Per què els xiquets no tenim un dia de la ciència?

Esta setmana, enmig d’una de les activitats que hem realitzat a l’IES per a la celebració del dia internacional de la xiqueta i la dona en la ciència, un alumne em preguntava per què hi ha dia per a les xiquetes i no per als xiquets que hi volem ser científics. Esta pregunta tan bàsica és la primera que hem de respondre per tal d’aconseguir el nostre objectiu, conscienciar a la ciutadania que les dones i xiquetes també formem part del món de la ciència, un àmbit que històricament s’havia considerat masculí i al qual les dones tenien dificultats per accedir.

Este dia, que celebrem tan sols des de l’any 2015, quan va ser establert per les Nacions Unides en el marc de l’agenda 2030, pretén incentivar la participació de dones i xiquetes en ciència, millorar les seues perspectives en la carrera investigadora i reconèixer les seues aportacions per tal d’aconseguir una participació més igualitària. Perquè, a pesar que el nombre de dones que tenim professions en STEM (ciencia, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) s’ha incrementat en les ultimes dècades, encara ens trobem infrarepresentades.  

En esta línia va néixer el projecte Women’s Legacies, un treball col·laboratiu en el que professorat de tots els àmbits i assignatures ha elaborat materials i fitxes didàctiques que permeten treballar obres, descobriments, invencions realitzades per dones i que fins el moment actual han estat invisibilitzades. El projecte pretén contribuir a la inclusió en els continguts educatius de les dones protagonistes de la història i del seu llegat. Amb la publicació gratuïta i accessible dels productes elaborats en el projecte es pretén facilitar la transmissió a les aules d’una cultura completa i verdaderament universal que contribuisca a erradicar les desigualtats de gènere des de la base.

Des d’esta perspectiva trobem imprescindble redefinir què és ciència i tecnologia. Com afirma Katrine Marçal, històricament estes dos disciplines s’han definit des del punt de vista masculí, durant anys s’han ignorat les idees i aportacions de les dones, el que ha dificultat la innovació, donat que els estereotips de gènere han determinat que era i que no era important. I afig un exemple molt gràfic, com va succeir amb el disseny de les maletes amb rodes, que daten de l’any 1970. Fins aquell moment no existia este tipus de maletes perquè es considerava que els homes eren suficientment forts i masculins per carregar amb tot el pes i les dones anirien sempre acompanyades d’un mascle.

Altra realitat relacionada amb les dones i la ciència és el capital invertit en nosaltres, les dones, que encara és menor si tractem d’arribar a dones no blanques. Un exemple d’esta pràctica és la referida a la investigació sobre els infarts de miocardi, que històricament es feia a partir d’estudis realitzats sobre subjectes masculins, encara que els resultats de les investigacions s'aplicaven també a les dones. Doncs bé, des de fa anys és conegut que el patró quan es patix un infart, així com en moltes altres patologies, és diferent en dones i homes. És per això que cal que les institucions i els organismes que faciliten els fons públics tinguen la consciència d'exigir que, almenys, hi haja una representació igualitària als estudis.

Ara bé, el dia de la xiqueta i la dona en la ciència és només una vegada a l’any. Durant la setmana de la seua preparció l’alumnat descobreix les històries que hi ha al darrere de científiques i investigadores destacades de diferents àmbits com matemàtiques, física, química, biologia, tecnologia, astronomia, informàtica o telecomunicacions. Esta setmana, l’alumnat aprèn nocions bàsiques sobre el context en que es van produir els descobriments o aportacions científiques en qüestió.

No obstant això, que és magnífic i necessàri, dia rere dia observe que en educació tenim molt de camí per fer i per assolir la igualtat en aspectes de les dinàmiques diàries. Em trobe tots els dies en que són els xiquets, els joves, en definitiva, els homes, els qui prenen la paraula durant les lliçons. Són ells els qui intervenen. Potser perquè son més ràpids, més impulsius, o simplement i diria que sobretot, ells no tenen por a fallar, saben que la seua vàlua acadèmica no depèn d’errar quan aporten una opinió. En canvi, elles se senten avaluades o potser mantenen l’ordre, esperen abans de respondre. En definitiva, potser les dones som més reflexives.

La veritat és que esta qüestió em genera gran interés i m’he proposat canviar-la, m’agradaria donar més veu a les alumnes en la quotidianitat de la seua formació acadèmica, perquè estes realitats diàries també conformen el nostre imaginari col·lectiu, determinen els nostres desitjos i metes i poden fer-nos sentir o no capaces d’assolir els diferents reptes.

Tant de bo, com vam concloure a la classe de dimecres, quan ells i elles siguen professionals dedicats a l’àmbit que més els agrade, no siga necessari reivindicar este dia perquè hagem assolit la igualtat, tant en l’accés i la visibilitat, com en el reconeixement de les nostres científiques.