Els alcaldes i alcaldesses front Filomena

No dic res nou si comence este article repetint el que és una certesa irrefutable, i que és la diferència entre la gestió d’un partit i un altre. Sí, afortunadament, no totes les polítiques i els polítics com igual, ni gestionem de la mateixa manera. Això els agradaria a alguns, però no. I la pandèmia és un clar exemple del que dic.

Perquè estem gestionant, de la millor manera possible i amb la màxima responsabilitat, una situació per a la qual ningú no estava preparat. I, malauradament, cada dia podem veure que, des dels seients de l'oposició, pareix hi ha molt d’expert i experta que presumixen de saber molt, de saber més del que en realitat saben, en relació amb un virus desconegut arreu del món.

Però la veritat és que, en cas de no haver estat el partit socialista agafant el timó, la situació actual des del punt de vista de l’expansió del virus seria la mateixa —o pitjor— i, a més, hi hauria una situació social catastròfica per la mancança d’ajudes per autònoms i autònomes, una xarxa sanitària pública castigada sense pietat i sense cap mirament pels més vulnerables. Així va ser en l’anterior crisi. No ho oblidem.

Causalitats de la vida, la setmana passada ens vam trobar amb un altre escoll: la borrasca Filomena. L’interior de la província —les comarques del Alto Palancia i Els Ports, principalment— van ser cobertes per una neu intensa que va alterar —més si cap— el dia a dia dels seus veïns i veïnes. Davant esta situació, el Ministeri de Transports, la Unitat Militar d’Emergències del Ministeri de Defensa, els serveis d’Emergència de la Generalitat Valenciana, el Consorci de Bombers de la Diputació de Castelló, i les brigades municipals, junt amb els alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, van ser un exemple en l’acció, la gestió i la coordinació per retornar la normalitat com més prompte millor.

Malauradament, a Madrid no es pot dir el mateix. A Madrid, i segons les informacions que arriben, encara hi ha carrers pels quals no es pot transitar, voreres per les quals has de sortejar un complicat circuit per fer camí i accessos a centres de salut i escoles per netejar (per molt que alguns posaren esment en intentar llevar la neu, pala en mà, més que per un acte de solidaritat, per fer-se la foto i pujar-la als histories d'Instagram). 'Postureo' es diu això?

Fins al que jo sé, l’alerta meteorològica es va llançar per a totes i tots igual. La meteoròloga Isabel Zubiaurre ho va deixar clar en una resposta impecable dirigida a Ayuso: “A lo mejor no ve laSexta, pero debería recibir el boletín oficial de la AEMET que se emitió el 5 de enero y que avisaba de esa gran nevada. Decía incluso cuántos días iba a durar”. Més clar, l’aigua.

És per això que em costa comprendre com, una setmana després, encara el caos roman a la ciutat. Trist, però cert.

I per això, en este article vull fer un reconeiximent de manera expressa a tota la gent que ha treballat sense descans per atendre les necessitats de la nostra gent, als qui han portat aliments i medicaments, als que han netejat els accessos als pobles, als qui han fet el repartiment de la sal, als qui han atés les cridades de telèfon a tota hora i als qui, fent gala de la seua responsabilitat, disfrutaren de la neu veient fotografies a casa. I també volia fer valdre el treball de les administracions (Govern, Generalitat, Diputació de Castelló i ajuntaments) per demostrar, una vegada més, que una altra manera de fer gestió és possible, i que els i les socialistes hem tornat per demostrar que, en situacions difícils, no cap la crispació ni la confrontació. Per al partit socialista, en moments difícils sol cap estar junts i juntes. Sols així arribem més lluny.