La retransmissió setmanal en YouTube de l’exhumació de la fossa valenciana més gran de la repressió franquista

Cada setmana Nathalie Martínez, besneta d’una víctima del franquisme de la fossa 126 de Paterna, es planta en el cementeri i grava un vídeo breu que resumeix les faenes d’exhumació. “Aquests vídeos van començar com una cosa molt d’anar per casa per informar les famílies, tenim un grup de WhatsApp que el formem 109 famílies i hi mantenim informat a tothom de com avancen les faenes d’exhumació”, explica a elDiario.es l’autora dels vídeos, disponibles setmanalment en YouTube.

 “Les famílies està impacients, necessiten saber quantes víctimes es troben quan obrin cada saca, en quin estat estan les restes o si portaven alguna cosa que els identificava”, assegura Maria Navarro, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna. Els vídeos, a més, permeten als familiars més majors, alguns nonagenaris descendents directes dels familiars, fer-se una idea del procés d’exhumació i d’identificació dels cossos que conformen la fossa valenciana més gran del franquisme, amb un total de 243 afusellats.

Les faenes, a càrrec de l’equip tècnic de l’empresa Atics, han exhumat de moment 53 víctimes de les sacas de l’11, 12 i 14 de setembre de 1940. Després d’aquesta primera fase, els arqueòlegs han començat a treballar en la saca del 29 d’agost, amb sis cossos exhumats i 14 a la vista. La firma arqueològica s’encarrega de l’estudi antropològic dels cossos, mentre que la identificació de l’ADN és a càrrec de la fundació Fisabio.

“L’estat de conservació dels ossos ens diuen els arqueòlegs que és bo, això ens alegra, perquè és una de les preguntes que sempre ens fan les famílies”, explica la presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna. En una fase posterior, les faenes se centraran en la saca del 29 d’agost, encara que es preveu que la recuperació d’aquestes restes tarde uns quants mesos, perquè és la més nombrosa.

Les dues dones acudeixen setmanalment al recinte cementerial, epicentre de la repressió franquista de postguerra, per entrevistar els arqueòlegs: “Ens conten l’estat en què han trobat els cossos, les posicions, què és el que pensen que ha passat i això tranquil·litza les famílies de les víctimes”, assegura Maria Navarro, que agraeix a l’equip d’arqueòlogues d’Atics la seua faena en la fossa. “Són meravellosos, fan una faena impagable; aquestes mans que estan tocant els ossos dels nostres, ho fan amb aquesta delicadesa i professionalitat que és admirable”, abunda Navarro.

 “És una faena dura, en una posició forçada, moltes hores tot el dia i sempre ho fan amb afecte, delicadesa i professionalitat, amb un somriure sempre a les famílies que a mi m’emociona, sempre estan ací per a atendre’ls”, conta la presidenta de l’associació.

Així doncs, els vídeos setmanals narren els avanços del procés d’exhumació. “Em dedique a temes audiovisuals i vaig pensar que una manera d’aportar a aquesta gran família que hem format era acostar-me totes les setmanes amb Maria mitja hora i que els arqueòlegs ens explicaren com anaven avançant les faenes”, diu Nathalie Martínez, que recorda els familiars més longeus de les víctimes: “Ja esperen molts anys aquest moment i això ens ajuda a acostar-los al que s’està fent”. “Ja no és només una tasca informativa per a les famílies, també és una manera que aquesta gent que no pot estar-hi puga sentir-se involucrada en el procés i saber com va tot”, afig.

A més de divulgar les faenes d’exhumació, l’associació pretén que els vídeos setmanals servisquen per a localitzar més descendents de les víctimes, l’objectiu prioritari de l’associació. “Si bé és superimportant traure’ls del forat de l’horror on el feixisme va voler fer desaparéixer tantes persones inconscients que lluitaven per uns valors democràtics, no haurem assolit l’objectiu final que és identificar-les i retornar-los el nom”, afirma Maria Navarro. “Obrir una fossa és el primer pas, però cal continuar”, postil·la.