Per què els Serveis Socials del País Valencià són els pitjors de tot l’Estat
Els Serveis Socials al País Valencià són els pitjors de tot l’estat espanyol. Estan a la cua, entre altres coses, perquè inverteixen 151€ per habitant a l’any en les xifres de 2012, mentre que la mitjana espanyola es situa en 275€ segons l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials.
Aquest fet no es pot deslligar de la situació de pobresa i exclusió que pateixen molts valencians. Les dades mostren que les comunitats autònomes amb menor desenvolupament dels serveis socials, com és el cas del País Valencià amb un 0’6 sobre 10, són també les més durament colpejades per la precarietat. Les xifres marquen una exclusió del 31,7% sobre el total de la població, segons el ‘Informe sobre exclusió i desenvolupament social en la Comunitat Valenciana’ publicat en 2014 per la Fundació Foessa. Els valencians obtenen un 0’8 sobre 1 de pobresa humana en 2013, segons l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials, un nombre que és notòriament superior al de comunitats com el País Basc i Navarra, que tenen al voltant d’un 0’3 de pobresa i uns Serveis Socials que reben una nota de 7 sobre 10. Les comunitats autònomes que més han desenvolupat el seu sistema de Serveis Socials són les que s’han enfrontat millor a la lluita contra l’empobriment en aquests anys de crisi.
A més, el percentatge d’evolució interanual de serveis socials segons els pressupostos de la Generalitat Valenciana d’aquesta comunitat es redueix a un 4’4% en el 2014, una xifra que evidencia la lentitud en el creixement.
La gestió dels Serveis Socials ha sigut arbitrària
Junt amb l’escassa inversió, hi ha un altre problema. És la gestió dels fons destinats a serveis socials que, segons els experts consultats, és errònia. Xavi Uceda, professor a la Universitat de València, sociòleg i treballador social, assegura que la legislació s’ha quedat desfasada per a la societat actual. Uceda explica que “la societat de l’any 97 era molt diferent a la que hi ha ara, fins i tot no hi havia la dependència, no hi havia la crisi social que hi ha ara, no hi havia el problema dels desnonaments”.
La llei vigent a hores d’ara al País Valencià és de l’any 97 i implica que els serveis socials reben la consideració d’assistència social, el que suposa que hi ha drets fonamentals que només seran garantits en la mesura que els pressupostos i la voluntat política ho permeten, però no obligatòriament. En molts casos, segons explica el sociòleg, açò ha significat el traspàs de fons públics al sector privat, com ara al banc d’aliments, però s’ha fet restant finançament dels serveis socials municipals. No està en contra del banc d’aliments, però els nostres polítics, diu, “han preferit que els serveis socials siguen una cosa de caritat, i no de drets”. Les polítiques portades a terme han potenciat amb finançament als actors privats deixant als actors públics ineficaços i reduïts.
El País Valencià s’ha quedat enrere respecte a altres comunitats en matèria dels serveis socials. Segons els experts s’ha propiciat per falta de planificació i actualització que garantir els drets socials siga una decisió política i no una obligació de l’administració com ho és en altres comunitats autònomes. Continua pendent la renovació de les lleis. Les decisions envers els serveis socials, com ara l’establiment de centres de dia o residències en un lloc o un altre, han estat una decisió política des dels Ajuntaments o les Diputacions, que tenen un gran pes en la gestió d’aquest sector perquè no hi ha estudis ni un mapa per necessitats per tal d'ubicar els serveis socials. Segons Xavi Uceda, aquesta és la raó per la que no s’ha legislat, perquè no fer-ho permet donar via lliure a la diputació i als alcaldes per tal que actuen com creien convenient i ho han fet de manera clientelar fins ara. El sociòleg assegura que “si tenien interessos electorals en determinat poble posaven els serveis socials allí, si aprovaven els decrets haurien de seguir la normativa i establir-los al lloc que cal”.
Una prova de l’arbitrarietat i la falta d’organització del sistema de Serveis Socials valencià és la manca d’una Conselleria pròpia a la Generalitat. Han anat de conselleria en conselleria sense establir-se, fins haver-ne 9 consellers. Quatre d’ells han estat imputats o condemnats, com Rafael Blasco, empresonat pel Cas Cooperació .
Amparo Moreno, diplomada en treball social i treballadora de la Generalitat Valenciana fins a l’any 2009, manifesta que, tal com Sanitat i Educació tenen la seua pròpia Conselleria, hauria d’haver una anomenada ‘Serveis Socials’ que es dedicara específicament a aquest àmbit, i no ‘Benestar Social’, nom que engloba una cosa molt més general i que ha rebut i rep ara mateix a càrrec de Mònica Oltra. Moreno destaca, però, que ara hi haurà una Secretaria Autonòmica de ‘Serveis Socials’, que abans no existia, un fet que aprecia positivament.
Els drets socials es veuen perjudicats per la normativa estatal
A la legislació antiga i l’arbitrarietat es suma la desprotecció des de la pròpia Constitució, que dona a les comunitats autònomes la competència completa en serveis socials. Malgrat que ocorre el mateix amb sanitat i educació, aquestes dues sí tenen una llei general per la que han de regir-se, serveis socials no en té. Açò deriva en desigualtats entre els ciutadans de diferents territoris de l’estat per l’existència de fins a 17 lleis distintes. Cadascuna de les comunitats ha estructurat el sistema de serveis en base a les seues idiologies tenint, o no, en compte la seua realitat socioeconòmica.
En 2013 es va aprovar la LRSAL (Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local), que elimina competències dels Ajuntaments. El que estableix és que els municipis no han de gastar necessàriament en els Serveis Socials, per tant, els que tinguen dèficit, podrien fer una desinversió en protecció social i utilitzar únicament els fons autonòmics. Aquesta llei entrarà en vigor en gener del 2017 si la Generalitat no ho impedeix contestant amb una llei de caire autonòmic que frene els efectes de la impulsada des del govern central, tal com s’ha fet a altres comunitats com Galícia o Andalusia. Xavi Uceda pensa que si no s’atura “la desfeta de l’1 de gener serà com la desfeta d’Almansa perquè és un tema clau, és un risc de futur”.
Hi ha solucions possibles per al sistema de Serveis Socials
Els professionals del sector es posicionen a favor de la derogació de la llei LRSAL perquè consideren necessària la inversió i la implicació dels municipis en uns serveis socials de proximitat. Així mateix, creuen imprescindible una llei estatal de serveis socials per establir un nivell bàsic comú per a tots els ciutadans que ature les desigualtats. Mentrestant aposten per mesures urgents portades a terme des de la Generalitat:
-Aprovar una llei urgent autonòmica que paralitze la posada en marxa de la LRSAL.
-Eliminar el copagament en centres ocupacionals.
- Invertir en la renta mínima garantida de ciutadania per a què la gent tinga un subsidi digne.
-Estudiar les necessitats de la societat per a construir una base sòlida que englobe les generalitats, i un sistema específic i especialitzat gestionat des de la proximitat amb la implicació dels ajuntaments.
-Ampliar i establir la xarxa d’equips municipals, complint la mitjana de la resta de comunitats autònomes.
- Assegurar un pla de finançament directe i d’una periodicitat superior a l’any per a garantir que es podran cobrir les despeses bàsiques (personal, atenció a famílies, etc.).
-Diàleg entre les administracions autonòmiques, municipals, els professionals- que s’ofereixen per assessorar- i la ciutadania que manifeste les seues necessitats.
-Aprovar una nova Llei de Serveis Socials que responga a la realitat social actual, i no a la dels anys noranta.
Expectatives de futur
Respecte a les noves mesures de la Generalitat Valenciana, com ara la targeta ‘València Amb tu’ per obrir menjadors escolars en estiu, Xavier Uceda les qualifica d’urgents, però extraordinàries. Considera correcte que s’obrin menjadors escolars en estiu però destaca “això no ha de tornar a passar perquè eixos diners es poden invertir en fer un pla municipal amb ixes famílies que els garantisca aliments”. En la mateixa línia pensa que només estan “millorant els programes continuistes d’abans” perquè no han tingut temps de més.
Els professionals adverteixen que el context és molt difícil per al nou govern, però també assenyalen que s’han de prioritzar els Serveis Socials perquè la situació de pobresa i exclusió social és molt greu al País Valencià. Per això destaquen que la gent s’està morint sense rebre la dependència, perquè fins ara les ajudes han arribat fins a tres o quatre anys tard. Amparo Moreno assegura que la crisi ha suposat un augment de la demanda i disminució dels recursos, pel que “l’exclusió està garantida” i, malgrat haver menys diners , els Serveis Socials “no depenen només del finançament, sinó també de l’organització” i de les prioritats del govern. Respecte al canvi en el sistema de serveis i la nova Consellera de Benestar Social, Mònica Oltra, afirma: “Creiem que el volia quan estava en l’oposició i que voldrà el mateix ara que està en el govern”.
El Col·legi Oficial de Treball Social de València ha reunit a diverses entitats i ha enviat una carta a la Consellera de Benestar Social per tal de traslladar-li les seues peticions i posar-se a la disposició de l’administració pública per treballar junts.
