La Vanguardia canvia de director per despenjar-se del procés sobiranista
El procés per a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya s'ha cobrat la primera víctima de pes a Barcelona. I no ha estat precisament per no donar suport al projecte, sinó tot el contrari. Dimarts passat es va conèixer que el propietari i editor de La Vanguardia, Javier Godó, comte de Godó, havia decidit rellevar el director del diari, José Antich, per un home de la casa, Màrius Carol, fins ara director de comunicació del Grup Godó.
La línia editorial de La Vanguardia durant els 12 anys que Antich ha dirigit el diari ha estat en sintonia amb les posicions de Convergència i Unió, tot i que, des del seu nomenament com a director, l'encara màxim responsable del diari va dedicar bona part dels seus esforços a recuperar per a la capçalera el paper de rotatiu de referència que havia anat perdent en els anys anteriors.
A més, durant el mandat d'Antich ha sortit al carrer l'edició en català de La Vanguardia, una iniciativa que ha estat un èxit comercial, a més de les ajudes públiques de la Generalitat que li han fet guanyar.
La Vanguardia és el mitjà per excel·lència de la burgesia catalana. La seva posició va començar a complicar a partir de la Diada de l'11 de setembre de 2012, quan una massiva manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya va acabar forçant CiU a convocar eleccions tot just a mitja legislatura, amb l'esperança d'aconseguir una majoria absoluta que li permetés gestionar l'estat d'opinió de la població catalana.
La jugada li va sortir malament. CiU va perdre 12 escons i es va quedar en una precària majoria relativa al Parlament de Catalunya que el situava en mans d'Esquerra Republicana, una força manifestament independentista que en l'últim any ha marcat l'agenda del procés sobiranista.
La posició de La Vanguardia es va dirigir llavors cap a aquestes posicions maximalistes, més pròximes als sectors més radicals de CiU i, en ocasions, a les d'Esquerra Republicana. Una posició que en principi va ser saludada per l'audiència més influent de La Vanguardia, la burgesia catalana, com una estratègia destinada a resoldre part dels problemes d'encaix de Catalunya a Espanya.
Tot i que el comte de Godó va deixar fer a Antich i al seu equip, ha hagut de resistir pressions procedents fins i tot del mateix monarca. En els dies propers a la nit de Nadal de 2012, el rei Joan Carles li va retreure a l'editor de La Vanguardia les posicions pròximes a l'independentisme del diari i li va recordar la seva condició de gran d'Espanya. Amb anterioritat, el monarca havia fet arribar el mateix missatge a Javier Godó a través del conseller delegat del grup Prisa, Juan Luis Cebrián.
Encara que després de la trucada d'atenció del rei al comte de Godó, La Vanguardia va moderar les seves posicions sobiranistes, no va trigar a recuperar la línia editorial que havia mantingut abans del missatge real. En els últims mesos, la inestabilitat política regnant a Catalunya ha evidenciat que la possibilitat de convocar la consulta està molt més a prop del que semblava al principi. El toc d'alerta va ser la cadena per la independència celebrada l'11 de setembre d'aquest any i que un cop més va tornar a treure a prop d'un milió de persones al carrer.
La burgesia catalana ja no veu amb la mateixa simpatia el procés, ara que és una realitat tangible. Les constants advertències de la Unió Europea sobre la sortida de Catalunya davant un eventual procés d'independència i, sobretot, l'animadversió que el català està generant a Espanya, mercat natural de la majoria d'empreses catalanes, fan que els industrials vegin ara el procés amb profunda preocupació.
Influència de La Caixa
El passat dilluns 9, el president de La Caixa, Isidre Fainé, es va reunir amb el president de la Generalitat, Artur Mas, per demanar-li que moderi les seves posicions i retardi al màxim la convocatòria del referèndum. La resposta de Mas va ser un taxatiu no.
La influència de la Caixa sobre Godó és notòria i no sembla casual que, l'endemà de la reunió entre Fainé i Mas, el comte de Godó executés el relleu d'Antich per Màrius Carol, un home de la casa i de la màxima confiança de l'editor de La Vanguardia.
Encara que Carol, en algunes de les seves intervencions a la ràdio del Grup Godó, RAC1, ha defensat durant l'últim any el procés sobiranista emprès pel Govern de Catalunya amb el suport d'ERC, Iniciativa per Catalunya i la CUP, està considerat un moderat. A més cal destacar que, abans de ser nomenat director de comunicació del Grup Godó, va exercir durant anys com a corresponsal per a la Casa Reial.
El nou director de La Vanguardia prendrà possessió del seu càrrec el dia 17, després que el comte de Godó compleixi els tràmits d'informar el consell d'administració.
A qui no va comunicar el relleu va ser al Govern de la Generalitat, al qual ha agafat amb el peu canviat. Especialment perquè dijous va convocar una cimera d'urgència amb els partits que donen suport a la consulta per pactar la pregunta que es formularà, en cas de celebrar-se, i la data. La convocatòria serà el 9 de novembre de 2014 i la pregunta serà molt més alambinada del que pretenien els independentistes més radicals : “Vol que Catalunya sigui un Estat sobirà?” I,en cas afirmatiu, “Vol que sigui un Estat independent?”.
La qüestió és si la pregunta pactada hauria estat la mateixa si no s'hagués produït el relleu al capdavant de La Vanguardia, si els partidaris del referèndum haguessin comptat amb el suport del rotatiu més influent de Catalunya.
