Reescriure la història des de la malaltia

La salut i la malaltia afecten les persones, i també al conjunt de la societat. L'estat de salut i el seu revers, l'estat de malaltia d'una societat són factors essencials del seu grau de desenvolupament humà i estabilitat. Les desigualtats en salut són una fractura que genera conflicte. La salut i la malaltia determinen l’evolució social. Sovint expliquem la història com una successió d'esdeveniments polítics, culturals, socials, bèl·lics o econòmics, sense donar-li la importància que mereix a la salut i la malaltia com a factor determinant de l’evolució social. Els historiadors han construït narratives principalment culturals, polítiques, socials i econòmiques. Parlen de Revolució industrial, Renaixement, Contrareforma, Guerres Napoleòniques o Colonialisme. En aquestes narratives de la història poques vegades apareix en primer pla la salut i la malaltia com a factor determinant. No obstant això, hi ha esdeveniments indiscutibles com l'impacte de la pesta negra de 1348 en la transició del món medieval al modern. Als segles XVI i XVII la verola va ser aliada dels russos per envair Sibèria, com també dels holandesos a Sudàfrica, a més de preservar les densament poblades ciutats europees de les invasions bàrbares. A principis de la s XVI la verola va creuar l'Atlàntic cap a Nou Món, massacrant els arahuacas i expandint-se fins a l'Imperi Inca provocant uns vuit milions de morts en Mesoamérica després de l'arribada dels espanyols. Es calcula que la verola va exterminar entre la quarta part i la meitat de la població mesoamericana. Una altra epidèmia, el cocoliztli o venjança de Moctezuma va superar els quinze milions de morts en diverses onades epidèmiques durant el segle XVI. Avui l'epidemiologia molecular la identifica amb la salmonel·losi. Al segle XVIII, la verola es va estendre entre els aborígens australians quan entraren en contacte amb els colons anglesos al port de Sydney. Allà va aniquilar la meitat de la població indígena estenent-se per les muntanyes blaves i provocant possiblement la catàstrofe demogràfica més brutal patida per una població indígena. La verola és sols exemples; el mateix podria dir-se de la tuberculosi, el còlera, la malària o la sífilis. Tot període històric es caracteritza per un patró de malalties,  en directa relació amb les condicions de vida de la població. La narrativa històrica europea podria reescriure’s prenint com a referent la malaltia; com una transició de l'edat de la pesta, l'edat de la verola, l’edat del còlera, l’edat de la tuberculosi i la sífilis, l'edat de la sida i la covid.

És inqüestionable que el principal factor determinant de les crisis demogràfiques va ser la malaltia, sense menystenir la importància ocasional de les guerres i la fam. En el model demogràfic clàssic fins al segle XIX, l'estancament, l'evolució en pics de serra venien determinats per les crisis provocades per grans pandèmies, per la fam, una elevada mortalitat infantil, i la prevalença de malalties infeccioses. L'explosió demogràfica és fruit de la disminució de la càrrega de malaltia, perquè el volum de malaltia que suporta una societat -avui ho sabem bé- llasta el seu sistema productiu, el seu nivell de desenvolupament i fins i tot el nivell de benestar de la població. L'actual pandèmia de covid-19 ens mostra l'impacte de la malaltia sobre l'economia, les llibertats i els valors. Avui disposem d'instruments poderosos: higiene, condicions de vida i alimentació saludables, una administració sanitària experta i unes poderoses tecnologies de la salut. És essencial que els governants, els agents de sistema productiu i la societat en el seu conjunt interioritzen la importància del sistema públic de salut i aposten per ell com una de les principals inversions en desenvolupament social.