La compra d’‘El sàtir’ pel Museu del Prado revifa la polèmica centralització de l’art a Madrid

Quasi 120 anys després de ser repudiat, censurat, denigrat i titlat d’“immoral”, el Museu del Prado ha adquirit El sàtir, el monumental llenç d’Antoni Fillol en què va denunciar la violació d’una xiqueta. L’adquisició descoberta per elDiario.es suposa una inversió de 110.000 euros i, com indiquen la família i fonts del Prado, és una “reparació històrica” d’aquell rebuig en l’Exposició Nacional a què va ser convidat el quadre. La pintura serà presentada el maig, dins de l’exposició temporal Art i transformacions socials a Espanya (1885-1910). No obstant això, l’operació no ha sigut rebuda de grat d’una banda de l’opinió pública valenciana.

El bé romania exposat en el Museu de Belles Arts de València, on els propietaris l’havien depositat de manera temporal en una situació de ‘comodat’. Aquesta figura estableix un contracte de préstec entre les parts “perquè se l’use per un cert temps i se la torne”, tal com defineix el Codi civil. La marxa de la pintura ha sigut criticada en la premsa local i qualificada d’“espoli” o “robatori” madrileny en les xarxes socials, i ha sigut comparada amb la situació de la Dama d’Elx, que roman en el Museu Arqueològic Nacional i que el Ministeri de Cultura es va negar a prestar a la localitat d’Elx per celebrar els 125 anys del seu descobriment.

L’historiador de l’art i comissari independent, Javier Pérez Rojas, va ser el responsable del rescat, l’any 2015, d’El sàtir. Va ser amb motiu de l’exposició temporal titulada Antoni Fillol (1870-1930): naturalisme radical i modernisme, que va muntar la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de València. “Jo vaig fer desenrotllar-lo”, assegura a l’altra banda del telèfon. La pintura va suposar tal disgust per a Fillol, que la va apartar en algun lloc de la casa familiar, a Castelló. “La vam exposar amb una posada a punt provisional. No teníem temps per a restaurar-la per a la inauguració de l’exposició i, en acabar, el taller del Museu de Belles Arts de València se’n va fer càrrec. Vam parlar amb la família, que va decidir depositar-la”, recorda Pérez Rojas cap aquells dies.

La polèmica venda

Ignacio Gómez Juan, besnet i portaveu de la família propietària del quadre fins fa uns dies, assegura a aquest diari que durant aquests anys ha rebut diverses ofertes pel quadre, però cap del Museu de Belles Arts de València, que ha vist marxar un quadre cada vegada més important en la societat actual. Amb l’eixida d’El sàtir, la sala dedicada a Fillol en el museu valencià ha sigut desmuntada per complet mentre la direcció replanteja el lloc de Fillol en el centre.

“Tornarem a replantejar Fillol en absència d’El sàtir. La compra del Prado no la considere un moviment centralista, sinó un moviment de la família propietària del quadre. Aquest és el perill dels comodats de les col·leccions privades. No en soc partidari, perquè revaloritzen els quadres en mans de particulars”, explica per telèfon el director del museu, Pablo González. La institució valenciana té en depòsit més de 20 obres propietat del Museu del Prado, entre les quals l’extraordinari La glòria del poble, d’Antoni Fillol. Va pintar el llenç a 25 anys i va ser guardonat amb medalla de segona en l’Exposició Nacional del 1895, any de realització del quadre i primera vegada que concorria al certamen que una dècada després el titlaria d’“immoral” per El sàtir.

Javier Pérez Rojas va escriure sobre l’artista rebutjat pels acadèmics de la seua època que “l’existència moderna que Fillol plasma comporta una consideració política i ideològica. Quasi un segle després de la seua defunció, Fillol és aplaudit per la societat que troba reflex en els temes que va tractar i el punt de vista que hi va aplicar. De fet, Javier Barón, responsable de la pintura del segle XIX en el Museu del Prado, va haver de traure de la foscor dels magatzems La bèstia humana, probablement l’obra mestra de Fillol, per exposar-la de manera permanent des de fa un any.

Posicionar l’art valencià

Tal com ha pogut saber aquest diari, el Museu del Prado està valorant la possibilitat d’alternar els dos quadres monumentals de Fillol en sala. La pintura social del segle XIX ha començat a recuperar espai fa un any, però pel que sembla no tant perquè s’exposen alhora La bèstia humana i El sàtir. Malgrat això, els especialistes indiquen que el reconeixement de la institució madrilenya potenciarà l’obra de l’artista valencià.

“Sempre he defensat que a l’art valencià li interessa estar en el Prado. El Prado ha de traure lluentor a les col·leccions d’artistes locals i reforçar la seua visibilitat. Així s’esmenen buits. El just és que s’incloguen en la narració del Prado, com passa amb Joan de Joanes, el millor pintor del Renaixement espanyol. No ha d’abandonar el Prado per a vindre a València. El que cal reclamar és el posicionament de l’art valencià a escala nacional i internacional. Òbviament la compra d’El sàtir pel Prado és una bona notícia per a Fillol. Per al Museu de Belles Arts de València, no tant. Malgrat tot, que El sàtir estiga en el Prado beneficia el nostre museu”, conclou Pablo González.

Cal reclamar el posicionament de l’art valencià a escala nacional i internacional

Pablo González — Director del Museu de Belles Arts de València

El director assegura que no va tindre oportunitat de fer una oferta per El sàtir: “A mi no em van oferir la venda, la família tenia més il·lusió de penjar-ho allí. Quan me’n vaig assabentar, ja estava venut i no hi havia possibilitat de res”, diu. “Espoli? Com ha de ser un espoli! Fa anys que es tracta l’adquisició del quadre, però no s’havia resolt. La compra del Museu del Prado reforça la presència d’Antoni Fillol en la història de l’art espanyol. Si Fillol alçara el cap, no podria creure que El sàtir, el seu quadre més polèmic, estiguera en el Prado”, opina Javier Pérez Rojas. En la mateixa línia mostra el seu parer el director del Museu de Belles Arts de València.

Pablo González avança a elDiario.es que està en negociacions per a adquirir un altre quadre monumental d’Antoni Fillol. Fins al moment el Museu de Belles Arts de València mostrava quatre obres de l’artista. A la tardor inclouran en sala A la festa de les fadrines, una obra de Fillol inclosa en la col·lecció Lladró, composta per unes 70 peces i adquirida el 2022 per la Generalitat Valenciana per 3,7 milions d’euros.

Desigualtat en les compres

El Museu del Prado té prestades quasi 3.500 obres a altres institucions i administracions repartides per Espanya. La direcció del museu va crear fa uns mesos una campanya “Prado Extendido”, amb la intenció de donar a conéixer aquesta política de depòsit. Les institucions madrilenyes són les més beneficiades per aquests préstecs (un total de 1.301 béns) i la Comunitat Valenciana és la huitena comunitat autònoma en peces depositades, amb un total de 108. Podria donar-se el cas que El sàtir es convertira en un d’aquests depòsits.

Madrid va ser l’any 2022 una comunitat autònoma privilegiada en la compra d’obra d’art per part del Ministeri de Cultura. Aquest diari va informar sobre la situació de desigualtat en els comptes. Els museus madrilenys van rebre el 91% dels diners per a compres d’art. De la inversió de 6.620.286 euros destinats a aquestes adquisicions, les institucions culturals a Madrid van sumar 5.973.860 euros. Els museus no madrilenys, menys de 650.000 euros. El Museu Nacional d’Arts Decoratives, el del Prado i el Museu Reina Sofia van ser les institucions públiques a què més béns artístics va comprar la cartera de Miquel Iceta. Aquestes dues últimes, a més, tenen una partida pròpia amb la mateixa finalitat.

El 2022, el Ministeri de Cultura no va aportar compres a cap museu de Catalunya, el País Basc, Navarra, Aragó, les Canàries o Astúries

Els dos anys anteriors va haver-hi menys diners a repartir, però va ser un repartiment menys centralista. A la desigualtat en la inversió no va ajudar tampoc la desigualtat de la ubicació: “Dels 16 museus estatals de gestió directa per part del Ministeri de Cultura, huit se situen a Madrid”, van explicar a aquest diari llavors des de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura. No obstant això, el 2022 va ser l’any de més pressupost per a ampliar les col·leccions públiques i, al seu torn, l’any en què menys ha invertit l’Estat a ampliar les col·leccions públiques dels centres que no estan allotjats a Madrid.

El 2022, el Ministeri no va aportar compres a cap museu de Catalunya, el País Basc, Navarra, Aragó, les Canàries o Astúries. Va comprar cinc béns per 101.356 euros per al Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí de la Comunitat Valenciana. Les últimes obres que van ingressar en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per compra del Ministeri de Cultura daten del 2011. Llavors, fa 12 anys, es van depositar un collage de Miró (en dació en paga d’impostos) dues pintures d’Anglada Camarasa i una altra de Ramon Casas.

La desproporció en la inversió també es va fer notar amb la celebració del segle de la defunció de Joaquim Sorolla. El Ministeri de Cultura ha comprat entre el 2022 i el 2023 set pintures del valencià. Totes per al Museu Sorolla de Madrid. L’aquarel·la Tocant la guitarra (1887) va costar 73.000 euros; l’oli Xiqueta (1882), 18.267 euros; Xiqueta cantora (1883), 48.803 euros; A la posada (1883), 50.000 euros; L’oferent (1883), 142.000 euros; i L’esclava i el colom. Nu (1883) va ser la pintura per la qual es va pagar més, 160.000 euros. I el febrer del 2023, Presa d’hàbit, per 110.000 euros. En total, en poc més d’un any, el Ministeri de Cultura de Miquel Iceta va invertir una quantitat superior a 600.000 euros en compra de pintures de Sorolla per al museu madrileny. Ni un euro per al Museu de Belles Arts de València, on Joaquim Sorolla és el pintor de capçalera.

Tal com va informar en el seu moment elDiario.es, el Ministeri de Cultura no ajuda a incrementar la presència del pintor local en les col·leccions del centre valencià des del 1984. Llavors l’Estat va comprar Paisatge d’Oriamendi (Sant Sebastià), pintat per Sorolla el 1912. Va depositar l’obra a València. Però quasi quatre dècades després, l’Administració central no ha tornat a fer una adquisició per a aquest museu, tal com van confirmar des de la direcció del centre.