🎙️Sota l'asfalt, l'horta

Cada generació identifica la ciutat amb el seu paisatge vital i és inevitable sentir ràbia i dolor per aquells canvis que el modifiquen de manera substancial fins a fer-lo irreconeixible. De segur que això li va passar als valencians del segle XIX quan es van enderrocar les muralles medievals, als de mitjans del segle XX quan la ciutat es va omplir de cotxes, i als dels anys seixanta i setanta quan començaren a construir-se blocs de pisos per tot arreu en el que abans havia sigut horta.

Perquè l’horta és un element patrimonial dels valencians (tant com ho poden ser les torres de Serrans o de Quart) que ha anat desapareixent davant els nostres ulls, quedant trossejada i reduïda principalment al nord de la ciutat, ja que l’aprovació del Pla Sud als anys seixanta i de la ZAL als noranta van sentenciar-la de mort a l’altra banda.

A les albors del segle XXI, en nom d’un suposat progrés, es va continuar la senda imparable de la destrucció d’horta productiva. La construcció de la ronda nord a la ciutat de València va acabar, en 2003, amb la detenció de 32 activistes que es van encadenar a les màquines excavadores.

L’objectiu de l’acció era evitar la construcció d’un nou anell en forma d’autopista que, 20 anys després, només ha servit per a augmentar, encara més, el trànsit rodat.

En aquest episodi el nostre animal polític és Antonio Montalbán, amb qui conversarem sobre horts urbans des d’una perspectiva de classe.

Antonio Montalbán va nàixer a Alcolea (una pedania de Córdoba) fa 79 anys, però ha viscut des dels 17 anys a València, on ha fet una contribució important a la història del nostre poble.

Als anys seixanta va ser un dels fundadors en la clandestinitat de CCOO del País Valencià; va organitzar vagues històriques i va ser detingut i torturat diverses vegades per la Brigada Político Social, la policia política del franquisme.

Una vegada legalitzats els sindicats i partits polítics, va ser el primer secretari general de CCOO PV entre 1978 i 1996, i va militar activament en el Partit Comunista del País Valencià i en Esquerra Unida del País Valencià, sent regidor de l’Ajuntament de València durant dos legislatures, entre 1999 i 2007.

Des de la seua jubilació, continua vivint al seu barri de sempre (Malilla) i ha dedicat bona part del temps a cultivar la terra, de manera organitzada, en xicotetes parcel·les d’horta de la perifèria urbana. És esta experiència la que volem donar a conèixer hui a la nostra audiència.