Sánchez Llibre: “Si ERC trenca l'acord parlamentari amb CiU buscarem altres aliances”

Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, Barcelona, 26 de maig de 1949) és més que el portaveu econòmic de CiU al Congrés. És el braç dret de Duran i Lleida, en el qual el portaveu de CiU i dirigent d'Unió Democràtica ha dipositat tota la seva confiança. Fonamentalment, a l'hora de negociar acords amb el Govern central i amb la resta de les forces parlamentàries com a portaveu adjunt de la coalició nacionalista, paper en què assegura que es troba còmode ja que prefereix estar en un discret segon pla. De fet, reconeix que és poc amic de concedir entrevistes.

Quina valoració fa de l'actitud del president Rajoy i la resposta que ha donat davant del debat sobiranista i la consulta del 9N?

La posició del president del Govern espanyol, lamentablement, ha estat molt desencertada. Rajoy ha estat incapaç de plantejar un diàleg obert, sense límits. Ha estat incapaç de presentar una contraproposta al president Mas. No ha tingut la cintura política per resoldre aquesta situació que d'arribar-se a enquistar, podria comportar conseqüències molt negatives per a l'economia espanyola.

Des del punt de vista d'un partit no independentista com el seu, Unió, quina seria la solució per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya?

Estic convençut que la solució ha de passar perquè el PP i el PSOE s'han de conscienciar que per resoldre'l hi ha d'haver una consulta. Una part molt important del poble vol que aquesta consulta legal es pugui materialitzar. La que hi ha hagut només ha estat una participació ciutadana. No ha estat una consulta legal. I aquesta consulta legal crec que se celebrarà quan acabi la legislatura, el context polític sigui diferent i hi hagi una nova composició del Parlament espanyol després de les pròximes eleccions generals. La consulta s'ha de materialitzar perquè Catalunya pugui decidir el seu futur.

A què creu que obeeix el canvi de tendència cap al 'no' a la independència que reflecteix una recent enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat?

Les enquestes no són determinants, només indiquen tendències en un moment concret. Per a mi, el més rellevant és que la consulta s'ha de fer sí o sí.

Amb qui creu que Catalunya podria negociar millor sobre la qüestió sobiranista: amb el PP en minoria, amb Pedro Sánchez al Govern, o amb un de presidit per Pablo Iglesias?

Més d'indicar preferències, crec que el problema de Catalunya amb majories absolutes és irresoluble. Però la solució passa perquè el PP i el PSOE estiguin d'acord en buscar una solució conjunta. Cal evitar caure en el mateix error que quan es va plantejar la reforma de l'Estatut de Catalunya, l'any 2006. Llavors només es va poder fer amb l'acord del PSOE, deixant al marge el PP. Això s'ha demostrat que va ser un error. El PP el va portar al Constitucional amb les conseqüències que ha portat això fins avui.

Aquest pacte d'Estat i aquest acord entre el PP i el PSOE semblen impossibles en les actuals circumstàncies.

Avui és pràcticament impossible perquè estem en vigílies electorals, i PP i PSOE estan pensant més en les eleccions autonòmiques i municipals de 2015 que en el problema entre Catalunya i Espanya.

Des d'Unió s'ha apostat clarament per que no hi hagi eleccions anticipades però ERC pressiona Mas. Seria un error convocar-les?

Des d'Unió li hem plantejat al president Mas la necessitat d'acabar la legislatura i que es produeixin les eleccions l'any 2016. Per a això és necessari que s'aprovin els pressupostos de 2015. Per això hem fet una crida a la racionalitat a ERC i també al PSC del senyor Iceta perquè conjuntament o un d'ells pugui aprovar els pressupostos i es pugui governar tot l'any 2015, perquè a Catalunya hi ha molts problemes pendents per resoldre.

No està donant sensació que el president Mas està sent ostatge de Junqueras?

Aquí s'ha fet un pacte de legislatura entre el president Mas i el senyor Junqueras. Cal recordar que altres forces polítiques no han volgut entrar en aquest pacte parlamentari i de governabilitat. No és que Mas estigui sent l'ostatge del senyor Junqueras. Es tracta que CiU necessita que els acords de governabilitat que es van plantejar fa dos anys es materialitzin fins al final de la legislatura. Si el senyor Junqueras no compleix aquest acord, s'hauran de buscar altres possibilitats i altres sortides.

No descarta llavors que es trenqui l'acord amb ERC i acabar la legislatura amb el PSC, per exemple?

Si ERC, per motius electorals, trenca l'acord parlamentari amb CiU, lògicament haurem de buscar altres aliances.

Si hi ha una llista unitària a les pròximes eleccions autonòmiques, com ha suggerit Mas, hi Unió acudiria pel seu compte?

Jo penso que no hi haurà eleccions anticipades a Catalunya. És cert que les relacions entre Convergència i Unió han passat per moments difícils, com ha passat en altres legislatures i al llarg d'aquests 30 anys que portem en coalició. Però des d'Unió entenem que la coalició amb Convergència avui encara és molt important per a satisfer les necessitats d'un electorat de Catalunya que necessita que aquesta coalició segueixi endavant. Jo sempre he dit que aquesta coalició no té data de caducitat malgrat les seves dificultats.

Quant a aquesta llista única... jo crec que no es produirà. És clar que ERC no està per la labor, ICV tampoc, les CUP tampoc... així que és molt difícil.

I amb quina finalitat llavors ha posat en marxa Duran la plataforma Construïm?Construïm

De la mateixa manera i forma que Convergència va posar en marxa “la casa gran del catalanisme”, Unió també ha plantejat la possibilitat de reforçar l'espai sociològic de Convergència i Unió -que s'havia escorat a la direcció única i exclusivament independentista-, per poder arribar a formar un gran moviment de democràcia social per donar més volum participatiu a la nostra projecció ideològica.

No és llavors un primer pas per configurar un partit o una llista separada de Convergència?

No. De moment, és una idea per reforçar el paper d'Unió Democràtica a través d'aquest moviment social.

Si arriba a haver-hi ruptura, qui perdria més? A Convergència hi ha qui sosté que Unió desapareixeria.

A mi m'agradaria que mai es produís aquesta ruptura. Però si arriba finalment un dia en què hem de caminar sols, la història diu que Unió té molta viabilitat i moltes possibilitats d'un bon futur. Com ja es va veure l'any 79. Quan surt el sol, surt per a tothom. Unió no moriria, l'hi ho puc assegurar.

Vostè que té contactes amb el món empresarial ¿ha notat inquietud per una possible independència de Catalunya?

Moltíssima. Moltíssima inquietud, encara que els interessats no ho plantegin obertament. Perquè els interessats l'única cosa que volen és que la seva empresa funcioni bé. Però hi ha una gran preocupació que hi hagi una possible secessió de Catalunya i un enfrontament entre Catalunya i Espanya. I això no es manifesta públicament.

Què creu que passaria si al final hi ha una declaració unilateral d'independència?

Seria letal per als interessos de Catalunya. Però, lògicament, també seria molt dolenta per als interessos espanyols. Per això és important evitar aquesta situació i que el Govern espanyol i el PSOE es posin les piles per evitar una situació d'aquesta envergadura, que, repeteixo, seria letal. Jo vaig a dedicar tots els meus esforços per evitar aquesta situació perquè vull que a Catalunya es plantegi una consulta.

Vista l'experiència d'aquests anys amb ERC, amb qui estaria més còmoda CiU governant després d'unes eleccions autonòmiques?

El soci que hauríem de triar és el que s'avingués més als plantejaments programàtics. Hi ha diversos candidats. Un, la mateixa ERC i un altre el PSC. Però hem de mirar els programes de cada un i evidentment, els resultats, perquè fos efectiva la governabilitat del país.

Considera, com Miquel Iceta, líder del PSC, que el Govern hauria de condonar el deute de les comunitats?

Jo crec que aquest planejament de condonació de deute no és possible en la conjuntura actual espanyola i europea. El que cal fer és resoldre els problemes de finançament de les comunitats autònomes. Que l'Estat resolgui aquelles situacions de dèficit estructural d'aquelles comunitats a les quals s'hi han vist abocades per la política duta a terme pel senyor Montoro. El problema greu és que l'Estat i el Ministeri d'Hisenda han centrifugat el dèficit de l'Estat espanyol en perjudici de les CCAA i en benefici de l'Administració de l'Estat i aquesta és una situació que cal resoldre, no a través d'una condonació, sinó d'un nou finançament que possibiliti que les comunitats tinguin els ingressos que els corresponen en funció de les seves activitats.

El Govern central estava molt molest amb Torres-Dulce perquè al principi es va resistir a seguir les seves directrius de presentar una querella contra Artur Mas. És el fiscal general de l'Estat la primera víctima del 9N?

Efectivament, Torres-Dulce és la primera víctima i no serà l'última. El fiscal general ha fet el que havia de fer, no acceptar les interferències ni les pressions que segurament li han d'haver inculcat per presentar una querella que almenys ell, d'entrada, semblava que no volia presentar. Les manifestacions d'Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP català, anticipant-se en l'anunci de la presentació d'aquesta querella, han motivat que aquests desencontres donin al final el resultat de la dimissió del fiscal.

També des de l'Executiu s'ha impulsat la sortida del jutge Ruz de l'Audiència Nacional i el relleu de diversos comandaments policials que van investigar el cas Gürtel. Com pot interpretar la ciutadania aquestes decisions polítiques?

Segurament, no les interpretaran gens bé. Però en el cas del jutge Ruz, crec que la seva comissió de servei havia expirat i per llei, i d'acord amb el CGPJ, la limitació del seu mandat estava esgotada. Desconec si hi ha intencionalitat política després d'aquestes decisions. Com no ho sé, prefereixo no opinar.

¿Què opina de tot el que està passant al voltant del cas Pujol? ¿No els farà molt de mal electoralment?

Aquesta és una situació que està sub judice. Jo continuo pensant en la presumpció d'innocència.

Però si fins i tot el mateix Pujol ha reconegut que tenia comptes a Suïssa i no els havia declarat.

Jo prefereixo pensar en els moments excepcionals dels 23 anys del govern Pujol i en les moltíssimes coses bones que va fer per Catalunya. La declaració que va fer el president Pujol sobre aquestes situacions anòmales de les seves finances particulars ens ha sorprès, és veritat, i ha creat un estat de xoc en la societat catalana i entre els nostres votants. Però com això està en mans de la Justícia no seré jo qui jutgi la família Pujol.

I això tapa tota la suposada corrupció?

No, no... Després de la seva declaració i de la regularització de les seves finances, això ja està en mans dels tribunals. Jo parteixo de la base que la Justícia actuarà. Fins que no hi hagi la decisió definitiva, jo sempre he aplicat el principi de presumpció d'innocència i d'aquí no em mouré.

No hauria de comparèixer al Parlament Artur Mas per donar explicacions sobre aquest cas, com reclama l'oposició?

Bé, hi ha una sèrie de partits que han votat en contra de la seva compareixença. Si CiU i ERC han votat que no era necessària aquesta compareixença, jo ho dono per bo.

Són els dos partits que governen, però políticament no s'entén. A tots els partits se'ls està demanant que donin explicacions pels seus casos de corrupció, el PP, el PSOE...

Però a Catalunya som l'excepció, som els únics on s'ha formalitzat una comissió d'investigació on espero que es podrà aclarir totes aquelles circumstàncies per a les quals es va crear.

Però tampoc hi compareixerà Mas.

Hi ha hagut una sèrie de partits, entre ells CiU, que creien que no era necessària aquesta compareixença. No seré jo qui porti la contrària a la meva pròpia formació política amb la qual estic d'acord.

Que vostè estigui d'acord amb aquesta decisió és normal, però no sé si ho entendran els ciutadans.

El que no entenen els ciutadans és que amb el que està passat a la resta de les comunitats autònomes o amb tot el que està succeint a Madrid, el PP no hagi creat cap comissió d'investigació a instàncies de tots els partits que l'hi han demanat. I a Catalunya sí que s'ha obert una investigació. És veritat que hi ha majoria absoluta i aquí no n'hi ha, però nosaltres hem votat a favor.

Posaria la mà al foc per Xavier Trias, l'alcalde de Barcelona?

Sí. Ell ha manifestat públicament que no tenia comptes a Suïssa i jo em crec el senyor Trias. Les informacions que ha publicat un diari de Madrid tampoc se sap d'on han sortit i després tampoc hi ha hagut una afirmació real per part dels pertinents organismes d'Hisenda o Interior justificant que això era cert. Per tant, jo em crec el senyor Trias.

Rajoy ha donat per acabada la crisi, vostè, com a economista, com ho veu?

Des del punt de vista macroeconòmic aquesta afirmació és rellevant però en la conjuntura actual que ara mateix viu Espanya, la crisi s'haurà acabat quan realment l'atur hagi baixat als nivells europeus. Aquesta percepció no arriba al que es diu “l'economia real”. Hi ha molta feina encara per fer perquè aquesta afirmació pugui ser creïble per a tots els ciutadans espanyols.

¿Serà aquesta l'última legislatura de Duran i Sánchez Llibre?

La de Duran no ho sé. Però jo tornaré a presentar-me a les pròximes eleccions generals si el partit em dóna la seva confiança. Ja sé que porto moltíssims anys però vull tornar a presentar-me.