Sobre este blog

Economista, assagista i traductor valencià, activista cultural i cívic, Gustau Muñoz és codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres ‘Espill d’un temps’ i ‘Elogi del pensament crític’, així com de 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots publicats entre 2019 i 2021. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.

Lectures d’estiu: Timothy Snyder


0

No, no és la lectura lleugera i tranquil·litzadora, entretinguda, pròpia de l’estiu. Ho reconec. És una lectura més aviat exigent i que et fa aterrar a les realitats més dures del món que vivim. Podem fer abstracció de moltes coses -i l’estiu està fet per això- però a la fi la realitat ens atrapa i torna al setembre o a l’octubre, com les tempestes i aiguats a ritme de gota freda. És millor saber-ho. La ignorància -sovint culpable- no és opció.

Potser molts us haureu fet preguntes sobre les raons profundes de la guerra d’Ucraïna, que a primer colp d’ull no s’acaba d’entendre, per la salvatgia que exhibeix. Al llibre de Timothy Snyder The Road to Unfreedom (traduït al castellà com El camino hacia la no libertad, Galaxia Gutenberg, 2018), anterior a la invasió a gran escala del 2022, s’hi troben respostes plenes d’interès. Timothy Snyder és un acadèmic amb totes les credencials, catedràtic d’Història a la Universitat de Yale. Els seus llibres no són fum de botja, sinó recerques fonamentades, amb una credibilitat fora de dubtes.

La cosa ja es veia a venir. Rússia s’havia reestructurat amb Putin. La idea era restaurar el gran poder perdut, el rang de superpotència, compatibilitzar el record de l’Imperi tsarista i la memòria de l’URSS, compaginar Lenin i Nicolau II, recuperar el suport de l’Església Ortodoxa, preservar el nou poder dels oligarques i repartir una mica entre la ciutadania, gràcies a les rendes del petroli i el gas. I tot en funció d’un projecte autoritari, no basat en lleis, sinó arbitrari, de grans espais geo-estratègics: Euràsia, que hauria d’anar de l’Atlàntic (Lisboa) al Pacífic (Vladivostok), la qual cosa implicaria destruir la Unió Europea. Quin panorama! Una bogeria, una amenaça, però equipada amb armes nuclears.

En aquest llibre s’analitzen de prop les fonts ideològiques de Vladimir Putin, d’allò més inquietants, i els ideòlegs que l’inspiren: el totalitarisme cristià d’Ilyn, l’eurasianisme de Gumiliov, el nazisme “eurasiàtic” de Dugin. 

Una certa esquerra innocent, ingènua, mal informada, de casa nostra creu encara que Rússia representa alguna cosa positiva, progressista, revolucionària, com si fos encara una prolongació del mite de la revolució socialista... Però l’erra de cap a cap. No ha analitzat a fons una història molt desgraciada i sobretot letal, amb milions d’afusellats o condemnats als camps de treball del Gulag. Un malson, semblant als camps de reeducació actuals de la Xina on torturen els iugurs pel fet de ser-ho. Això no té res, però res, a veure amb el socialisme de Marx, que volia assumir les millors tradicions emancipadores de la Il·lustració, elevar i ampliar o generalitzar les conquestes civils i democràtiques de la revolució burgesa.... 

O sí que en té? L’interrogant ens duria molt lluny.

Tot té una prehistòria. Res apareix de cop, com un llamp en la nit serena. Tampoc la fúria agressiva de Rússia, que no reconeix Ucraïna com a nació, que la considera part de Rússia, una part desviada, atreta per l’equívoc d’una Unió Europea degenerada que caldrà enfonsar. Per això, entre tantes agressions, la ciber-guerra contra Estònia, l’ús del subministrament de gas com a arma, les amenaces, la guerra devastadora.  O les ingerències en campanyes electorals alienes o els suports als partits d’extrema dreta -la Lega Nord o Berlusconi a Itàlia, l’UKIP a Gran Bretanya, el FN de Marine Le Pen a França, i molts més (com Vox a Espanya) -, a tot allò que disgrega, amenaça o es vol carregar la Unió Europea.  

La UE, un assoliment menor? De debò? Un espai on predomina l’estat de dret, la democràcia, la renúncia a la guerra com a instrument de política exterior i l’Estat del Benestar... un assoliment menor? Caldrà fer-s’ho mirar. A la UE predomina la llei. Un gran assoliment civilitzador. No l’arbitrarietat, com predicava Carl Schmitt, l’heroi intel·lectual del fundador del PP, Manuel Fraga. I com prediquen els inspiradors de Putin, amb arguments infantils sobre cultures i civilitzacions, nacions marítimes i continentals... Amb un component brutal, encara, sadollat d’antisemitisme: parlen de pensament abstracte, mercantilisme, etc., enfront de la vivència pura de la terra. Rússia nació innocent, profanada per un Occident controlat pel judaisme internacional. Fins a aquest punt de perversió i degradació mental, després de tot el que sabem del segle XX, s’ha arribat a la Rússia de Putin. I Timothy Snyder ho explica amb tota mena de detalls.

Per si tot això fos poc, de Timothy Snyder l’editorial Galaxia Gutenberg n’ha publicat també Tierras de sangre. Europa entre Hitler y Stalin (2011), que explica la història d’Ucraïna (una part important de la qual fou Galítsia, part de l’Imperi Austro-hongarès), l’acord entre l’URSS i l’Alemanya de Hitler per repartir-se Polònia (1939), les deportacions i execucions dels soviètics (molt massives) i el genocidi perpetrat pels alemanys. Una lectura que causa desassossec, no apta per abans d’anar-se’n a dormir. L’horror més brutal, explicat amb els detalls que cal conèixer, per estar previnguts... “Els jueus morien en grans quantitats, especialment al gueto de Varsòvia, on hi havien aplegat uns 400.000... entre 1940 i 1941 uns 60.000 jueus moriren de fam al gueto de Varsòvia... [els alemanys] negaren aliments al gueto durant tot el mes de desembre de 1940. Sovint morien de fam després de llargs sofriments físics i degradació moral.” Però l’espectre de la barbàrie fou encara molt més ampli: neteges ètniques, execucions, les fosses de Katyn (on els soviètics mataren 24.000 polonesos), industrialització de la mort, menyspreu profund, absolut, per la dignitat humana... Ucraïna fou un escenari privilegiat de l’horror, com a zona de xoc entre les plaques tectòniques dels imperialismes rus i alemany entre 1933 i 1945. Hi varen morir uns 14 milions de persones...

Finalment, el volum Tierra negra. El Holocausto como historia y advertencia (Galaxia Gutenberg, 2015) és una història raonada -dura, però imprescindible- de l’Holocaust, de l’extermini sistemàtic d’un grup humà, del genocidi dels jueus d’Europa, d’una fòbia prima facie incomprensible, però finalment explicable malgrat tot, duta a terme amb la sistemàtica pròpia de la cultura i la capacitat organitzativa germàniques.

Fet únic, excepcional, impensable? O concatenació d’idees esbojarrades que troben en algun moment el suport de masses desesperades atiat per interessos molt concrets, dels poderosos? Per tant, advertència de cara al present i al futur. L’inimaginable pot fer-se realitat si no estem previnguts. Alerta, doncs. La lectura dels llibres de Timothy Snyder ajuda a obrir els ulls.

Sobre este blog

Economista, assagista i traductor valencià, activista cultural i cívic, Gustau Muñoz és codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres ‘Espill d’un temps’ i ‘Elogi del pensament crític’, així com de 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots publicats entre 2019 i 2021. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats