“La situació d’Europa només es resoldrà si construïm coalicions entre els països amb objectius comuns”
“Si IKEA pot fer el que fa amb les taxes, només si canviem les lleis de tots i les unifiquem ho tindrem controlat. I les acabaran acceptant, perquè Europa és un mercat molt important”. Amb aquest exemple i arguments Philippe Lamberts, copresident del grup dels Verds al Parlament Europeu, ha reivindicat la necessitat un canvi d'estratègia en les polítiques europees. Ho ha fet en el debat More Europe, more green, de la mà de la Fundació Catalunya Europa.
Massa vegades l'anàlisi de la situació política i social europea no ha anat acompanyat dels corresponents acords. Aquesta ha estat una de les primeres coincidències en el col·loqui en què hi han participat també Ernest Maragall, president de la fundació; Ernest Urtasun, europarlamentaris del grup dels verds; Jordi Angusto, economista, i Frederic Ximerno, biòleg i director de desenvolupament de negoci a Estudi Ramon Folch.
Lambert ha posat sobre la taula la necessitat de construir una Europa des d'una perspectiva verda amb una visió integral de tots els països amb propostes sòlides i ha denunciat la falta d’acord entre els integrants la comunitat europea. Ha insistit també en el poder –segons ell, qüestionable– que tenen les grans companyies per imposar els seus interessos sobre la societat: “Ens hem de plantejar si volem ser seguidors del que ens diuen o si volem decidir per nosaltres mateixos i crear les nostres normes”, ha proclamat. “Necessitem una democràcia global i real sense que la por faci que anem sols i ens refugiem al nostre país”, ha resumit, en referència al replegament nacionalista de molts països davant la crisi econòmica.
El debat també ha girat entorn a la situació d’Alemania davant d’Europa i la capacitat de decisió i poder que té el l'Estat que presideix Angela Merkel. Lambert ha insisitit en que “cal diversitat de pensament si volem solucions als problemes que tenim ara”. “Alguns països fan veure que els problemes no existeixen i els passen al veí però aquesta no és la manera de defensar una Europa unida”, ha raonat. El missatge per avançar cap a una major unitat ha estat present al llarg de tot el debat: “Per jugar amb les nostres normes hem d’actuar plegats. Ara només som ciutadans competint amb els altres”, argumentava. “La situació d’Europa només es resoldrà si construïm coalicions entre els països amb objectius comuns”, ha sentenciat.
L'economista Jordi Angusto ha plantejat la següent pregunta: “Ha funcionat l’euro a tot Europa?” Durant els primers anys, quan hi havia creixement econòmic, ho semblava. Però segons Angusto, “la inflació ha estat notable, sobretot per a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya”. “Durant la crisi –ha prosseguit– la inversió pública a Espanya ha estat molt baixa, de manera que ha augmentat el dèficit, perquè l’austeritat ha reduït la demanda”. És bastant clar, ha afegit Angusto, “que cal que la Unió Monetària s’integri pel seu èxit. Caldria una unió fiscal i econòmica”, ha proposat-
Per la seva banda, Frederic Ximeno s’ha centrat en el pic del petroli i els preus que l’han acompanyat durant tot aquest temps i ha insistit en la necessitat de fer el canvi cap a les energies renovables.
L’europarlamentari Ernest Urtasun ha afegit que “els verds són l'únic grup que s'adreça i alça la veu per la crisis de l'euro. Ara ens plantegem i tenim consciència global sobre el problema de l'ecologia i els verds qüestionem com les institucions estan prenent les decisions sobre els drets humans, la fiscalitat, els refugiats i com hem d’arribar a una solució”.
L’acte ha conclòs amb una idea que segons els interlocutors cal atrapar i convertir-la en real: harmonitzar les institucions i les lleis, deixar de banda les diferències entre països i lluitar per guanyar una majoria que provoqui el canvi a Europa.
