Els alcaldes metropolitans demanen a la Generalitat una llei antidesnonaments més ambiciosa
La nova llei antidesnonaments, una versió rebaixada de la 24/2015 anul·lada pel Tribunal Constitucional, es troba actualment en la fase final d'esmenes. Dilluns que ve el Parlament de Catalunya convocarà la ponència perquè a finals de desembre la llei sigui efectiva. Davant d'aquest fet, els sis Ajuntaments més grans de l'àrea metropolitana de Barcelona han mantingut una reunió aquest dimecres amb la Generalitat i li han demanat que la llei sigui més “ambiciosa”.
Els Ajuntaments de Barcelona, Badalona, L'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell han lloat l'esforç de la Generalitat, que va convocar una gran cimera fa unes setmanes, i les institucions per arribar a un “gran acord” però han recordat que la llei d'urgència plantejada no resol l'emergència habitacional i que caldran més polítiques i recursos. “Aquesta llei és necessària però insuficient, exigim més recursos i que s'abordi el problema de l'habitatge de forma integral”, ha destacat l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Nuria Parlón.
Els ajuntaments de més de 100.000 habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona –“els municipis d'alt risc”, ha considerat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau– han insistit en la necessitat de dotar de “més veu i eines” als consistoris locals. Colau ha demanat que s'aprofiti la llei per “anar a màxims i no a mínims” i ha demanat als grups parlamentaris que pressionin fins a l'últim moment per eixamplar la llei.
Els Ajuntaments han coincidit en les eines “interessants” que posa en pràctica la nova llei –l'expropiació de pisos buits, per exemple– però l'han considerat coixa en altres aspectes. La sensació no és nova: uns dies enrere, diferents plataformes socials i ajuntaments van acusar el Govern d'haver anat massa lluny en la rebaixa que s'ha dut a terme per evitar que la nova norma torni a ser enderrocada al Constitucional. Entre els suports més importants que la nova llei s'ha deixat pel camí es troba el de la PAH, entitat impulsora de la ILP que va donar lloc a l'antiga llei. Des de la Plataforma són pessimistes pel que fa als resultats que donarà la nova llei, tot i que asseguren que tractaran de treure el màxim profit del text quan s'aprovi.
Ada Colau ha recordat que a Barcelona els desnonaments ja “no són hipotecaris sinó pels lloguers”, i ha explicat que els canvis en matèria d'emergència habitacional es produeixen “més ràpid” que les noves lleis. “Els lloguers han de ser la prioritat: als grans tenidors se'ls ha de demanar el màxim i no el mínim, els grans tenidors s'han de veure obligats al reallotjament de les famílies vulnerables”, ha sostingut l'alcaldessa de Barcelona.
Tant la PAH com l'Ajuntament de Barcelona van demanar fa uns dies dotar-se d'instruments per fer front de manera audaç a la bombolla del lloguer. El consistori i la Plataforma han vist com les famílies en risc de desnonament per impagaments de lloguer han superat a les hipotecades. Per això, proposen que la llei entri a regular el preu de l'arrendament d'habitatge habitual.
Per aquest motiu, abans d'acabar la compareixença, Colau ha exemplificat la urgència d'incloure mesures en relació al lloguer a la nova llei. Ho ha fet amb dades: “La setmana passada –en cinc dies– va haver-hi 102 desnonaments a la ciutat”, ha dit Colau. “Dels 102, el 70% era per impagament de lloguer i tots de famílies vulnerables. Si els hem evitat és per un sobre esforç municipal”, ha etzibat Colau a la Generalitat.
