Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La guerra entre PSOE y PP bloquea el acuerdo entre el Gobierno y las comunidades
Un año en derrocar a Al Asad: el líder del asalto militar sirio detalla la operación
Opinión - Un tercio de los españoles no entienden lo que leen. Por Rosa María Artal

La millor versió de tu mateix

Joana Silvestre

0

AMOR. 1.310.000.000 referències de la paraula amor en només 0,53 segons. 259.107 búsquedes al diccionari de la RAE en 2017. 14 entrades al diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Cada any, centenars de cançons, pel·lícules, anuncis, sèries i programes de TV omplen les nostres vides d’allò que se suposa és l’amor; ens ensenyen que la resta ens ha d’estimar inclús més del que nosaltres ens estimem. Un amor influenciat pel capitalisme ens fa desitjar cossos i persones com a mers béns de consum, d’usar i tirar. A més, el mateix sistema de producció, amb les extenses jornades de treball ens dificulta disposar de temps de qualitat per dedicar a la cura, a l’atenció i, en definitiva, a l’estima.

Tant hem assumit els rols mercantilistes que passem els dies sobreocupant les nostres agendes de treball i oci, mirant cap a fora i suplint un amor que no trobem dins nostre i que no ens sabem donar; per això mateix, busquem agradar a les altres persones i que ens estimen per a així sentir-nos mereixedores del nostre propi amor. “L’amor a un mateix està edificat sobre l’amor que ens ofereixen les altres”, explica Bauman al seu llibre Amor líquid.“

Deia Maquiavel en la seua obra El príncipe que per un governant és preferible ser temut que ser estimat. I és allò que Bisquerra i altres expliquen en Intel·ligència emocional en educació, que l’odi i la por han sigut les emocions que han configurat el nostre sistema polític i social des del paleolític superior. Els discursos dels líders polítics mundials han alimentat l’odi i això ha obtingut com a resposta, la violència. La primera i segon guerra Mundial, els genocidis armenis i palestins, entre d’altres, omplen la nostra memòria i història més recent d’episodis d’odi. Curar les ferides és complicat, sobretot si no hi ha una voluntat política ferma en la construcció del benestar col·lectiu. D’eixa manera, la història de la humanitat és una seqüència de guerres acompanyades de dolor, sofriment i destrucció. Ara mateix, vivim el trepidant augment de l’extrema dreta a Europa, i també arreu del món on D. Trump governa des de la pedagogia de la por.

Amb aquests precedents se’ns planteja com a societat el gran repte de canviar un sistema polític i social basat en la ira i la por, per un altre context basat en el respecte, la solidaritat, la llibertat, la igualtat i, en definitiva, en l’amor.

És, per tant, moment per preguntar-nos quina societat, quines relacions personals volem i iniciar-nos en el camí cap a la millor versió de nosaltres mateixa, aquella que ens apropa a l’amor, el motor de canvi i de creixement més poderós pel que fa a emocions positives. Quan vivim des de l’amor fem les coses amb excel·lència, ens esforcem per donar el millor de nosaltres, tenim bons pensaments respecte a les altres i també sobre els esdeveniments que vivenciem, tractem de créixer i enriquir la nostra manera de ser i estar.

L’única forma d’acabar amb la violència i l’odi és l’amor. L’amor genera solidaritat, ens ajuda a resoldre conflictes i desenvolupar-nos en la quotidianitat.

Per tot això, hem de buscar moments per mirar-nos cap endins sense rancúnia, sense judicis, sense deuries, podries, i si... Hem de buscar la llum dins nostre, gaudir-nos, apreciar les nostres més boniques qualitats i potenciar-les, sentir-nos orgulloses d’elles. Ser com som i mostrar sempre la millor versió de nosaltres mateixa, la més adient per reconstruir este món que tant ens preocupa.

Pensem ara, en aquella persona que sempre té un somriure, que sempre està alegre, o en aquella altra que viu estressada o a qui tot li sembla malament. Tots tenim una emoció base des de la qual ens relacionem. Des d’eixe punt, variem l’estat emocional temporalment en funció d’allò que ens passa a cada moment i tornem a l’estat de l’emoció base en quan l’efecte de l’acció que ens ha fet “mutar” desapareix. L’emoció base ha de ser de baixa intensitat i fàcil de mantindre per poder tornar a ella sempre que ho considerem. Propose donar-nos uns minuts d’introspecció per reflexionar al voltant de quina és la nostra emoció base i, si escau, que elegim l’emoció base des de la qual ens volem relacionar a partir d’esta presa de consciència.

L’amor genera solidaritat, ens ajuda a resoldre conflictes, a ser respectuoses i a desenvolupar les nostres tasques del dia a dia. L’amor és, per tant, respecte, admiració, comprensió, empatia, reconeixement, enteniment... Una persona que estima és feliç. Apropem-nos a la millor versió de nosaltres mateixa. Estimem-nos per poder estimar també a qui ens envolta, a tot allò que fem i tot allò que sentim. El que som pot canviar el món.

L’amor comença en una mateixa. Cada matí en despertar, mirem-nos a l’espill orgulloses de ser com som, de ser qui som, i diguem: M’estime, t’estime.

Etiquetas
stats