L’IVAM amplia els horitzons de la modernitat artística a través de l’obra del libanés Aref El Rayess

La directora de l’Institut València d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, ha presentat l’exposició dedicada a l’artista Aref El Rayess (1928-2005), “una figura fonamental del panorama cultural libanés des dels anys 50 fins als anys 80, amb la finalitat d’oferir una modernitat artística més oberta, complexa i inclusiva”, tal com va explicar. 

'Aref El Rayess. Obres (1958-1978)' és el títol de la mostra, que s’inaugura aquest dijous a l’IVAM Centre Julio González, comissariada per Catherine David, que va començar la seua carrera en els anys 80 al Centre Pompidou, va ser conservadora del museu Jeu de Paume de París i directora de la Documenta X de Kassel. En els últims anys va tornar al Centre Georges Pompidou, com a directora adjunta. La comissària va declarar que “Aref El Rayess és un artista molt interessant que encarna la modernitat, entenent la modernitat com la pràctica d’un art compromés en els àmbits formal, social, polític i espiritual”.

Fill d’una acomodada família drusa, de formació autodidàctica i eclèctica, Aref El Rayess es va mudar a París en la dècada dels 50, on va assistir a classes en els estudis de Fernand Léger i André Lhote. La mostra se centra en el període que abasta des del 1958 fins al 1978, quan Rayess va tornar a Beirut després dels seus anys de formació entre el Senegal, París i el Líban, i fins a l’inici de la Guerra Civil Libanesa (1975-1990).

“Va ser un dandi i, fins a un cert punt, un llibertari. Una paradoxa per a un home que procedia d’una família tradicional drusa. Però crec que les paradoxes són, fins a un cert punt, la marca de Rayess, tant en la seua manera de treballar com en la manera en què va viure”, va comentar Catherine David.

La mostra es desplega en les cinc sales de la galeria 3 de l’IVAM que reuneixen 130 obres, a més d’abundant documentació, sobre un artista la vida del qual va ser una successió d’anades i vingudes entre el Líban, el Senegal, Francia, Itàlia, Algèria, els Estats Units, Mèxic o l’Aràbia Saudita, escenaris complexos que van influir significativament al llarg de la seua prolífica carrera.

En aquest sentit, la directora de l’IVAM ha assenyalat que “va ser un artista molt atent als contextos de l’època, a les guerres d’alliberament, Algèria, Vietnam, etc.”. Les seues imatges “absorbeixen aquestes vivències alhora que plantegen noves iconografies amb referències molt diverses, des del futurisme italià fins a l’art pop o el muralisme mexicà”, va destacar.

En les seues obres, l’artista deixa traslluir la seua preocupació per les crisis polítiques, socials i culturals del seu temps. Des dels retrats dels combatents drusos de la revolta de 1958 fins a les brutals al·legories de les revolucions del Tercer Món i de la Guerra del Líban (1975-1990); des de les abstraccions matèriques italianes fins als 'Tapis Volant' (catifa voladora) dels anys 60, o els dibuixos impregnats d’espiritualitat 'còsmica' que acompanyen els poemes del seu amic Kamal Jumblatt, excepcional líder polític i espiritual assassinat en 1977, tot queda registrat per la visió autèntica i independent de Rayess.

“La seua obra és molt complexa perquè no té un estil permanent; té, més aviat, una actitud molt oberta i referències molt diverses. No és un artista fàcil, però és un artista amb un concepte de l’art antropològic, cultural i polític, fruit d’una necessitat interior”, ha explicat comissària sobre l’obra de Rayess. “Un artista excepcional”, ha resumit.

La mostra inclou les peces matèriques de la seua època italiana, la producció realitzada als Estats Units i Mèxic, les sèries més polítiques com ara 'Sangre y libertad' (1968) o 'Amor, muerte y revolución' (1970) i la que va dedicar als bordells i la prostitució. L’última sala acull 'Tiempos modernos y tercer mundo', una referència a Chaplin, a la mecanització del món, però també un compendi dels cicles revolucionaris de l’època. 

“Les pràctiques artístiques de Rayess són hui una mostra d’una cosmovisió molt particular. Les seues obres no il·lustren el món, més aviat el representen, i en alguns casos constitueixen un posicionament crític que s’avança a la seua època, com la seua sèrie sobre bordells, en la qual considera les prostitutes obreres del sexe i fa patent una prostitució que va més enllà, per a referir-se a la misèria social i política”, ha conclòs Nuria Enguita.