El cementeri de Paterna acull les restes mortals de més de 2.000 persones que van ser afusellades pel franquisme al final de la Guerra Civil en el conegut com a paredón de España, uns cossos que des de fa uns anys estan sent exhumats per tractar d’identificar-los i lliurar-los a uns familiars que fa dècades que els reclamen. Aquestes faenes, que desenvolupa l’empresa Arqueoantro, han tret a la llum, a més de les restes mortals, nombrosos objectes que són recuperats, restaurats i catalogats gràcies a un projecte impulsat per la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València i l’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia).
Precisament, el dissabte 15 d’octubre, familiars de les víctimes ajusticiades pel règim de Franco i que van ser enterrats en fosses comunes en el cementeri d’aquesta localitat de la comarca valenciana de l’Horta Nord van poder visitar les instal·lacions de l’ETNO en les dependències de l’antic psiquiàtric de Bétera per apreciar in situ la faena duta a terme per restauradors i conservadors amb la roba i els objectes localitzats en les tombes: “Aquesta és una manera de reparar, recuperar la memòria i atorgar dignitat a les víctimes indignament executades”.
Es tracta d’objectes personals i indumentària de les persones que van ser afusellades que apareixen en les exhumacions i que són traslladats a magatzems de custòdia a l’espera del resultat del procés d’identificació. Quan es produeix la identificació, aquests objectes són entregats als familiars del represaliat, un material que pot “facilitar la reparació i la memòria” a més d’ajudar a conéixer la història de les persones que van ser víctimes de la persecució franquista.
Es tracta d’objectes d’alt valor històric i antropològic, perquè “donen testimoniatge d’un episodi capital del nostre país, la repressió franquista”, s’apunta des del projecte. Tot aquest material “proporciona informació sobre com s’afrontava una mort imminent (objectes que portaven, missatges, etc.); així com sobre les condicions materials de vida en el context presidiari de la postguerra”.
El procés de saponificació (vinculat a l’alta humitat que afavoreix la conservació dels cossos) en algunes de les fosses del cementeri de Paterna ha permés la preservació parcial durant els últims 80 anys tant dels cossos com dels objectes i la roba que portaven les persones que van ser assassinades després de la Guerra Civil, un material sobre el qual cal actuar de manera urgent, ja que ara experimenta un procés accelerat de biodegradació.
Les actuacions relacionades amb les faenes de conservació dels materials associats a les fosses es van iniciar la tardor del 2020 i, una vegada conservats i inventariats els objectes, està previst que queden a la disposició d’investigadors, així com de possibles visites de familiars o públic interessat.
Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma d’Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna, destaca que aquesta iniciativa permet als familiars dels represaliats retrobar-se amb els seus avantpassats, “en el meu cas, amb un trosset del meu avi gràcies a un cinturó i uns botons”. “És molt emotiu, ja que significa que no es perdrà la història de totes aquestes persones”, destaca Belmonte, i afig: “És com posar una cara, donar una identitat a uns ossos que representen una història truncada”, conclou.
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
0