Graduats en cicles formatius, els treballadors de la 4a revolució industrial

Des que ha acabat l’estiu és fàcil trobar anuncis en els que es demanden professionals qualificats que no reben resposta. Llanterners, electricistes, tècnics de laboratori, mecànics de maquinaria industrial, tècnics de muntatge de plaques solars, inclús d’altres menys especialitzats com el sectors del transport o la construcció. Esta situació es repeteix a diversos països del nostre voltant, on la demanda de mà d’obra qualificada ha augmentat notablement els últims mesos coincidint amb la reactivació de l’economia produïda per una relaxació de les mesures restrictives preses per fer front a la pandèmia de la covid19.

Pel que fa a les dades de treball, la taxa d’atur del segon trimestre de 2021 al nostre territori és del 16’7% (410.000 persones), concretament esta xifra s’eleva fina al 41’6% per als menors de 25 anys (71.000 joves). En quant a la formació, segons l’informe espanyol del Panorama de l’educació. Indicadors de la OCDE 2021, Espanya és, dels països analitzats, el que presenta una taxa de graduació més elevada en l'educació terciària. S'espera que el 53,6% de les persones menors de 30 anys acabe graduant-se en l'educació terciària. Pel que fa a la mitjana de països de l'OCDE, la taxa de graduació és del 38,2% mentre que a la mitjana de països de la UE22 s'espera que el 37,2% de les persones menors de 30 anys concloga amb èxit aquest nivell educatiu.

Estes dades ens porten a pensar en una possible sobrequalificació de la població o en que la demanda de professionals està completament desaliniada de l’oferta. No és cert que tots coneixem algú que ha estudiat a la Universitat i no hi pot exercir la seva professió? La solució per a uns és emigrar, per a d’altres especialitzar-se cursant estudis de màster, també hi ha qui necessita treballar i ho fa al sector que siga, moltes vegades desenvolupant treballs d’una branca de coneixement per a la que no està qualificat o s’està sobrequalificat.

Esta situació es dona per exemple, quan llicenciats en ADE desenvolupen tasques d’administratius, els de ciències experimentals ho fan de tècnics de laboratori o els de comunicació audiovisual o arts escèniques ho fan de tramoistes, entre d’altres. En definitiva, universitaris desenvolupant tasques que més bé corresponen a competències i capacitats desenvolupades als estudis de cicles formatius tant de cicle mitjà com de cicle superior. Un sistema fallit que comporta malestar per als qui no treballen del que han estudiat que se senten infravalorats, mal remunerats i amb sentiment de fracàs per no haver tancat el cercle formatiu amb el treball que somiaven el primer any universitari.

Esta qüestió ens porta a l’anàlisi de la situació, fa anys que des d’Europa es tracten d’incentivar els cicles formatius, una formació especialitzada en branques tan diverses com l’anàlisi clínic, els processos de soldadura o el turisme. Els titulats en cicles formatius son professionals amb coneixement específic que compta a més, amb una gran orientació laboral, de vegades formats també en idiomes, inclús alguns gaudeixen de beques Erasmus!

La primera revolució industrial va comportar la substitució progressiva dels artesans per treballadors que realitzaven tasques repetitives i fragmentades, durant la segona els artesans van desaparèixer substituïts per cadenes de producció industrial, en la tercera gran part dels treballadors del fordisme van ser reemplaçats per màquines i robots, ara, a l’inici de la quarta revolució industrial els treballs especialitzats tornen a ser requerits en forma de cicles formatius.