Les oposicions de Vicent Marzà

El senyor Vicent Marzà, Conseller d’Educació i Cultura, ha posat de manifest aquest matí, 25 de març, una sèrie de propostes respecte a la convocatòria d'oposicions a cossos funcionarials d'educació de 2020. El senyor Marzà proposa al poble opositor valencià una pròrroga d'un any per la situació extraordinària que viu, no sols el país, i el món davant de la present pandèmia del COVID-19. Prorrogar la convocatòria d'oposicions a 2021 és una mesura que, a juí del senyor Marzà, seria la més justa possible. No obstant això, en què pensa el conseller quan parla de justícia?

Des de que el periodista en qüestió planteja al senyor Marzà: «hi haurà oposicions en el país valencià?», aquest respon: «no crec que estem en condicions de continuar amb el calendari». Així, contundent i de forma indubtable, llança pels aires l'esforç econòmic, personal i psicològic de centenars d'opositors i opositores. Quines són les raons que oferix el senyor Marzà sobre la base del moment històric determinat per la pandèmia? Els arguments que presenta, com s'ha dit, tenen a veure amb conceptes com ara la justícia i, implícitament, la igualtat en termes d'igualtat de condicions. En aparença, podria paréixer, com de fet li ho pareix al senyor Marzà i al seu equip, que és més just ajornar la convocatòria d'oposicions a 2021:

«Ara mateix, la gent que es presenta a la oposició no està en igualtat de condicions. El moment per a estudiar no és igual ara mateix, hi ha gent que està a casa, o te familiars que estan malalts, o ells mateixos […] per això pensem que es millor poder ajornar-la un any»

Les raons que ací se'ns donen no tenen res a veure amb la justícia de cap tipus. I molt menys amb ideals d'igualtat de condicions. Ajornar un any les oposicions pot paréixer una mesura políticament correcta, però en cap sentit es tracta d'una mesura raonable. M'explique. Intentar plantejar igualtat de condicions en aquesta qüestió, és un treball impossible. La imprevisibilitat del dia a dia, cada opositor i opositora compaginant família, malaltia, treball i estudi, són constants en totes i cada una de les oposicions. Podem esforçar-nos en buscar la igualtat de condicions a l'hora de fer la prova, però mai pot trobar-se a l'hora de plantejar el moment d'estudi. I és ací on el senyor Marzà entén la injustícia. Imaginem per un moment que el hui temut COVID-19 no haguera aparegut. Opositors i opositores de tot el país continuarien estant en desigualtat de condicions, past de la contingència, de les responsabilitats familiars i la malaltia, degut la fragilitat de la nostra condició d’éssers humans. Per tant, just o injust, no són categories que puguen ser aplicades a la situació actual en els termes en que ho fa el senyor Marzà. L'única justificació que podria haver-hi per a, en últim terme, retardar o anul·lar convocatòries d'oposicions, és que la situació sanitària no haja millorat per a la data indicada.

La situació excepcional de pandèmia té hui un únic gran risc sobre la convocatòria d'oposicions: la incertesa. Eixa impossibilitat de preveure què passarà després de la dissolució de l'Estat d'Alarma i les conseqüències econòmiques que tindrà. La incertesa fa que postergar la convocatòria a 2021 siga encara més perniciosa, perquè les trompetes econòmiques de l'apocalipsi ressonen d'Orient a Occident. Qui assegura convocar oposicions a cossos funcionarials en un estat econòmic de crisi sense precedents, com pareix que serà el cas? La proposta del senyor Marzà ven a centenars d'opositors a la més absoluta incertesa i a la contingència de la història.