Birgitta Sif i Marta Altés: “Els llibres infantils il·lustrats són una eina per a parlar de sentiments i fer sentir els nens que són vistos i entesos”

Sif i Altés comparteixen professió i amistat des que ara fa deu anys van fer un gir professional i es van embarcar en el màster de la Cambridge School of Art.

De menuda vaig llegir alguns contes il·lustrats, la majoria duts a la pantalla per Disney, recorde Pinotxo o 101 dàlmates. No eren, ni de lluny, els llibres que avui es publiquen per a la xicalla i per al jovent. Ja fa anys que, per sort, els primers lectors tenen al seu abast adaptacions de clàssics molt reeixides, històries plenes de missatges engrescadors, textos realistes que no renuncien a la imaginació, missatges savis i vitals, àlbums il·lustrats bellíssims, poemaris preciosos, biografies suggeridores i un fum de llibres d’allò més interessants, llibres interactius, llibres amb finals oberts, llibres amb forats, amb moviment; tot hi és possible.

Quan jo era xiqueta, els llibres de Disney eren el que hi havia a l’abast en aquell moment, o almenys allò que van deixar al meu abast. Les coses, però, han canviat molt, moltíssim. Jo -que he estat mare dues vegades i mentre criava exercia la crítica literària- he tingut el goig de veure arribar a casa meua dia sí dia no llibres sorprenents i preciosos per a compartir amb en Joan i en Marina. Encara avui, quan ja són adolescents, recorden alguns títols, la sensació que els produïen els dibuixos, els moments i els llocs on llegírem aquells llibres, i de tant en tant ho evoquen. Jo, que no vaig guardar cap llibre de la meua infantesa, per increïble que semble, ara en guarde els dels meus fills.

Confessades les intimitats lectores, tornem als llibres d’infants i els àlbums il·lustrats. El ventall de producció i oferta n’és gran i variadíssim, si bé no tots són de qualitat ni aborronen en fullejar-los, perquè l’abundància editorial fa impossible que el producte siga sempre excels. Ara bé, no deixa de sorprendre el bon gust i el treball ben fet de nombrosos il·lustradors i editors, i en particular, la selecció de caire internacional que es reuneix a València cada desembre, des de fa dos anys.  Procedents de quaranta projectes editorials vinguts de diferents punts de l’Estat espanyol i d’Europa, com ara: Media Vaca, Onada Edicions, Planeta Tangerina, Kalandraka, Lata de Sal, Andana, Bromera, Barbara Fiore, Ekaré, Libros del Zorro Rojo, Litera, Barlin, Savanna, o Malian Editora, Orfeu Negro, entre altres; així com la col·laboració de llibreries amb una sensibilitat especial pel llibre il·lustrat: La Fabulosa, Bartleby, Gavina Llibres o Somnis de Paper, tots ells s’han aplegat enguany per segona vegada al voltant del Baba Kamo, II Festival i Fira del llibre Il·lustrat, organitzat per l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) i la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL).

Són la crème de la crème en matèria de llibres il·lustrats, i per res del món es perden aquesta cita, que ja comença a consolidar-se, no només com un aparador de seduccions, sinó com una oportunitat per a promoure el llibre il·lustrat en tots els seus vessants -educatiu, artístic i comercial- així com un punt de referència per als professionals del sector que durant l’encontre entren en contacte entre ells a través d’entrevistes professionals i de revisió de dossiers d’il·lustració per part d’importants editorials especialitzades, i enguany també, de l’agència de representació Pencil ilustradores. En aquesta edició Baba Kamo ha inclòs les III Jornades Àlbum Il·lustrat i Escola de formació del professorat, una cita per a tots els mestres que aposten per la lectura com a la millor eina educativa en totes les seues dimensions: literària, artística, psicològica i emocional.

Per tot això, Baba Kamo es dibuixa com una cita cultural, professional i familiar plena de colors i imaginació desbordant, per on pares i mares, mestres, escriptors i il·lustradors, acompanyats sovint dels seus fills i filles, passegen i reflexionen sobre el potencial didàctic i pedagògic inesgotable que tenen els llibres il·lustrats en el procés educatiu. La cita d’enguany ha comptat amb la visita de dues grans autores i il·lustradores: Marta Altés (Barcelona, 1982) i Birgitta Sif (Reykjavík, 1981).

Marta Altés i Birgitta Sif s’han convertit en els darrers anys en dos noms de referència internacional per a la literatura infantil il·lustrada. Totes dues van coincidir fa deu anys a la Cambridge School of Art, on havien anat a estudiar un màster d’il·lustració. Abans de conéixer-se Birgitta treballava com a dissenyadora gràfica a Nova. Marta, pel seu compte, era dissenyadora gràfica a Barcelona, i com ella diu, “tenia un bon treball, estable, on havia començat només acabar els estudis”. Aquell màster, però, els canviaria la vida, i des de llavors no han deixat de crear llibres i investigar nous formats i expressions. Potser dues coses eren certes: totes dues estaven predestinades a ser grans autores de literatura infantil i a més, a ser amigues.

Un parell d’anys després de finalitzar el màster, el 2012, Birgitta Sif va debutar en la literatura d’infants amb Oliver, un conte sobre un xiquet diferent a la resta que reforça la idea que tots naixem lliures i amb els nostres propis pensaments i opinions. Amb aquest primer àlbum il·lustrat Sif va guanyar l’Icelandic Dimmalimm Prize i el llibre va ser avalat per Amnistia Internacional del Regne Unit, com un cant a la igualtat i la tolerància. A més, l’autora islandesa ha estat nominada en dues ocasions a la prestigiosa Medalla Kate Greenaway.

Pel que fa a Marta Altés, s’hi va posar de seguida, i en acabar el màster va començar a escriure històries i a il·lustrar-les i a publicar al Regne Unit. El 2014 veia la llum el seu primer treball amb el segell Blackie Little Books, Sóc un artista, i des de llavors publica amb ells en català, castellà, èuscara i gallec. A hores d’ara, Altés ha esdevingut una de les autores més reconegudes del panorama de la il·lustració infantil internacional, i els seus llibres han estat traduïts a més d’una dotzena de llengües, a més de rebre nombroses nominacions i elogis, com ara el Premi Paterson i el New Illustrator Honor.

Assegudes al claustre renaixentista del Convent del Carme, com mig amagades del món, seiem Birgitta i jo en un banc i Marta al terra, amb les cames creuades en posició de iogui. Aquestes dues dones, l’una rossa i gran, l’altra bruna i menuda, són un contrapunt l’una per a l’altra i alhora una simbiosi: la de l’aventura i la creativitat sense límits. Una sensació que màgicament ha captat Jesús Císcar, el fotògraf, amb les fotografies que els hi ha fet fa una estona.

Mentre cau la vesprada la conversa em transmet una dosi considerable de vitalisme, anem de l’anglés al català i viceversa, de Londres a València, passant per Nova York i Barcelona, i quan ens adonem, la Marta ja quasi ha de córrer per anar a donar la seua conferència. M’hi estaria hores parlant amb elles.

Totes dues deixàreu una feina estable per a anar a Cambridge a estudiar i aprofundir en la il·lustració i veure què passava. Supose que no va ser una decisió fàcil de prendre.

Birgitta Sif (BS): Va ser una decisió molt difícil de prendre perquè Nova York t’atrapa. Allà jo dissenyava i maquetava llibres per a Harpy Collins, però tot d’una vaig començar a sentir el desig de fer-los jo mateixa. En aquell moment el màster de Cambridge era l’única opció formativa que hi havia en aquesta línia, i jo encara era jove i calia prendre riscos. Sé que, de no fer-ho, me n’hauria penedit. A més, allà vaig conéixer la Marta Altés, amb qui vaig compartir apartament durant un període del màster, i hi vam encetar una amistat que dura encara, de fet, és la madrina d’una de les meus filles.

Marta Altés (MA): Nosaltres érem ja majors quan vam arribar a Cambridge! [i ho diu amb un riu generós i espontani]. Vull dir, més majors que la resta dels estudiants, que tenien vint-i-u o vint-i-dos anys i acabaven de sortir de la Universitat en aquell moment, i haig de dir que hi sentia una mica de gelosia. Però també sabia que era un ara o mai. Jo tenia una situació estable a Barcelona, però volia aprendre anglès i canviar d’aires i un dia, de cop i volta, vaig googlejar i trobar aquesta escola. El més curiós de tot era que jo no havia sortit de Barcelona perquè pensava: “on puc estar millor que aquí, a casa, aquí ho tinc tot” i fins a tal punt era així que no havia anat ni d’Erasmus, mentre que tots els meus amics i companys de la Universitat havien voltat pel món. I mira per on, en un moment donat, anys més tard, vaig sentir-ne el cuc i ara resulta que visc a Anglaterra des de fa deu anys i els meus amics i companys han anat tornant a Barcelona.

Diuen que cada cosa té el seu moment, ¿no creu?

Potser sí, però et diré que, una mica més major i tot, va ser molt difícil al començament perquè jo ni tan sols parlava anglès. Si ara em diguessin de tornar-ho a fer, no ho faria, si no sabés el que vindria després. Sé que és parlar per parlar, però és que l’èxit professional, evidentment, no estava garantit després del curs, tot i que afortunadament  tot es va tornar aviat molt positiu.

El cas és que aquest màster va ser un punt d’inflexió en les seues vides i totes dues tenen avui una carrera brillant com a autores i il·lustradores de literatura infantil.

(BS): Ha anat bé. En aquell moment era un curs pioner, avui n’hi ha molts a diferents llocs i molta gent que segueix formacions similars, però en aquell temps era bastant innovador. Allà hi havia un aire molt internacional amb estudiants de diferents països, com ara Corea, la Xina, Estats Units, Anglaterra, Noruega, gent d’arreu del món, i allò creava un ambient de treball molt enriquidor. De fet, avui, deu anys després, som nosaltres les que ensenyem  gent jove en aquest mateix màster on ens vam conèixer.

I ara comparteixen cartell totes dues a València. És un luxe tenir-les juntes en les III Jornades Àlbum Il·lustrat i Escola i en el marc de Baba Kamo. L’organització ho sap i els professorat assistent també.

(BS): I per a nosaltres un goig coincidir aquí, en part, confesse, perquè jo ara m’he mudat a Suècia per qüestions familiars i ja no veig la Marta tan sovint com abans.

(MA): L’organització sabia que ens coneixíem i van tenir aquest detall d’ajuntar-nos a València.

Sé que Clara Berenguer –la responsable del fet que vostès estiguen al Baba Kamo– va descobrir un llibre de Birgitta, ara fa uns anys i n’és una fan incondicional, i em consta que admira el treball de totes dues. Clara Berenguer escriu en el seu blog, Llibreria il·lustrada: “Les il·lustracions dels llibres per a infants tenen una importància considerable ja que, al marge de la qualitat artística, formen part de l’educació de moltes generacions”. ¿Què en pensen vostès, de la influència de les primeres lectures en la vida, com totes aquestes sensacions visuals i auditives que actuen, influeixen i contribueixen en la personalitat individual de cadascú de nosaltres?Llibreria il·lustrada

(BS): Els llibres que llegim en la infantesa perfilen, en part, allò que serem en el futur com a persones. De menuts, els llibres poden fer-nos sentir menys a soles si ens identifiquem amb un personatge. Estic segura que molts dels llibres que vaig llegir de xiqueta eren ben diferents dels que Marta va llegir. Jo llegia moltes històries arrelades a les tradicions i a la cultura escandinava, i aquests llibres de la meua infantesa tenen una influència en la meua forma de dibuixar avui, en la meua predilecció pel detall, per l’abundància de detalls, i per la presència de la natura. Recorde que de menuda cada diumenge anàvem a la ciutat i allà la meua mare triava un llibre de misteri per a ella i jo podia entrar a una llibreria i triar-ne un per a mi, el que m’agradés. Era fantàstic!

(MA): Jo de xiqueta llegia molts còmics i llibres amb humor, llegia Pilarín Bayés, El Pequeño Vampiro, Los cuentos por teléfono de Gianni Rodari, Tío Gilito, Mortadelo y Filemón. Segurament són col·leccions que em van influir i perfilar, tot i que jo no en sóc molt conscient. També guarde el record de compartir experiències amb els meus pares, com ara anar els caps de setmana a la biblioteca o anar a buscar un còmic. A mi m’agradaven diferents tipus de llibres.

Li dic a Birgitta Sif que en els seus llibres mostra una elaboració de traç senzill i un encís especial per les petits coses, pels detalls mínims, on figures suaus, amables, quasi fràgils i de trets expressius poblen un fons bucòlics; uns paisatges inspirats en els contes populars escandinaus.

(BS): Tots aquells paisatges de la meua infantesa, els viscuts i els llegits, la casa on vaig créixer, tot ha anat arribant més tard o més d’hora a les meues històries. D’una manera natural, tot aquest llegat de memòria i records ha anat donant fruit als escenaris de les meues històries. Com són els meus llibres, com els faig, què me’ls inspira, com s’originen, d’on vénen, tot està relacionat amb les coses que m’han passat a la vida. I les nostres vides inspiren les històries més senzilles. És el cas també del meu darrer llibre.

Al capdavall, res millor com a ingredient per a escriure que viure i llegir tot tipus de llibres. ¿No ho creu així?

(BS): I tant! Els còmics són llibres divertits, que juguen amb les emocions, tan vàlids com qualsevol altre. A mi m’agrada tenir els llibres repartits per tota la casa. Al saló, al dormitori, al bany, a la cuina, i diferents tipus de llibres. Et contaré una cosa, ara que s’acosta Nadal: cada any en acabar Nadal guarde tots els llibres que en parlen dins d’una cistella que amague, junt amb la decoració nadalenca, i quan s’acosten les festes, trac de nou la cistella i és com una festa. I així cada any és un moment molt especial, desitjat i esperat. A mi em preocupa molt el futur d’uns xiquets i xiquetes que no lligen. Els llibres tenen la possibilitat d’obrir una conversa entre un adult i un xiquet, ens acompanyen durant tota la vida, i poden fer sentir als menuts empatia per altres persones quan estan llegint sobre allò que li ocorre a un altre. La lectura té uns poders impagables perquè els llibres poden ajudar els xiquets, quan aquests són capaços de connectar amb un personatge, de sentir-se vistos, reals i importants,

(MA): Hauríeu de veure-la! La Birgitta és boníssima fent llegir les seues filles. Les motiva d’una manera espectacular, de fet, són unes gran lectores i a la nit s’amaguen com poden per a quedar-se llegint fins a tard. I això no és fàcil!

A més, els llibres, i en especial els llibres il·lustrats, es poden llegir de moltes maneres.

(BS): Els llibres es poden llegir de moltíssimes maneres. A Anglaterra, i en concret en les escoles, hi ha diverses iniciatives molt lloables de cara a la motivació lectora. Per exemple, cada any els alumnes fan una excursió a una llibreria amb un fons de diners que tenen les escoles perquè puguen triar un llibre i endur-se’l a casa.

(MA): Al fil del que diu Birgitta, afegiré que sovint l’èxit d’un llibre, el seu impacte en els joves lectors, depèn de l’escola. A Anglaterra algunes escoles tenen un pressupost per a convidar els autors i autores i il·lustradors a l’escola, la qual cosa valida la professió. Els autors i autores entren a l’aula, llegeixen les seues històries i parlen amb els xiquets. Per als menuts és molt emocionant veure en persona qui ha fet el llibre, qui hi ha al darrere. És una experiència molt bonica! Jo quan era menuda no veia mai qui hi havia darrere dels llibres, i penso que m’hauria encantat també.

¿Van també a les escoles a llegir els seus llibres?

(MA): Sí. A mi m’ocorre que corregeixen el meu anglès i em fan riure. Però a banda d’aquesta anècdota m’ho passo molt bé i em fan preguntes boges, molt sorprenents. La clau és que abans d’anar-hi nosaltres, els alumnes ja han treballat els nostres llibres i ens coneixen; així que saben de què parlar i tenen preguntes en ment.

(BS): Quan jo vaig a l’escola a llegir un llibre meu plantege diferents activitats. Algunes amb un final obert, perquè els alumnes puguen arriscar i participar. Per exemple, els done dos elements per a crear una història, i els resultats són ben diferents uns dels altres. O creem un llibret a partir d’una idea o un dibuix trampolí des del qual saltar. I hauríeu de veure, és al·lucinant per on volen els seus pensaments i les seues paraules. M’agrada preguntar-los què hi veuen, què senten després de la lectura, i tracte de fer-los formar part de la meua història per a implicar-los-hi.

Marta, què han significat Child’s Play i MacMillam Chlidren’s Books per a vosté?

NO! va ser el meu primer llibre i el vaig publicar amb Child’s Play el 2011, i el primer llibre sempre és especial, després vaig començar a treballar amb MacMillam Chlidren’s Books i encara estic amb ells. Allà m’he trobat des del primer moment com a casa. Ja duc vuit anys treballant amb el meu editor i som amics. Per a mi MacMillam Chlidren’s Books i la seua gent són una mena de família.

Allò que en diuen en anglés “chosen family” o família afectiva.

Sí, exactament. Jo ja duc deu anys vivint a Anglaterra, lluny de la meva família i dels amics, i la primera vegada que vam treballar junts ja va ser per a mi com trobar sa casa. Em van fer sentir benvinguda, com a casa meva. Trobo a faltar Barcelona, però per ara estic bé vivint a Londres, tot arribarà, sé que un dia tornaré cap allà.

Birgitta, vosté va debutar en la literatura infantil amb Oliver (2012), un conte sobre un xiquet diferent a la resta, una història que reforça la idea que tots, a pesar de ser diferents, naixem lliures i iguals i amb els nostres propis pensaments i opinions. Amb aquest primer àlbum –avalat per Amnistia Internacional del Regne Unit com un cant a la igualtat i la tolerància– encetava una trajectòria com a autora d’uns llibres infantils carregats de missatges.Oliver

Quan vaig escriure Oliver volia enviar un missatge que per a mi és molt important: que està molt bé ser tu mateix, ser diferent als altres, i que no has de canviar per a agradar més als altres. Oliver és un llibre sobre un xiquet, sobre com ser un xiquet. Allò que jo busque en Oliver i en altres llibres meus és que els lectors troben una connexió amb el personatge, el protagonista, i així, en lloc d’enviar un missatge directe i de manera explícita, busque que els xiquets lectors vegen el missatge a través de les emocions del o de la protagonista de la història. El mateix podria dir del meu darrer llibre, My Big, Dumb, Invisible Dragon, on la veu d’un xiquet navega per la pèrdua de la seua mare a causa del càncer. El que jo volia amb aquest llibre era fer arribar un missatge als adults: que els llibres de xiquets són per a tothom i que la seua lectura reconforta els adults també.

Parlant del binomi adults-xiquets, sospite que com a mare comparteix molts moments de lectures amb les filles.

Sí, i et puc dir que allò que més em fascina dels xiquets, i això ho he comprovat amb les meues filles, és que no els importa saber d’avançada el que van a llegir, els té igual saber allò que passarà en la història i per això llegeixen els mateixos llibres moltes voltes, com si fos la primera vegada.

Quins són els seus referents i fonts d’inspiració, i quins són els pròxims projectes?

(BS): Jo de menuda llegia les històries de l’escriptora sueca Astrid Lindgren, com ara Pippi Langsstrum, Pippi Calcesllargues, i Ronja, the Robber's Daughter, també llegia els llibres il·lustrats d’Ilon Wikland, un autor nascut a Estònia i criat a Suècia, i d’aquestes lectures és d’on jo bec. D’on venim pot influir força les nostres històries. La inspiració per a mi...”La inspiració existeix –deia Pablo Picasso– però t’ha de trobar treballant”. Però a banda d’aquesta broma, que té molt de certa, m’inspire sovint en els llocs on he viscut, en la gent que he conegut, els meus paisatges d’infantesa, i tracte de recrear en els meus llibres els ambients i les atmosferes que jo recorde.

I pel que fa als meus projectes, el pròxim és un llibre de literatura juvenil que m’ha encomanat l’ONG Charity books, junt amb Amnistia Internacional. El llibre es diu Kind (amable) i és una història sobre l’amabilitat, un projecte pensat per a recaptar fons per als refugiats. És un llibre amb missatge. I també ho és un llibre col·lectiu amb altres il·lustradors en el qual he participat recentment, Dreams of freedom, un projecte molt bonic del qual van fer una actuació dramàtica davant de sis-cents xiquets i xiquetes a l’Albert Royal Hall.KindDreams of freedom,

(MA): Tal com dèiem abans, venim de mons ben diferents. A mi m’han marcat molt els còmics i les històries d’humor que llegia de menuda, i trobo que això s’aprecia en allò que dibuixo. Els meus personatges tenen gestos divertits, trets facials exagerats, molt propers a la caricatura i traços molt senzills, i els trobem sovint en l’ambient domèstic fent feines, rutines, accions inesperades.

Quant a projectes de futur, jo encara estic aclaparada digerint el que m’ha passat aquest any, que el  Programa Time to Read, a càrrec de la Charity Booktrust haja triat el meu llibre Little Monkey per a fer la seua campanya entre els escolars. Cada any aquest programa tria un llibre i preparen una carpeta amb un exemplar del llibre en una edició en rústica i amb diferents activitats relacionades amb la lectura per dur-ho a casa i treballar-ho en família.  Se’ls dóna als nens i nenes entre quatre i cinc anys que estan en el que allà anomenen Reception Year. I connectat amb aquesta iniciativa, també en fan llibres de format molt gros del mateix títol per a les biblioteques. Quan l’editorial m’ho va comunicar, no m’ho podia creure, se n’ha fet una tirada de 750.000 exemplars. És increïble! Haver esta seleccionada per la Charity Booktrust és un orgull per a mi, aquesta gent fa unes coses meravelloses. Ara pel Nadal organitzen campanyes de donacions de llibres a fi  que molts infants sense mitjans tinguen un llibre de regal per Nadal.

Darrerament es publica molt en un mercat editorial marcat pel ritme de novetats. Es fan llibres molt bons, però no sempre hi ha exigència amb el producte editorial. ¿Com veuen vostés el mercat i el món de l’edició del llibre infantil ara per ara?

(BS): Crec que és molt important poder triar entre llibres ben diferents perquè cada xiquet o xiqueta té una preferència distinta i que puguen trobar tot tipus de llibre està molt bé. En general, s’està publicant molt i trobe que s’està valorant seriosament la importància dels llibres per a menuts. A Anglaterra, per exemple, perceps un moviment social i cultural gran al voltant del llibre infantil il·lustrat. El Dia Internacional del Llibre (23 d’abril) se celebra a totes les escoles i els alumnes es vesteixen com el seu personatge favorit de ficció, i van a l’escola vestits així. Les meues filles trien sovint els meus personatges i també els de la Marta. Dies com aquests fan dels llibres una cosa especial, ajuden a apreciar-los, a estimar-los, els xiquets i xiquetes duen els llibres que els agraden a l’escola, encarnen en ells mateixos el seus personatge favorits, és molt divertit, tot plegat. També a l’escola hi ha una competició per a escriure una història original de cinc-centes paraules, inspirada en allò que vulguen. Com veieu, hi ha moltes maneres en què els llibres poden ser inclosos en la vida de la xicalla i de l’escola.

Què és per a vostés la creativitat?

(MA): En el meu cas els moments inspiradors i creatius són aquells més associats a les rutines i als gestos quotidians: quan prenem una dutxa, rentem els plats o quan veig algú pel carrer passejant un gos. Els meus dibuixos tenen aquest to d’humor que destil·la la vida quotidiana, quan sembla que no passa res i passen coses importants. Normalment vaig del text al dibuix, i no viceversa, només una vegada ho he fet així, però és molt difícil. De vegades és curiós com, a partir d’una sola frase, sorgeix un text. Jo sóc molt feliç amb la feina que faig, em sent afortunada, però no és fàcil, hi ha moments d’espera llargs i en el procés creatiu cal molta paciència perquè no sempre flueix el treball.

(BS): Per a mi la creativitat és no aturar-te en la primera idea que et sorgeix, sinó explorar. A mi m’agrada jugar a partir d’un personatge, exagerar-lo o simplificar-lo, qüestionar-lo i repensar-lo, una i cent vegades. Per exemple, experimentar amb un personatge en diferents posicions i actituds i explorar molts detalls en el fons, en l’escenari de la història: quadres, objectes, pistes que condueixen els lectors cap a la història. Pense que les emocions i el llenguatge corporal són les claus per a entendre el teu personatge. Posar els personatges en context t’ajuda a contar la història. Potser per això treballe molt en la creació d’atmosferes i en la il·luminació perquè tracte de crear ambients i màgia, i per a fer això haig de dibuixar i dibuixar, mil intents, i crear mini llibres on aplegue els dibuixos, i veig quin efecte fan, o organitzar les il·lustracions repartides en seqüències sobre un espai gran, com una prèvia visualització, és el que anomenem el guió il·lustrat. I així, quan més vegades dibuixes el teu personatge, més definit estarà i millor el coneixeràs. I de vegades ocorre que em bloquege en el procés creatiu, i aleshores explore maneres diferents de crear, com ara eixir al camp i provar de dibuixar amb pedres i fulles, i el resultat és de vegades molt sorprenent i inspirador.

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'eldiario.es

    Autores

Etiquetas
Publicado el
23 de diciembre de 2019 - 22:11 h

Descubre nuestras apps

stats