Comunidad Valenciana Blogs y opinión

La portada de mañana
Acceder
El último choque de Madrid con Illa: "Te llamé yo porque tú no me llamabas"
La pandemia en ciudades del mundo: 10 veces menos contagios que en Madrid
Opinión - Balada triste del soldado Hurtado, por Elisa Beni

Sobre este blog

Aquest blog pretén oferir una opinió curta i concisa sobre temes d’actualitat .El mateix títol ja fa evident el desig explícit d’utilitzar, tant com siga possible, l’humor i la ironia, fugint de la grandiloqüència, el “Catarroja descoberta” i les desqualificacions apriorístiques. Tota idea és benvinguda i pensar diferent només pot enriquir-nos. L’autor te la consciència nítida de la seua minorització i l’assumeix amb joia.

País i República. Reflexions sobre un somni

Sobre este blog

Aquest blog pretén oferir una opinió curta i concisa sobre temes d’actualitat .El mateix títol ja fa evident el desig explícit d’utilitzar, tant com siga possible, l’humor i la ironia, fugint de la grandiloqüència, el “Catarroja descoberta” i les desqualificacions apriorístiques. Tota idea és benvinguda i pensar diferent només pot enriquir-nos. L’autor te la consciència nítida de la seua minorització i l’assumeix amb joia.

1. Caldria partir del pessimisme de la raó però també  d’un fet cabdal: el País Valencià no és cap immanència, la qual cosa vol dir que només hi ha o hi haurà País si s’assoleix un  nivell de desig i consciència “suficient” i aquesta tasca és la que està implícita en l’expressió “fer país”. Ni el territori, ni la història, ni tan sols la llengua (per molt importants que siguen) en són suficients sense la voluntat de ser. El valencianisme, com tot moviment nacional, ha de tindre un component ètnic, un element estructurador: la llengua i la cultura i, un projecte social de futur, però, efectivament, si manca la voluntat col·lectiva de ser País, senzillament, aquest deixarà d’existir com a tal i  romandrà com una mera circumscripció de tres províncies al si de l’Estat Espanyol.

El País Valencià ha de ser un espai compartit d’interessos, voluntats, referents, complicitats, valors i emocions. L’adscripció al País per a molts és un sentiment de pertinença heretat, per a altres és un sentiment de pertinença que la realitat social del lloc on viu li planteja de bell nou, però per a tots  és un acte d’elecció individual fet des de la introspecció personal. Sentir-se part del País, tenir la consciència de pertànyer-hi, comporta estimar-se'l per tot el món que hi viu, un afecte intergeneracional que es fa extensible als trets característics que ens han deixat en herència els nostres avantpassats.

El País, però, el conforma totes les persones que hi viuen i desenvolupen la seua vida, al marge dels seus orígens, la voluntat de pertinença i les identitats de cada u. Per això, en primer lloc, el País ha de ser un espai d’oportunitats materials i culturals i, un projecte d'aprofundiment democràtic i de respecte a la diversitat. I tot com a com a base d'una reinterpretació permanent de la identitat col·lectiva.

Descubre nuestras apps