Sobre este blog

Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...

Festes per a jerarques nazis, repressió i esborrat del passat: guia de la València franquista amb fotos inèdites

Jerarques nazis a València en 1943.

0

El període de la postguerra és un forat negre en la memòria de les ciutats a Espanya. Un grup d’especialistes ha rastrejat en arxius, hemeroteques i autobiografies i memòries com lluïa València després de l’ocupació de la ciutat per part de les tropes franquistes el 1939 i fins al final de l’estat de guerra el 1948 en una guia urbana completa amb un material gràfic impressionant que recull els aspectes més variats de l’urbs, des de l’arquitectura fins a la vida quotidiana o la repressió tan salvatge del règim. “Permet situar a la ciutat aquests espais amb fragments de la història recent i conéixer un passat pròxim que quasi pots fregar hui dia”, explica la sociòloga Lucila Aragó, coordinadora de la guia juntament amb el divulgador José María Azkárraga i l’arqueòleg Juan Salazar. “És molt important saber identificar alguns trets de la nostra història recent per conéixer el nostre present”, postil·la Aragó. 

La Guía de la Valencia del primer franquismo (1939-1948), de pròxima publicació, és una continuació de la Guía urbanade la II República a València i ha seguit el mateix disseny: capítols sobre cada aspecte de la ciutat prologats per especialistes en la matèria, incloent-hi quasi una vintena d’autors, entre arquitectes, urbanistes, antropòlegs i historiadors, amb abundant material gràfic, en gran part inèdit, i testimoniatges directes rescatats de memòries, biografies o informes oficials. 

Després d’anys de rastreig en arxius i hemeroteques, la publicació ben acurada trau a la llum un període que va modelar l’urbs i va donar inici a quasi quatre dècades de dictadura. “És una manera d’arribar al temps a través de l’espai, d’entendre què va passar a partir d’aquestes empremtes físiques que queden a la ciutat”, assenyala José María Azkárraga. A més, amb el “valor afegit” de “traure a la llum tota una sèrie d’imatges i documents, molts dels quals oblidats o inèdits, o simplement que al règim li va convindre ocultar”, afig el coordinador de la publicació, editada per la Universitat de València conjuntament amb la Universitat Politècnica. 

Així doncs, l’obra arranca amb l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes i la posada en marxa dels primigenis mecanismes repressius del règim, amb imatges del camp de concentració en la Plaça de Bous, les desfilades públiques dels vencedors i la primera corporació del franquisme. Un altre capítol, a càrrec de la historiadora Mélanie Ibáñez, repassa els mecanismes de la repressió franquista durant la postguerra i estableix un mapa dels primers centres improvisats de detenció, així com de les amuntegades presons per on van passar milers de presos polítics. 

L’apartat sobre Falange, a càrrec d’historiador Juan Carlos Colomer, repassa el paper del jou i les fletxes en aquells primers anys del nou Estat aliat del nazisme alemany i el feixisme italià. “Destaque el poder de Falange en aquest moment en què delega el règim per instaurar un nou estat franquista”, explica Colomer, que emfatitza el paper com a “nou àmbit de sociabilitat” del partit fundat per José Antonio Primo de Rivera. “Falange s’encarrega per barris en els diferents districtes d’organitzar la repressió”, afig l’historiador. Igual que en la resta dels capítols, la guia ressenya els principals llocs confiscats per Falange, com l’Ateneu Mercantil de València en la plaça del Cabdill, actual plaça de l’Ajuntament. 

El treball coral ha rescatat imatges de l’arxiu del fotoperiodista Luis Vidal Corella, de les quals Azkárraga destaca les que retraten les visites de jerarques nazis. “Hi ha un esforç durant molt de temps per ocultar els fets reals que es manifesta en l’absència en arxius de documentació, el franquisme va anar evolucionant i aquesta primera etapa vinculada al nazisme després no interessa que es conega massa”, explica Lucila Aragó. En contrast amb la guia anterior de la II República, que recull l’esplendor cultural i l’efervescència de la ciutat, “la lletjor del franquisme va més enllà de l’estètica i s’endinsa en comportaments de repressió, pinta un panorama molt tètric i desagradable, aspre i difícil per a les persones que no van ser els vencedors”, afig Aragó.

Una “nova memòria visual”

A més dels capítols dedicats a l’urbanisme i a l’arquitectura, a càrrec de Tito Llopis i de David Sánchez Muñoz, la publicació també recull el nou model educatiu instaurat a partir del 1939, amb un apartat de la historiadora Carmen Agulló, una de les màximes especialistes en la matèria. L’epígraf sobre la vida quotidiana, signat per l’antropòloga Andrea Moreno, retrata els canvis en els costums i fins i tot en els gestos. “Canvia fins i tot la manera de saludar-se, de vestir, de comportar-se i el llenguatge corporal”, defensa Moreno, qui destaca que l’Administració “canvia fins i tot la tinta” usada en la paperassa burocràtica. 

“No sols hi ha canvis en les maneres de conviure, també físicament en els paisatges i els mapes mentals de la ciutadania, desapareixen elements simbòlics de la II República i es genera una nova memòria visual en els símbols”, afig l’antropòloga. Així doncs, l’adoctrinament i la repressió “física, moral, social i econòmica” en el marc de la vida quotidiana arriba a un “grau asfixiant”. El capítol sobre la cultura, a càrrec del sociòleg Gil-Manuel Hernández, repassa el nou calendari franquista o la reorganització de les Falles, la festa més capdavantera de la ciutat marcada irremeiablement per la nova etapa del règim. 

La guia també inclou l’àmbit de la sanitat, a càrrec d’Àlvar Martínez i Xavier Garcia Ferrandis, i del treball, amb un estudi de l’historiador Alberto Gómez Roda. També el poder franquista, amb un apartat signat per l’historiador Andreu Ginés i l’economista Josep Sorribes. La publicació compta amb una web associada a la pàgina de la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, que ofereix accés a “fonts molt disperses d’aquella època, des de butlletins del sindicat vertical fins a documents de l’Església en què apareix l’exaltació dels valors nacionalcatòlics o els primers periòdics editats a València després de l’ocupació de la ciutat”, explica José María Azkárraga. 

“La idea ha sigut aportar en cada capítol una sèrie de documents i testimoniatges de gent que va viure en aquella època”, assenyala el coordinador de la guia. Cada apartat es nodreix de testimoniatges de primera mà, alguns de molt desconeguts, que il·lustren amb gran vivor la València de la postguerra, des de preses polítiques empresonades fins a falangistes o agents de la Brigada Politicosocial. 

“Després de fer la guia republicana, en què sobretot es dona importància a l’espai, ens vam plantejar fer la següent sobre un període que ha tingut més repercussió a la ciutat actual, ja hi ha molts treballs d’historiadors sobre el període, però creiem que faltava aquest enfocament més espacial, de veure com el feixisme ocupa el territori i aquest nou règim s’ensenyoreix de la ciutat”, afirma Azkárraga. 

L’esgarrifós retrat de la ciutat ajuda a comprendre les empremtes en l’urbs dels primers anys de la dictadura franquista. “El franquisme ho va impregnar tot”, conclou el coordinador de la guia. 

Sobre este blog

Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...

    Autores

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats