Set formes de llegir els resultats del 24M a Catalunya

Les eleccions municipals d'aquest diumenge han deixat a Catalunya un mapa polític nou, ple de sorpreses i irrupcions i que pot analitzar-se en diferents claus. L'onada de canvi ha arribat amb força, començant per la capital però estenent-se a la majoria de grans ciutats, tant a l'Àrea Metropolitana com a la resta del territori.

Les candidatures de confluència, la forta empenta de Ciutadans, la consolidació de la CUP i la pujada d'ERC han protagonitzat un vendaval que ha arrasat amb la composició política que fins ara estava liderada gairebé en exclusiva per CiU i PSC. Els pronòstics de canvi eren encertats també per a Catalunya, i el 24M deixa un nou mapa que pot llegir-se a diversos nivells.

1- La victòria de Colau dinamita 36 anys d'equilibris CiU-PSC

Barcelona ha estat des de 1979 una peça clau en l'històric repartiment entre PSC i CiU de les institucions catalanes. La irrupció de Barcelona en Comú amb una contundent victòria sobre l'ajuntament de la capital dinamita l'equilibri a dos i deixa fora de joc el turnisme tradicional. CiU ha perdut Barcelona, la seva gran conquesta de 2011, un fet que anticipa que la crisi de la coalició nacionalista podria culminar amb la pèrdua, també, de la majoria a la Generalitat. Per la seva banda, el PSC ha obtingut el seu pitjor resultat de la història, amb una patacada que l'ha deixat a la meitat del seu ja mal resultat de 2011. El pal per al socialisme català, que resta en cinquena posició, marcarà un abans i un després en la seva agonia.

Amb Colau a l'alcaldia, el mapa polític català que s'ha conegut fins ara queda en blanc i s'haurà de dibuixar de nou, comptant amb una correlació de forces emergent que garanteixen que el canvi en el sistema de partits català no té marxa enrere.

2- El bipartidisme de CiU i PSC s'enfonsa també fora de Barcelona

El 24-M ha estat una nit especialment nefasta per a CiU i PSC a la ciutat comtal, però els resultats del bipartidisme català a la resta del territori tampoc es poden qualificar d'èxit. CiU s'ha deixat 6 punts de vot a tot Catalunya, i ha perdut uns 500 regidors. Malgrat això, es mantenen com a força més votada a Catalunya i en importants ciutats com Girona, Sant Cugat, Figueres, Manresa, Igualada, Valls o Vic. Entre les que perden, a més de Barcelona, Mataró, també guanyada el 2011. La coalició queda més fora dels ajuntaments de ciutats tan importants com Santa Coloma o Cornellà, i s'enfonsa en la segona i la tercera ciutat catalana, l'Hospitalet i Badalona.

En còmputs generals, el PSC també pateix un cop important, passant del 25% del vot al 17%. El partit manté amb prou feines la segona posició a Catalunya per 20.000 vots més que ERC, que empeny amb força. Els socialistes han perdut uns 900 regidors, encara que poden mantenir l'alcaldia amb pactes en moltes de les seves places fortes.

3- El PSC es replega als seus minvats refugis de l'àrea metropolitana

La patacada del partit de Miquel Iceta ha aconseguit destenyir el que en un altre temps va ser l'inespugnable cinturó roig de Barcelona. El PSC ha perdut 8 regidors a Sabadell, 5 a Badalona, 5 a Sant Adrià, 3 a Cornellà, 2 a l'Hospitalet i 2 a Terrassa. A les capitals de província, perden 3 seients a Tarragona, 7 a Lleida i 3 a Girona. A Santa Coloma, en canvi, han aconseguit sumar-ne 2 i fer-se amb la majoria absoluta. A Reus han perdut la meitat dels seus representants, de 8 a 4.

Malgrat la important davallada, la força del PSC en aquestes zones era tan àmplia que aquesta legislatura mantindran la majoria dels seus principals alcaldes, encara que és molt probable que hagin d'arribar a pactes més o menys estables per tirar endavant l'acció de govern. Està per veure què passarà en ajuntaments molt fragmentats, com el de Sabadell o fins i tot el de Badalona.

4- Ciutadans, la revolució del centredreta empeny a les grans ciutats

Ciutadans ha obtingut a Catalunya un resultat que només pot ser titllat d'excel·lent. No han obtingut majoria en cap municipi, però han aconseguit fer-se amb el sisè lloc a tot Catalunya i 176 regidors, res a veure amb el partit que el 2011 va treure 7 representants municipals en tot el territori.

Si en un cop d'ull general els resultats de Ciutadans són bons, a les grans ciutats els d'Albert Rivera han donat la campanada. A Barcelona ha acabat quedant tercera força, amb 5 regidors. Són segons a ciutats com Tarragona, amb 4, i també a l'Hospitalet, amb 4. Han entrat a les quatre capitals de província i en les deu primeres ciutats catalanes per nombre d'habitants.

La revolució en curs en el centre-dreta ha donat lloc al fet que la força amb discurs més espanyolista doni el sorpasso al PP, es consolidi i agafi cotes importants de poder en els municipis catalans.

5- Gran salt cap endavant de la CUP

El projecte municipalista de les CUP ha viscut aquest 24-M el moment de més expansió des del seu naixement. Les candidatures sota el paraigua CUP-Poble Actiu han aconseguit ser setena força en nombre de vots i quarta en nombre de regidors. Candidatures de l'esquerra independentista han aconseguit entrar en totes les ciutats de més de 100.000 habitants, a més de a la capital. De fet, en molts grans ajuntaments han estat segona força, com Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Girona o Cornellà, un mapa que dibuixa una important presència de l'independentisme a ciutats de l'Àrea Metropolitana i de tradició socialista.

A Barcelona, la CUP ha obtingut uns resultats que sobrepassen les expectatives. Ha aconseguit superar el 8% de vot en 5 dels 10 districtes de la ciutat, i en un d'ells, Gràcia, han superat PSC, Ciutadans i PP amb l'11,7% del vot. Uns resultats, en definitiva, que consoliden la presència de les CUP i converteixen en un actor important en el nou panorama polític de Catalunya.

6- Les confluències municipalistes irrompen amb força

Si dos dels guanyadors de la nit són Barcelona en comú i les llistes de la CUP, això només pot significar que l'entrada de les confluències municipalistes en la política electoral ha estat molt reeixida. Les confluències, d'un o altre signe, han entrat en tots els ajuntaments importants i marcaran el futur polític de la majoria de les localitats catalanes. A Santa Coloma, Som Gramanet s'ha guanyat el segon lloc amb 6 regidors i el 18,5%. A Badalona, Terrassa i Cornellà les confluències “En comú” també han quedat segones. A Lleida el grup d'independents Comú de Lleida han aconseguit entrar amb dos regidors.

L'aposta de Podem per les candidatures “d'unitat popular” ha estat un èxit a Catalunya, d'acord amb els resultats. Aquests grups seran claus en la governabilitat dels municipis i les xarxes que ja han anat teixint entre ells crea un atapeït entramat d'apostes electorals que, en conjunt, són un gegant de la nova política.

7- El sobiranisme creix i es decanta cap a l'esquerra

La suma de les forces sobiranistes han crescut en vots, tant si comparem la suma de CiU, ERC i CUP amb la mateixa de 2011 com si li afegim la candidatura d'ICV. En el primer cas, el sobiranisme quedaria en el 45%, 7 punts més respecte al 38% obtingut per CiU, ERC i CUP en 2011. En el segon cas, el 56%, 9 punts més respecte al 47% de 2011. Però, a més, el moviment independentista es decanta amb força cap a l'esquerra per la caiguda de CiU i la pujada de ERC i CUP.

Esquerra ha aconseguit passar del 9% al 16%, conservar les seves principals places fortes i entrar en tots els ajuntaments de les capitals. A més, la força independentista accedeix amb força a ajuntaments com el de Badalona o l'Hospitalet. Si bé la tendència és alcista, la formació de Junqueras -qui per cert ha aconseguit un espectacular augment de 15 punts en el poble en el qual és alcalde, Sant Vicenç dels Horts- no ha estat capaç de complir les enormes expectatives aixecades en les eleccions europees, quan va quedar com a primera força catalana.