Quan el premi Nobel truca a la teua porta

Són les onze del matí de divendres set d’octubre, al número 314 del carrer Mallorca aparentment no passa res d’excepcional, calma i normalitat. Tanmateix, a la primera planta hi ha l’editorial Angle, amb l’editora Rosa Rey al capdavant, Joan Simó, la persona amb més experiència de la casa i pilar essencial, i Sílvia Rodríguez i Irene Pujadas, responsables de la comunicació i la difusió, entre altres tasques. Tots quatre conformen un equip fort i consolidat des de fa un temps, i entre tots trauen endavant aquesta editorial de caire generalista, la qual publica una trentena de títols a l’any.

M’obrin la porta i allà estan, treballant, tranquil·les, com un dia més, però alhora una mica dels nervis, tot i que la cosa va per dins. Sobre les taules s’apilen títols de les seues col·leccions diverses, i sobre una taula en particular estan tots els volums que tenien a mà de l’escriptora Annie Ernaux (Lillebone, França, 1940). I sí, els ha pillat per sorpresa. No s’ho esperaven! Potser perquè és el somni no verbalitzat de molts editors.  

És clar que Ernaux estava a la llista, però en són tants, els noms candidats, i els premis, fins i tot o, sobretot el Premi Nobel de Literatura, són molt atzarosos! I sí, estan paint la “glòria” des de dijous a la tarda, l’alegria i la satisfacció de tenir la Premi Nobel de Literatura 2022, Annie Ernaux, entre el seu catàleg, amb ja quatre títols publicats i dos més contractats que sortiran pròximament. I és que entre els trets que caracteritzen l’editorial Angle, és el fet de proclamar i practicar una política editorial d’autor, amb apostes fermes per un nom i una obra. I quan creuen en algú, hi posen tota l’energia, l’entusiasme i el talent que posseeixen. No debades comenta Rosa Rey respecte a Annie Ernaux: “ha estat una aposta molt meva, molt personal, fins i tot diria que molt emocional, perquè era una autora que havia començat a llegir fa anys i que m’havia marcat molt”.

Angle editorial és un segell que ha apostat molt convençudament i tossuda per la literatura d’autora, en especial, per la literatura autobiogràfica i l’auto ficció, però també, més recentment, ha abocat força energies en els llibre de divulgació d’alta qualitat literària i gran format, tant traduccions com autors catalans, és el cas d’Els jueus a Catalunya, de Manuel Forcano, que va ja per la setena edició, o Una breu i atzarosa història de la vida de Joan Antoni Català, un llibre que conta la història de l’Univers i que ha estrenat una tercera edició. Amb tot, un gènere no molt explorat fins ara per autors i editors nostrats, salvant excepcions, i que el fet de veure’l en escena parla de la bona salut de la literatura i de les editorials catalanes .

Però tornem a Ernaux, que no se’ns escape, ara que tothom li resseguirà les passes. Des d’ahir la veiem als aparadors de moltes llibreries on, de fet, ja hi era perquè fa anys que té molts lectors seguidors. Per la seua banda, Angle editorial du posant-la en els aparadors des de 2019, i recentment, a penes fa unes setmanes, havia arribat a les llibreries Pura passió. No hi ha dubte que a Angle havien apostar amb fermesa per Ernaux, tot i saber –com comenta Rosa Rey– que les primers traduccions al castellà, publicades en aquell moment per Tusquets, no havien estat ben rebuda pels lectors. “De vegades –matisa Rosa Rey– ocorre que un autor connecta millor amb els lectors passats els anys, que en el moment en què es va llençar la seva obra, i així ha passat amb Annie Ernaux”.

En tot cas, i a pesar que aquest precedent de “fracàs editorial”  en el mercat editorial espanyol els posava en alerta, des d’Angle varen preferir no fer-hi massa cas i tirar endavant amb determinació i passió i avui l’autora és una dels grans noms de la col·lecció de Narratives, si no el gran nom, donades les circumstàncies, junt amb autors consagrats i de relleu com ara Julian Barnes, Otessa Moshfeg, Deborah Levy, Jon McGregor, Albert Pijoan, o Roman Gary, entre tants altres.

Traduïts tots els volums per Valèria Gaillard, la qual cosa dona una continuïtat i coherència al projecte, amb una traducció polida i de gran bellesa literària, el primer volum en formar part del catàleg fou Els anys (2019), seguit de Memòria de dona (2020), L’esdeveniment (2022) i Pura passió (2022), que acaba d’arribar a les llibreries.

Amb tot, Annie Ernaux no ha deixat de donar als seus editors sorpreses i alegries des del primer moment: Els anys va guanyar-se el reconeixement unànime de crítics i lectors i el 2019 l’autora va rebre el Premi Formentor pel conjunt de la seua obra. I ara, aquest somni de tot editor fet realitat: un Nobel que truca a la teua porta. I voilà, ací estem celebrant la Nobel a casa, com qui no vol la cosa... “És tot tan recent i ”irreal“, comenta Rosa Rey, que no puc dir encara com ens afectarà”.

Rey –que va apostar per Ernaux tot i saber que era una autora molt literària i amb una implicació molt personal en la seua obra– assegura que va ser una decisió arriscada i molt personal: “la coneixia i m’agradava molt, i el que ens estranyava és que no hagués funcionat en castellà a Tusquets, però malgrat tenir aquesta informació, la qual no era en principi un bon auguri, ens hi vam llançar i ha sortit molt bé. Mai se sap!”. “Curiosament Ernaux –continua– diu més coses avui i connecta millor amb el públic lector que ara fa deu anys”, i “aquests són els grans misteris dels llibres, que fan el seu propi camí, independentment de l’esforç i les esperances que hi poses”. En el terreny del llibre mai se sap: és un camp ple de sorpreses, i alguna mina aïllada, que també cal saber esquivar.

I a pesar d’això, o potser per això, les alegries de vegades es multipliquen, i a Angle reconeixen que aquesta és “una oportunitat molt gran” i que “traduir-la i publicar-la va ser una molt bona decisió, tant per la seva qualitat literària, com per l’ambició de la seva obra i la transversalitat d’aquesta”. Aquest equip editorial entén el Nobel com un moment boníssim per tal de donar a conèixer, encara més, l’obra de l’escriptora francesa guardonada perquè “és una autora que pot fer molts lectors feliços”. “Hi ha certs premis Nobel – insisteix Rosa Rey– que potser fan certa mandra llegir-los, perquè igual no tenen una relació directa amb els lectors d’avui. Ernaux, en canvi, és una autora coneguda i estimada, propera als lectors, i ara mateix una escriptora molt valorada i reconeguda, tant pels que la coneixen, com pels que la voldran descobrir”.

Segurament tot aquest rerefons té connexió amb el reconeixement tan immens que suposa el Nobel de Literatura envers l’obra d’Ernaux, una autora que ha estat fins ara premiada per moltes raons, però en particular, “per la valentia i l’agudesa clínica amb què descobreix les arrels, la distància i les constriccions sociohistòriques a través dels records personals”. Ella mateixa és la protagonista dels seus llibres, en els quals ens fa sentir com és de mestra literària a l’hora de “mostrar-se per mostrar-nos, individualment i de forma col·lectiva”.

I last but not least, diré que Annie Ernaux forma part de la decisió de l’editorial d’Angle de treballar, traduir i publicar molta literatura d’autora, tant traduccions com autores catalanes: Annie Ernaux, Katherine Mansfiel, Rebecca Solnit, Nawal El Saadawi, però també Alba Dalmau, Maria Canelles Trabal, i tantes altres, “una aposta que no és inconscient. Res ho és. He posat molt d’esforç en la tria d’autores dones perquè m’interessen com a lectora i com a editora d’una manera natural, i per això he anat cap aquí”, comenta la seua editora.

Arnaux, per la seua banda, ha estat referent i mestra de molts escriptors i escriptores, sense anar més lluny, del mateix Emmanuel Carrère, un autor que ha ramassat grans èxits darrerament tant a França, com a fora del seu país.

Des d’un començament, Annie Ernaux es col·locà a sí mateixa en l’epicentre del relat i va fer del seu passat matèria literària, per tal de parlar de classe i de gènere i fer-ne un retrat, totalment actual i punyent, encara avui, o “sobretot avui” com insisteix Rey, de la societat francesa, una societat, com totes, plena de llums i ombres, per molt bressol que fos del Segle de les Llums.

En definitiva, Ernaux ha fet de la seua literatura un arxiu personal, i com ha dit una altra mestra de l’auto ficció, Vivian Gornick: “per produir un treball de literatura i un testimoniatge arxiu d'experiència real, has de ser un bon escriptor” i Annie Ernaux ho és, sens dubte. Ha convertit la seua vida en literatura, en memòria literària, i en arma política.

Si com deia Joan Fuster, “la literatura és un baròmetre bastant honest de la societat”, les moltes pàgines d’Arnaux ho són també. I els lectors estem d’enhorabona perquè la tenim a l’abast en una traducció catalana molt bona, i el que vindrà...