CV Opinión cintillo

Volem renovables i que estiguen ben ubicades

0

Des de fa mesos nombrosos col·lectius i persones, especialment ecologistes, científics, agricultors i entitats de les comarques interiors valencianes, i de tot l’estat, demanen una ubicació racional de les energies renovables (EE RR). Davant aquestes demandes s’han escoltat declaracions públiques de persones vinculades als governs autonòmics i central que desqualifiquen les crítiques i acusen als qui les fan d’oposar-se a la implantació de les renovables. No obstant, els qui reclamem una bona ubicació de les EE RR, expliquem una vegada i altra que defensem aquestes energies i que només demanem que se situen de la manera més escaient, eficient i racional, respectant terres i ecosistemes valuosos.

Els ecologistes portem dècades (des dels anys 70 del passat segle) reclamant que els estats i tota classe d’institucions implicades, investiguen, desenvolupen i apliquen aquestes noves energies. Els científics porten també dècades explicant que les EE RR són necessàries per aturar el canvi climàtic i l’esgotament i encariment de recursos energètics limitats i no renovables. Institucions i organitzacions supranacionals també han demanat amb reiteració la progressiva substitució dels combustibles fòssils per altres energies menys contaminants. Mentre tant, successius governs han ignorat i menystingut reiteradament aquestes demandes i han fet molt poc, tard, i moltes vegades de manera inadequada. Per exemple, al nostre territori, amb molts anys de retard, el darrer govern de E. Zaplana va aprovar un Pla Eòlic Valencià, amb nombroses mancances i deficiències i que, sense cap justificació, es concentrava només en grans parcs eòlics ubicats tots en muntanyes de l’interior valencià, incloent moltes zones LIC (llocs d’interés comunitari, que formen part de la Xarxa europea Natura 2000). Aquest pla va ser contestat per diferents entitats valencianes i és un dels temes pels quals Zaplana està encausat en processos judicials. Sembla que l’adjudicació de l’enorme negoci que representen aquestes grans instal·lacions industrials es va fer de manera poc transparent i en benefici d’unes determinades empreses i, de retruc, del propi president autonòmic. Malauradament, les actuals normes del govern valencià sobre la ubicació dels parcs eòlics, es basen en aquest pla, sense modificacions importants.

Molts dels que ara critiquen als ecologistes per demanar una ubicació racional, no van fer molt per impulsar les renovables durant les passades dècades, mentre els ecologistes es manifestaven i feien peticions i reclamacions legals per impulsar-les. Com s’atreveixen ara a dir que si hi ha algun retràs serà per culpa dels ecologistes? Recordem una cosa ben clara: els ecologistes hem sigut els primers en moure’ns en favor de les EE RR, i ara mateix seguim reclamant-les quan abans. Però, a més, demanem que aquesta implantació es faça bé, no podem salvar el medi ambient per un costat i ocasionar-li greus danys per un altre. El canvi climàtic és una de les més greus manifestacions d’una crisi ecològica més gran ocasionada pels mateixos humans. Una crisi que inclou erosió i desertificació, destrucció d’hàbitats i pèrdua de biodiversitat. Tots aquests problemes estan units i no podrem solucionar-ne un d’ells si agreugem al mateix temps un altre igualment important. Tots afecten al mateix planeta i estan originats pel mateix model econòmic obsolet.

Però, què vol dir una ubicació racional? Per començar, significa que haurien d’implantar-se majoritàriament prop dels llocs on més es demanda i es consumeix l’energia. És totalment lògic i és just. Aquells qui més es beneficien de l’energia són els qui més motius tenen per fer-se’n càrrec dels aspectes negatius que comporta la seua implantació. Ja està bé d’exportar les externalitats negatives lluny del lloc on es generen, com en el cas dels fems; majoritàriament generats al litoral (on encara es fa poc per reciclar-los íntegrament) però que s’han enviat a abocadors i plantes de tractament situats moltes vegades ben lluny. És un model que no s’ha de repetir. A més, portar la generació d’energia lluny d’on es consumeix, multiplica els impactes ambientals. Afecta a paisatges i ecosistemes d’alt valor, que són ara un dels principals capitals (quasi l’únic que tenen) a les comarques interiors. A més s’incrementa molt la longitud de les línies elèctriques per transportar l’electricitat, amb el que implica d’impacte paisatgístic, desforestació, erosió i risc d’incendi. Açò resulta, a més, molt ineficient, ja que les pèrdues per transformació i transport d’energia a llargues distàncies arriba a tindre fins un 20% de pèrdues.

Se’ns diu que ubicar-les principalment (no en exclusiva) a les zones litorals i grans ciutats és impossible, però la justificació no està clara. S’ha efectuat ja un estudi detallat que analitze a fons les possibilitats d’instal·lacions solars i eòliques en les localitats de màxim consum i les immediacions? Si existeix, encara no s’ha mostrat públicament. A tots ens agradaria conèixer-lo. La resposta que se’ns dona és que no hi ha suficient lloc als teulats de les cases per aconseguir gran part de l’energia necessària. Però per què només han de ser plaques solars i només a les teulades? Als municipis afectats s’hauria d’explorar a fons la possibilitat d’instal·lar en determinats llocs generadors eòlics (els hi ha sense pales, i de mides no tan grans) i les plaques solars també podrien ubicar-se en altres zones urbanes i urbanitzables, per exemple, polígons industrials, àrees marginals desaprofitades, en forma de pèrgoles en jardins, parkings i fins i tot en infraestructures viàries, portuàries, etc. La proposta que fem a l’administració autonòmica és que contacte amb els ajuntaments més consumidors d’energia i representants d’empreses, sindicats, organitzacions veïnals, altres administracions i altres parts implicades, per a determinar en aquests municipis el màxim de potència instal·lable, per cobrir la major part de la demanda. Una vegada efectuada aquesta tasca de racionalització, que hauria de ser sistemàtica i rigorosa, l’energia que ens falte per ubicar es podria buscar en altres llocs, començant pels més pròxims; però sempre després d’haver esgotat al màxim les possibilitats en els municipis més consumidors.

Potser la resposta al fet que no s’haja començat per ací siga la diferència del preu del sòl entre urbanitzable i no urbanitzable; entre litoral i interior; i aquesta resposta segurament aclareix moltes coses. És raonable que l’administració garantisca la lliure competència i les possibilitats de fer negocis honrats, però no a costa d’altres drets o valors, igualment importants o més, com ara la preservació dels recursos naturals i la biodiversitat, el repartiment equitatiu de les càrregues, les possibilitats dels territoris d’interior de aconseguir un desenvolupament digne, sostenible i just, etc.

Les renovables s’han convertit en un gran negoci que, previsiblement, anirà un augment. Està bé que els promotors aspiren a tindre beneficis, però no està tan clar que tinguen dret a obtindre beneficis especulatius, passant per damunt dels interessos de molts ciutadans i de bens que són de tots els valencians.

Ubicació racional també vol dir preservar de manera adequada les terres fèrtils productives i els recursos naturals que el decret 14/2020 no garanteix amb suficients cauteles. També vol dir no danyar les vies de futur desenvolupament sostenible de les comarques d’interior, que en gran mesura depenen de la conservació del medi ambient i el paisatge i que apareixen als mitjans de comunicació pels dèficits de rendes, serveis i possibilitats econòmiques, situació que ha generat un greu despoblament. Per una banda s’anuncien mesures compensatòries i, per altra, actuacions que agreugen el problema. En l’esmentat decret regulador es permet l’afectació a zones perifèriques de parcs naturals, a determinades parts dels LIC, a parcs municipals, etc. Açò cal millorar-ho molt. És per corregir totes aquestes deficiències que demanem una moratòria en l’aplicació de la normativa actual que ha originat una mena d’erupció volcànica d’ocupació de sols agrícoles i forestals en comarques interiors, no amb negra lava, sinó amb lluents plaques solars; un procés clarament especulatiu, liderat per grans empreses, moltes de les quals no són del sector elèctric, ni cooperatives, justament. Per demanar aquesta moratòria se’ns acusa de retardar la implantació de les EE RR. Una acusació ridícula i intolerable, després de dècades d’inacció i mala o nul.la planificació per part de les administracions, es vol permetre que l’especulació siga ara la qui ordene el territori.

Quan parlem de moratòria, no estem parlant de deixar les coses parades “sine die” o ajornar-les anys. Per començar, aquesta només afectaria als sòls no urbanitzables (SNU). Aquelles instal·lacions previstes en sòl urbà o urbanitzable, que no paren ni un instant, que s’acceleren tot el que es puga, que es comence per elles. Pel que fa al SNU demanem la moratòria fins que es corregisquen les deficiències i contradiccions de la normativa actual, incloent-hi més diàleg i participació pública real. Si l’administració pot fer eixes esmenes en setmanes, millor que millor. Estem parlant d’un breu període de temps, setmanes o pocs mesos per planificar millor i modificar el decret 14/2020. Quan més aviat es faça açò, menys temps perdrem. Fer les coses bé pot ser un poc més lent, però duren molt més.

Acabe de parlar de contradiccions en la normativa. Quines contradiccions? Molt evidents. Tant el decret 14/2020 del govern valencià, com el PNIEC elaborat pel govern estatal i en el que es basa la norma valenciana, presenten destacades contradiccions entre els objectius i intencions i els resultats que estan obtenint-se, justament perquè la redacció fina acaba per trair eixos principis rectors que podríem subscriure els ecologistes i molta més gent. Per exemple entre els objectius esmentats destaca el de l’eficiència, i ja hem vist que les normes permeten una destacada ineficiència, resultat d’ubicar la generació lluny d’on es demanda l’energia. Es parla de participació ciutadana i aquesta ha sigut molt pobra, especialment en el procés previ al decret i també després. La major part dels afectats no s’han assabentat fins quan ja era molt tard. També molts ajuntaments de poblacions menudes s’han vist desbordats i mal informats per normes que els afectaven enormement.

Els documents legals parlen de preservar la biodiversitat i ja hem vist que els projectes poden afectar fins i tot zones protegides on habita gran part d’eixa biodiversitat. Aquestes energies es promouen per evitar els danys d’un canvi climàtic generat pels humans, que comportarà pèrdues de zones agrícoles, erosió, desertificació, disminució de recursos hídrics i pèrdues de biodiversitat, i aquesta normativa no garanteix que la seua mala ubicació no vaja a agreujar a escala local, i en gran part del nostre territori, impactes d’aquesta mena. Entitats composades per científics i tècnics prestigiosos (com Aliente) han destacat i explicat aquests greus riscs derivats d’una mala ubicació de les EE RR.

Finalment, per no fer aquest escrit més llarg, la norma valenciana diu que seria desitjable que les instal·lacions anaren a parar preferentment a sòl urbà o urbanitzable; tanmateix quasi tots els projectes registrats afecten al no urbanitzable. Com és possible que una regulació que busca un objectiu tan clarament destacat servisca justament per al contrari del que es proposa? Segurament està mal fet. Urgeix rectificar. Encara és possible fer-ho. Guanyarem tots i no únicament els especuladors i grans empreses (que segur que sempre tindran un bon tros de pastís; ells mai perden). No és el sobre-benefici desmesurat dels promotors el que s’ha de garantir per l’administració, sinó els interessos de la major part de la població.

Etiquetas
Publicado el
16 de octubre de 2021 - 18:25 h

Descubre nuestras apps

stats