El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica crea una base de dades amb més de 80.000 referències sobre el passat de les comarques castellonenques

Tots els internautes interessats en la història de les comarques castellonenques, siguen investigadors acadèmics o particulars, tenen a l’abast amb una nova en línia que els facilitarà la cerca. El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ha penjat en la seua pàgina web una base de dades amb més de 80.000 referències a documents, revistes, llibres i periòdics centrats en el període de la II República, la Guerra Civil i el franquisme. La gegantesca base de dades ha sigut elaborada per l’historiador i bibliotecari Joan Antoni Andrés (Castelló, 1963). “Estic construint-la des de fa més de vint anys, més que res perquè soc molt aficionat a la història local”, explica Andrés a elDiario.es.  

Els més de 80.000 documents referenciats inclouen llibres, revistes i butlletins de diferents localitats castellonenques, així com els periòdics Heraldo de Castellón (els continguts entre el 1931 i el 1938), Mediterráneo (1938-1968) i Levante.“Sobre la Guerra Civil he buidat l’Heraldo de Castellón, que conté notícies importants i rellevants”, diu Joan Antoni Andrés, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. L’investigador pretén aportar un “punt de vista ampli” sobre la història de Castelló: “He recollit fins i tot els preus dels productes bàsics en la postguerra”. 

“M’agrada molt xafar arxius, he anat molt al municipal i al de la Diputació”, explica Andrés, que treballa a la biblioteca de la Universitat Jaume I de Castelló. Tot i que la base de dades (en construcció permanent) és únicament de referències, molts dels documents estan disponibles en la xarxa (per exemple, els de l’arxiu municipal). En les notes de cada referència, la base de dades indica on es pot localitzar el document o la revista.

Molta gent de les comarques de Castelló demanava informació a Joan Antoni Andrés, sabedors dels tresors documentals que conserva després de dues dècades xafant arxius públics. Així docs, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló va decidir finalment pujar totes les referències al seu web. 

L’historiador s’ha interessat singularment pel període del primer franquisme, una època de repressió i foscor que es va allargar quasi quatre dècades, fins a la mort del dictador Francisco Franco. “És un període d’una precarietat increïble, en els periòdics es veu que es vigilaven els camps perquè no es robaren taronges o s’arreplegaren de terra”, defensa Andrés. De la República, en canvi, “he tingut una impressió més favorable, en aquest període en l’Heraldo de Castellón es veu com transcorre la vida normal fins al colp d’estat del 1936”. El període de la postguerra, analitzat per l’historiador Juan Luis Porcar en una monografia de referència, suposa la fi d’una “època d’esperança” i el pas al període “fosc” de la dictadura. “Llegint els periòdics es pot veure com de fosca i negra que va ser aquella època”, diu Andrés.