Un successor de Mas per pilotar una legislatura “de transició”
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha estat investit aquest diumenge per la majoria absoluta del Parlament amb el mandat de culminar el procés independentista abans dels dos anys. El gironí relleva el ja expresident Artur Mas en una tasca que aquest va començar el 2012, després de la primera de les massives manifestacions per la independència. De complir el seu compromís, que ha interpretat en el seu discurs com el “mandat del 27-S”, abans de 2018 la República catalana seria una realitat.
Si bé el full de ruta de Junts pel Sí marca 18 mesos com a termini per culminar el “procés de desconnexió”, el president Puigdemont ja ha introduït elements de flexibilitat en una de les rèpliques del ple, a l'assegurar que podrien ser “15, 18 o 20 mesos”. El calendari que sí que està detallat és el de la declaració de sobirania aprovada el passat 9 de novembre al Parlament, posteriorment suspesa pel Constitucional, que obliga el nou Govern a presentar en 30 dies des de la constitució tres de les lleis que marcaran la legislatura: la de procés constituent, la de Seguretat Social i la de la Hisenda catalana.
La que ara comença serà una legislatura dissenyada com de transició –“un període excepcional de la postautonomia i la preindendència”, en paraules del president–, on la principal tasca del Govern serà formar les anomenades “estructures d'estat”, és a dir, tots aquells organismes administratius i jurídics necessaris per a funcionar com a Estat independent. Alguns d'aquests ja estaven compromesos en el pacte de govern signat per CiU i ERC el 2012, encara que la gran majoria estan en estat de desenvolupament o fins i tot només planificats. Algunes han estat lliscades en el ple d'investidura per Puigdemont, com la Hisenda catalana o un Banc Central.
A més de les noves institucions, estructures, lleis i agències, el full de ruta independentista inclou l'anomenat procés constituent, encaminat a redactar una constitució per a Catalunya. Si bé segons el pacte entre CDC i ERC per crear Junts pel Sí la redacció del text constitucional es deixa per a una pròxima legislatura després d'unes eleccions constituents, en els propers 18 mesos s'han de començar el tram inicial de la participació ciutadana, probablement de caràcter informal.
ERC aconsegueix el seu sostre de poder històric
Molt s'ha especulat en els últims tres mesos sobre el paper del partit de Junqueras en les negociacions amb la CUP, en què algunes de les parts l'han acusat d'immobilisme. Però, en els càlculs dels republicans, tots els escenaris els eren favorables. En el cas d'unes eleccions al març, Junqueras aspirava a guanyar-les. Si, per contra, es podia formar Govern, ERC aconseguiria més poder institucional del que mai ha tingut a la Generalitat.
Junqueras assumirà, a més de la vicepresidència, l'àrea econòmica del nou Executiu, de la qual penjaran més carteres. També Toni Comín, un dels més destacats independents del seu entorn, serà el nou conseller de Salut, i Dolors Bassa es farà càrrec de Benestar. En total, gairebé la meitat del poder controlat per la Generalitat caurà del costat republicà, amb un paper destacat en els assumptes de tall social que volen convertir en palanca del creixement de l'independentisme.
La situació és diferent per a la CUP, que no entrarà al Govern. Els anticapitalistes han subscrit un pacte de govern gràcies al qual han aconseguit fer cedir a Artur Mas, la seva bèstia negra durant les negociacions, però que els lliga a brindar estabilitat parlamentària constant i a cedir dos dels seus diputats a les “dinàmiques parlamentàries de JxSí” . Malgrat això, a la CUP mantenen que l'acord només els vincula pel que fa al procés sobiranista i que continuaran donant la batalla en el pla ideològic.
Un Parlament en dues meitats
Una de les característiques de la nova legislatura serà una Cambra dividida en dues meitats, de majoria independentista però molt igualades. Això serà especialment important quan el Govern incompleixi, com ha anunciat, la suspensió pel Constitucional de la declaració d'inici del procés del passat dia 9 de novembre, presentant lleis basades en el text suspès. En aquest cas l'Alt Tribunal podria imputar als membres de la Mesa, alguns dels quals no són del bloc independentista, de manera que la confrontació es podria estendre.
Tampoc està clar com resoldrà el nou Executiu els passos que s'ha compromès a fer amb suspensions constants de les seves lleis aprovades. Tot i que el desig manifestat per tots els grups, inclosa la CUP, és generar un clima de diàleg amb el govern espanyol que encara no se sap de quin color acabarà sent, la voluntat dels independentistes és continuar la via unilateral si no hi ha negociació amb l'Estat. Per respondre a això han previst una etapa d'internacionalització del procés, al capdavant de la qual estarà Raül Romeva com a conseller d'Exteriors, a càrrec d'una xarxa diplomàtica que encara s'ha de desplegar.
Per rebre informacions i anàlisis sobre la política catalana al teu correu subscriu-te al butlletí de Catalunya Plural.subscriu-te al butlletí de Catalunya Plural
