els períodes de renovació de permisos de residència de persones migrants preses, que a vegades estan en presó preventiva sense cap condemna.

L'advocat ha denunciat el que considera "una anomalia del sistema penal català". Des del 2011, quan la població estrangera va arribar al 46%, el Departament de Justícia ha emès dues circulars sobre presos estrangers en les presons catalanes, "l'objectiu declarat de les quals és la reducció de la població penitenciària estrangera", explica Ordoñez. Aquesta reducció passa per una utilització dels mecanismes d'expulsió vinculats a la llei d'estrangeria o de compliment de penes al país d'origen. "Les presons catalanes s'estan fent servir com CIEs, perquè la pena es converteix en un internament cautelar previ a l'expulsió i la porta de sortida de la presó porta a un vol de deportació", conclou.

Més risc de malalties infeccioses

Amb el focus en la salut, la investigadora Cristina Fernández ha treballat la prevalença del VIH, l'hepatitis C i la tuberculosis en les presons. "Els assumptes relacionats amb la salut, i especialment amb malalties infeccioses, no són una prioritat dels mecanismes de control de les presons", ha denunciat, amb una crida a les entitats de drets humans per un canvi en aquest abordatge. "El dret a la salut en una situació de privació de llibertat és indissociable del dret a no patir maltractament", remarca Fernández.

La prevalença de l'hepatitis C a les presons catalanes és 7,2 vegades superior al del conjunt de la població, en el cas de la tuberculosi és 10 cops superior, del VIH entre 20 i 28 cops més i de la sida 23 cops més. Fernández apunta elements que fan més difícil evitar el contagi, com la reducció dels kits higiènics i l'empitjorament de la qualitat del menjar, elements vinculats a retallades que afecten l'estat de salut de les persones internes. "Les presons són un entorn de risc per a la propagació d'aquest tipus de malalties per l'elevat empresonament de col·lectius vulnerables i desfavorits, amb una proporció elevada de salut delicada", apunta Fernández.

Etiquetas
Publicado el
26 de febrero de 2016 - 21:59 h

Descubre nuestras apps

stats