Renda Garantida de Ciutadania: sense contrapartides?
S’ha d’exigir una contrapartida a les persones que rebin una Renda Garantida de Ciutadania? Aquesta va ser una de les qüestions debatudes en la sessió celebrada aquest dimarts 9 de desembre per la comissió de Benestar, Família i Immigració, que estudia la iniciativa legislativa popular que va recollir més de 120.000 firmes en defensa d’aquest subsidi.
La proposta d’aquesta iniciativa és que tots els ciutadans disposin d’un mínim de 664 euros i el debat en la comissió va ser sobre si cal reclamar a canvi alguna implicació o servei a les persones que se’n beneficiïn. Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, que atén persones sense sostre, va ser molt contundent per trencar la imatge que “la gent vol les coses gratis” i va proposar rebutjar la paraula “contraprestació” per substituir-la per “suport adequat”. Busquets va explicar que els usuaris d’Arrels s’acosten a l’entitat per demanar què poden fer. “Hi ha molta diferència entre no tenir cap ingrés i tenir-ne algun, encara que sigui molt petit. Poder pagar-se un cafè és moltíssim”, va afirmar.
El president de Justícia i Pau a Lleida, Rafael Allepuz, va dir durant la seva compareixença que “si posem condicions a l’obtenció de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) seguirem on estem” i va denunciar que els empresaris ofereixen sous molt baixos: “Si algú té una Renda Garantida i li ofereixen una feina de 700 euros, la rebutjarà. Qui no ho faria?”. Per ell, la contraprestació hauria de ser la contractació de més treballadors socials.
Núria Garrido, que va intervenir en representació del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, també va decantar-se per no exigir contraprestacions, perquè no es creïn “relacions de poder entre els treballadors socials i els ciutadans atesos”. “No podem criminalitzar més els pobres”, va dir. En termes similars es va expressar Sònia Fuertes, en nom del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, que va considerar que els 664 euros de la RGC no representen cap xifra desorbitada: “Més aviat serveix només per la subsistència. Fuertes va considerar ”indignant“ que s’utilitzi el possible frau que poguessin cometre alguns beneficiaris de la Renda ”per no entomar el tema“. Ignasi Parody, director de la Fundació Privada Trinijove i president de la Xarxa Europea d'Empreses d'Inserció Social, va afirmar que encara que hi hagués un frau del 10% no justificaria deixar sense prestació el 90% restant.
“Efecte crida” o “efecte retorn”
Més receptius a l’exigència de contrapartides per rebre la RGC van ser el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, i la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonés. Borbonés va preferir parlar de “optimització” de la prestació i “superar l’assistencialisme”. Segons ella, “cal garantir la vivència plena, no la supervivència”. A més, al seu entendre, la RGC “hauria de tenir un caràcter estatal”. Josep Oriol Pujol, al seu torn, va defensar que s’opti per un “marc harmonitzat a nivell europeu”. El director general de la Fundació Pere Tarrés va afegir que “tot i que hi pugui haver picaresca sempre serà inferior a la que veiem en molts banquers i polítics” i va reconèixer la dificultat d’elaborar la Llei que reguli la RGC: “No envejo els polítics que l’han de fer”.
Jaume Botey va recordar que un membre de la seva associació “Cristianisme i Justícia”, el sociòleg Joan García Nieto, ja demanava una renda de ciutadania fa 25 anys, i va defensar que no es vinculi a cap procés de reinserció. “La nova pobresa està formada per gent que no necessita reinserció sinó que està perfectament capacitada”, va dir. Per ell, la RGC “no és revolucionària, ni rupturista, sinó que afavoreix els més vulnerables socialment”.
El darrer a comparèixer, el director de la Fundació Formació i Treball i directiu de la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya, Albert Alberich, va dir que l’import de la RGC no hauria de ser un impediment per la seva aprovació i que és una “barbaritat” que entre un 12% i un 16% de treballadors cobrin només els 641 del Salari Mínim Interprofessional. Alberich considera urgent que es trenqui l’espiral de desànim i malaltia en què cauen moltes persones que porten tres o quatre anys aturades. Si calen contraprestacions s’haurien de fixar segons cada col·lectiu, per ell.
Un altre tema que va sortir en el decurs de les compareixences va ser el possible “efecte crida” que provocaria la posada en marxa d’una RGC. Josep Oriol Pujol va afirmar que aquest “efecte crida” existiria però que no s’hauria de renunciar a la RGC per això. La portaveu d’ICV-EUiA a la Comissió, Laura Massana, va puntualitzar que més que “efecte crida” la RGC provocaria un “efecte retorn” dels joves que han marxat a l’estranger. El director general de la Fundació Pere Tarrés ho va posar en dubte utilitzant l’exemple d’una filla seva de 23 anys que serveix cafès a Londres tot i tenir una formació universitària.
El debat en comissió d’aquesta Renda Garantida de Ciutadania encara té molt camí a recórrer. De moment, s’han produït una vintena de compareixences de les més de vuitanta previstes.
