Zapatero assegura que una sortida per a Catalunya és tornar a l'Estatut anterior a la sentència
L'expresident del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE), ha assegurat que una sortida a la tensió política entre Catalunya i la resta d'Espanya és tornar a l'Estatut anterior a la sentència: “Cal anar sempre a l'origen dels problemes. I en l'origen està la sentència del Tribunal Constitucional i la reacció a aquesta sentència. En més d'una ocasió vaig afirmar que no em va agradar la sentència. No vaig compartir-ne el to. Quan es va dictar (28 de juny de 2010) estàvem ja en un moment difícil, amb la crisi a sobre. Tot era advers i alguns van veure-hi l'ocasió per donar un salt, el salt al no res, ja que en això consisteix la proposta independentista”.
Ho ha dit en una entrevista de La Vanguardia, on ha subratllat que l'Estatut de 2006 va ser per a Catalunya una gran oportunitat més que un gran problema, i ha insistit que s'ha de tornar al text i convidar a la reflexió al PP i “a els que no eren independentistes i ara diuen ser-ho”.
Zapatero ha explicat que, al seu parer, un factor clau per entendre els esdeveniments a Catalunya és que l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall hauria d'haver governat en la primera legislatura que va guanyar en vots a CiU, entre 1999 i 2003, perquè això va fer que la proposta de Maragall sobre l'Estatut fos “molt ambiciosa” sota el mandat de l'expresident del Govern José Maria Aznar.
“Aznar i el seu clima polític. Situació propícia per les tensions i l'alimentació dels extrems”, ha expressat, i ha asseverat que els fets han demostrat que ell sempre va defensar l'Estatut fins als límits de la Constitució, i fins i tot, ha assenyalat, el Tribunal Constitucional (TC) va creure que havia arribat més enllà.
Sobre el seu pacte amb Artur Mas, explica que es basava en tres qüestions: “La primera, la nació. La solució era bona. El Parlament de Catalunya declarava Catalunya com a nació i l'Estatut ho recollia en el seu preàmbul com una declaració de respecte, buscant en l'articulat acomodament amb el terme nacionalitat, present a la Constitució. Em semblava un equilibri molt raonable. Va ser una proposta d'Artur Mas i la vaig acceptar. Subratllo que mai vaig veure en Mas un independentista. la segona qüestió era la fiscal. Tot el relatiu a una possible agència tributària catalana. També vam arribar a acords satisfactoris. També hi va haver acord sobre la llengua”.
Zapatero també ha afirmat que l'expresident del PP a Catalunya Josep Piqué va mostrar capacitat de diàleg, encara que no li van deixar, segons ell, i ha explicat que l'ara president del Govern, Mariano Rajoy, es va mostrar sempre inflexible en el tema de Catalunya i el Estatut: “Era inflexible quan es plantejava una visió plural d'Espanya i el reconeixement de les 'comunitats nacionals'”.
L'expresident ha expressat que el terme 'comunitats nacionals' --suggerit per l'exsecretari d'Estat i exministre de Justícia, Francisco Caamaño-- es va debatre molt com a alternativa al terme 'nació' al Estaut de 2006 i que a Maragall “no li disgustava”, encara que ha insistit que és partidari d'una fórmula que pugui generar acord a través del reconeixement de la identitat de Catalunya i el respecte a la mateixa.
