Prevenció d'incendis, notícies esperançadores

El dijous 18 de febrer, alts càrrecs de la Conselleria responsable de Medi Ambient presidits per Mireia Mollà, la Consellera, han fet públic el balanç dels incendis forestals del 2020 i una sèrie de propostes de futur en matèria de prevenció d’incendis forestals, que he pogut seguir atentament en directe i a distància.

Tot i que puc estar en desacord amb determinats temes, vull destacar una sèrie d’aspectes esperançadors, que esperem que es facen realitat quan abans. És normal que les entitats ciutadanes i els analistes independents vullguen anar més lluny i més de pressa que les institucions: aquesta és la nostra funció. Les persones que ocupen les tasques polítiques o tècniques en l’administració (com jo vaig poder comprovar en primera persona) per força estan limitades per molts condicionants en les seues intervencions (per exemple per motius econòmics, per mencionar només una limitació obvia; o per intentar acontentar, almenys parcialment, a un ventall ampli i divers de sensibilitats) i és normal que siga així. Cadascú te la seua tasca i totes les funcions són necessàries: administrar i també criticar (millor si és amb seny i respecte) als administradors; per això vivim en una democràcia, amb les imperfeccions que tinga (que en té).

L’anàlisi comparatiu dels incendis va subratllar que 2020 va ser l’any que menys incendis ha patit el nostre territori des que tenim registres fiables, cosa que hem de celebrar, independentment de la seua causa. Però també celebre que el Director General de Prevenció, Diego Marín, especificara que en els resultats, almenys al més d’abril, va influir el confinament degut a la penosa pandèmia que encara patim. Va aclarir que no era l’únic factor que va influir i, segons ell, tampoc era el més important, però en va deixar constància. No vull pensar que jo haja tingut cap influència en aquest reconeixement a causa de la reiteració en que he remarcat açò als mitjans de comunicació (els lectors assidus ho recordaran) mentre que fins aquest moment cap tècnic ni responsable de l’administració ho reconeixia. M’alegre que ara, almenys, es tinga en compte; encara que només siga perquè crec que aquest debat ha servit per a posar en primer termini que s’ha d’insistir més en la veritable prevenció: actuar sobre les causes dels focs i evitar tots els que es puga.

Després, tant Diego com Mario Romero (el seu cap de Servei) van mostrar gran quantitat de projectes en marxa o molt avançats per a millorar i afinar molt el nostre coneixement dels incendis, les seues causes, els factors que intervenen i les conseqüències. Un important esforç, com feia temps que no es veia, i que cal saludar. Cal reconèixer que, als darrers anys, s’està posant un major èmfasi en la prevenció, com ja va mostrar la nova estratègia de prevenció elaborada en l’anterior legislatura i les múltiples línies que aprofundeixen eixa estratègia en l’actual legislatura. I també és just reconèixer que des de l’any 2015 estan repetint-se dades molt positives, any rere any, referides als incendis. Encara és massa prompte i temerari dir que açò és una tendència sòlida i que és deguda als esforços efectuats en prevenció i extinció, però almenys cal considerar la possibilitat i celebrar-ho.

Els ecologistes estem reclamant des de fa anys més esforços en la veritable prevenció, en el sentit estricte de la paraula, i estem comprovant, que amb la lentitud i les inèrcies que té l’administració, van començant a rutllar unes i incrementant-se altres. Estarem atents als resultats, però almenys és esperançador. Poc a poc va obrint-se pas l’alternativa a les cremes agrícoles basada en la trituració (o compostatge) de les restes vegetals. També s’amplien i milloren mitjans (i esperem que també efectius humans i pressuposts) adreçats a vigilància, dissuasió, detecció ràpida i educació, informació i conscienciació. Eixa via no s’ha d’abandonar mai i s’ha d’incrementar i consolidar. És la més rendible de les inversions i no cal explicar la de milions que ens pot estalviar si s’implementa amb rotunditat i eficàcia. També s’ha presentat una ambiciosa sèrie de projectes per conèixer millor l’estat de la vegetació forestal i afinar més el risc d’incendis a tot el territori, i també per a detectar millor i anticipadament el risc de llamps i de possibles ignicions originades per ells. Fa temps que ho reclamavem i cal celebrar molt que açò progresse.

Els càrrecs de la Conselleria han felicitat als equips humans que fan aquestes tasques (sense oblidar els que lluiten directament contra el foc) incloent el voluntariat que desinteressadament ajuda en la prevenció. M’afegisc a la felicitació; tota la societat hem d’estar ben agraïts. No sols voluntaris, sé de vigilants i d’agents forestals que van moltes vegades més enllà del que és la seua estricta funció administrativa en la tasca d’evitar focs i agressions ambientals diverses.

Dit tot açò, els ecologistes i altres sectors socials i col·lectius tècnics i científics, seguirem demanant més. Demanarem que aquests plans es facen realitat i que vagen ampliant-se i en poc de temps s’acaben d’implantar les alternatives, no sols en parcs naturals, sinó en tot el territori. Seguirem demanant que en els treballs forestals d’establiment de discontinuïtats vegetals, o de millora de la vegetació, o de restauració de zones cremades i degradades, o de lluita contra els focs, plagues i fenòmens meteorològics extrems, s’actúe sempre, per part de totes les administracions, amb el màxim respecte al medi natural, i que es danye el mínim possible el nostre patrimoni natural; i sobretot, que no es perjudique el sòl fèrtil i s’evite l’erosió. Actuar amb les màximes cauteles ambientals pot resultar un poc més car que fer-ho d’altra manera, però, com deia ma mare “allò barat, al final, resulta molt car”.