Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Gobierno y PP reducen a un acuerdo mínimo en vivienda la Conferencia de Presidentes
Incertidumbre en los Altos del Golán mientras las tropas israelíes se adentran en Siria
Opinión - ¡Con los jueces hemos topado! Por Esther Palomera

A vegades arriben cartes

Siscu Baiges

El 19 de desembre de l’any passat, Artur Mas i Oriol Junqueras van signar l’acord de Govern que va permetre la continuïtat del primer com a president de la Generalitat i la satisfacció de l’interès del segon que es convoqués una “consulta sobiranista” el 2014. Set mesos després, el president Artur Mas li ha enviat una carta al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per comunicar-li que vol fer aquesta consulta i que li agradaria que no hi posés entrebancs.

Set mesos!!

Set mesos és molt temps en l’era de la globalització. Com li havia enviat la carta? Per correu postal? A veure si encara es perdrà a alguna estafeta de Correus i Rajoy dirà que no l’ha rebut!

Els “timings” d’aquest procés en què estem immersos desesperen els que estan farts que aquesta qüestió col·lapsi qualsevol altre debat polític però desespera, també, els que tenen pressa per convertir el desig independentista en realitat.

És evident, però, que el PP no canviarà de parer per més mesos que passin. Si del que es tracta és de celebrar una consulta per saber si la gent és, ara, partidària de la independència de Catalunya o no, podria fer-se la setmana que ve. O en quinze dies. O en un mes.

Set mesos per enviar una carta. Un grapat de mesos més perquè els famosos “experts” –que apareixen sempre que cal buscar una excusa per adoptar segons quines mesures- vagin fent informes dient obvietats. Uns quants mesos més –anys?- pensant quina pregunta es farà al referèndum.

Txèquia i Eslovàquia es van separar quasi d’un dia per l’altre. Clar que en aquell cas, els dos Estats hi estaven d’acord. Un dia o altre s’haurà d’acabar aquesta eterna discussió. Als milions de turistes que ens visiten els queda clar que hi ha una part important de la societat catalana que és partidària de la independència. Però, al pas que anem, els turistes acabaran identificant els catalans amb aquella gent que es passa la vida demanant la independència però que no té cap pressa (ganes?) per aconseguir-la.

La propera vegada, sisplau, senyor president, enviï-li el missatge sobre la consulta al seu homòleg espanyol per whatsapp. I si veu que fa el “double check”, voldrà dir que l’ha vist.

Etiquetas
stats