Ronald Fraser, l’escriptor que va narrar la història oral de la Guerra Civil

“L’historiador oral polític ha de crear una síntesi dinàmica de les grans línies de transformació i de la manera com van ser experimentades pels entrevistats. Només així, crec, les històries individuals poden finalment constituir-se en història”. L’historiador britànic Ronald Fraser (Hamburg, 1930 - València, 2012) va ser l’artífex del que hui es coneix com a memòria oral i va escriure obres fonamentals per a comprendre l’experiència de la Guerra Civil espanyola i del franquisme com Recuérdalo tú y recuérdaselo a otros, un fresc excepcional de la contesa basat en 300 fonts orals, o Escondido, sobre l’experiència com a talp de l’alcalde de Mijas Manuel Cortés durant tres dècades. 

“La lluita contra el feixisme, en un sentit romàntic, va marcar l’ambient de la seua generació”, explica la catedràtica d’història contemporània de la Universitat de València Aurora Bosch, viuda de Fraser. 

L’escriptor, nascut a Alemanya i d’ascendència nord-americana, havia treballat com a periodista per a l’agència Reuters i el San Francisco Chronicle. També va ser un membre actiu del consell editorial de la revista britànica New Left Review,una de les publicacions marxistes més influents de l’esquerra. Traductor d’autors espanyols com Antonio Ferres o Luis Martín-Santos, Fraser es va dedicar també entre el 1965 i el 1969 a publicar ininterrompudament 25 relats sobre els treballs més diversos, l’ocupació industrial, administrativa, professional i informal, que donaria peu a dos volums sota el títol Work. 

Després d’abandonar Reuters es va instal·lar el 1957 a Mijas, el municipi andalús de la província de Màlaga, per escriure la seua primera novel·la. Quasi una dècada després, atret per la notícia que l’alcalde republicà Manuel Cortés havia eixit del seu amagatall després de 30 anys ocult de la repressió franquista, va tornar a la localitat per gravar la història del talp. “Se li ocorre que ací hi ha una cosa molt interessant”, assenyala la historiadora Aurora Bosch.

El llibre Escondido, que narra l’experiència impressionant de Manuel Cortés, va obtindre un ampli reconeixement de Ronald Fraser (“En la muntanya de llibres sobre la Guerra Civil espanyola, no n’hi ha un altre tan breu i al mateix temps tan complet, tan indefens i alhora tan subtil, tan humanament commovedor com aquest”, va escriure Arthur Miller). “No era un historiador convencional, va començar per la literatura i només posteriorment es dedica a la història oral”, explica Aurora Bosch.

Amb l’èxit d’Escondido (publicat originalment en castellà per l’editorial Alfons el Magnànim i reeditat després per Crítica), Ronald Fraser va emprendre la investigació d’una altra obra clau en la seua trajectòria: Recuérdalo tú y recuérdaselo a otros. 

“Recorrent el país durant dos anys el 1973-1975, trobant els interlocutors que podia, finalment va entrevistar més de 300 testimonis, gravant per damunt de tres milions de paraules i enviant les cintes de cada etapa a [el seu amic, el filòsof André] Gorz a París per por que la policia franquista les descobrira i les confiscara”, escriu l’historiador Perry Anderson en l’obituari de Fraser publicat en la New Left Review.

“Sempre em deia que a un estranger li contaven moltes més coses”, recorda Aurora Bosch. “Mai s’havia fet res com això”, rebla Perry Anderson. El llibre, publicat en dos toms, es va convertir en la gran història oral de la Guerra Civil espanyola a través de les vivències de combatents i testimonis anònims. “El que es proposava i aconseguia fer era recollir l’experiència popular no al marge, sinó en allò més profund d’un gran conflicte sociopolític i militar, a través d’un sorprenent ventall de vides individuals”, explica Anderson en l’obituari del seu amic.

“El seu interés parteix de la literatura i també de l’experiència com una cosa important a tindre en compte, de la idea que en la història s’havia de reflectir la part subjectiva de com les persones viuen el seu esdeveniment”, afirma Aurora Bosch, que postil·la: “Quan va començar a treballar amb això, ni tan sols es deia història oral, va ser posteriorment que d’alguna manera s’encunya el terme, però ell ja hi havia començat”. 

El 1984 va publicar “el més insòlit dels seus llibres”, segons Perry Anderson. En busca de un pasado, una mescla d’història oral, psicoanàlisi i autobiografia en què Fraser indaga sobre la seua infància a la mansió d’Amnersfield, entre el 1933 i el 1945 a través dels testimoniatges dels servents que havien treballat per a la família, localitzats tres dècades després. “Era la idea de veure com et veien els altres i d’utilitzar la psicoanàlisi per a descobrir com et veus a tu mateix, amb la distància de la pròpia biografia”, afirma Aurora Bosch. 

Els últims anys de la seua vida, Fraser va emprendre el gran repte de traçar la memòria oral de la guerra del Francés que es plasmaria en La maldita guerra de España. Historia social de la guerra de la independencia, 1808-1814. “Considerava que la guerra per la independència era molt important, ja era un escriptor molt conegut, però es va ficar en una obra que li va costar més que els llibres anteriors”, assenyala la seua viuda. 

El “repte més gran”, a diferència de les seues obres anteriors, consistia a “fer una història social de la guerra del Francés sense tindre possibilitat d’entrevistar les seues pròpies fonts”, afig Aurora Bosch. Com una “història des de baix”, en la línia de Recuérdalo tú y recuérdaselo a otros, la seua gran obra realça “els moments col·lectius i els destins individuals d’un color o una intensitat particulars”, assenyala Perry Anderson. 

El treball pioner de Ronald Fraser es va plasmar també en el documental 30 años de oscuridad, una mescla d’animació i entrevistes (en què l’escriptor britànic era un dels testimoniatges principals) o en la més recent pel·lícula produïda per Netflix La trinchera infinita, protagonitzada per Antonio de la Torre i Belén Cuesta. “Crec que estaria molt content d’aquest rastre d’altres persones que han volgut indagar en aquest passat ocult, hauria estat encantat de veure que va obrir un camí d’interés per la memòria d’Espanya silenciada i, en molts casos oculta, que es reflecteix en obres molt notables com La trinchera infinita”, diu la historiadora Aurora Bosch. 

“Escrivint, gravant i investigant només a Espanya estava acostumat a la soledat. L’única virtut que admetia era la perseverança”, conclou Perry Anderson.