Arturo León: “Cal apostar per sectors que generen valor afegit i ocupació de qualitat i ajudar la resta a transformar-se”

Arturo León (1963) és des del setembre passat el president del Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, un organisme estatutari que elabora informes i analitza la normativa socioeconòmica amb caràcter preceptiu. León procedeix de l’àmbit sanitari, en què és tècnic en prevenció de riscos laborals i ha sigut secretari general de Comissions Obreres a la Comunitat Valenciana des del 2017, càrrec que va abandonar al febrer.

L’exresponsable sindical pretén dotar l’organisme de més projecció i convertir-lo en un actor rellevant en la política socioeconòmica de l’autonomia, així com teixir aliances amb els seus homòlegs de l’Estat i apunta la necessitat d’una reforma laboral que corregisca les anomalies del mercat de treball.

En la seua presa de possessió va exposar que li agradaria que l’organisme tinguera més visibilitat. A què es referia?

El CES és una institució estatutària de la Generalitat Valenciana i requereix més major projecció a escala institucional i de visibilitat en els mitjans. Crec que la funció que du a terme és important; és una institució que dictamina els avantprojectes de llei i els decrets amb caràcter preceptiu, però no és prou coneguda. Crec que és important fer una tasca de visibilització de la institució, donar-la a conéixer sectorialment i territorialment, ajustant la rellevància institucional que té actualment a altres institucions estatutàries equivalents. Això requereix recursos, però també una voluntat del Govern valencià de contribuir perquè aquesta visibilitat siga palpable.

Com pensen augmentar aquesta projecció?

Totes les decisions es prenen per consens dels grups que integren la institució. Crec que el CES, que funciona amb una programació anual, ha de posar les llums llargues. He traslladat una proposta per a crear un pla estratègic de més duració amb els objectius corresponents. Cal tindre més presència i veu en els assumptes econòmics i socials, més activitat i més recursos per a dur-la a terme. Plantege també una reforma de la llei actual i del reglament que desenvolupa les seues funcions.

Una reforma encaminada a...

Encaminada a actualitzar la seua activitat. La llei que el regula és l’última de l’anterior govern, en un context de crisi, i retalla els consellers i els mitjans de l’organisme. Per posar-ne un exemple: hi ha un decret que té a veure amb l’ordre de citació de les institucions en actes públics, el CES no està al costat de la resta d’institucions estatutàries, com el Síndic de Greuges o de Comptes.

També hi ha una proposta de reforma per a incloure la dedicació exclusiva del president.

La institució funciona amb dedicació parcial. Els presidents anteriors han tingut perfil empresarial o universitari –catedràtics– que podien compatibilitzar el càrrec. Ara hi ha una voluntat renovada de projectar el CES, que significa més dedicació i una democratització de l’accés. Si ets un treballador, no pots assumir-ho. És una modificació per al càrrec, no per a la persona.

El cridaner és el salari.

La reforma dona l’opció de triar la dedicació. El salari és l’equivalent al de qualsevol altra institució de la Generalitat Valenciana. Jo no vinc de zero, tinc faena: si optara per la dedicació parcial cobraria les dietes i el CES tindria una persona a temps parcial; amb la dedicació completa tindria el salari que correspon al càrrec institucional i una persona a temps complet.

La proposta és prèvia a la renúncia del president anterior?

Sí, amb el ple anterior.

Pel que fa a la visibilitat, sembla que ser un organisme consultiu llastra aquesta projecció, però el CES pot elaborar informes i marcar temes.

El CES pot fer informes i recomanacions. L’últim és el de medi rural, que ha donat peu al fet que el Consell Econòmic i Social d’Espanya faça el seu. És l’organisme consultiu del Consell i de les institucions, té una funció rellevant.

En aquest sentit, en quins temes li agradaria posar el focus?

És una cosa prematura, ha d’anar lligat al pla estratègic que s’aprove. Hem acordat amb el president del CES la presentació d’aquest informe de medi rural a la Comunitat Valenciana.

A vosté, que ve de l’entorn sindical, quines preocupacions l’assalten.

Tinc les meues opinions, però parle com a president del CES. Independentment de les posicions que tenen els grups que el conformen, hi ha consens en el fet que la normativa laboral ha de respondre a la situació actual del mercat de treball i ser conforme a una societat democràtica avançada. És evident que hi ha hagut nous fenòmens com el teletreball, les plataformes digitals o fenòmens com la subcontractació, que ja han sigut part de compromisos previs en la negociació col·lectiva, que s’han d’ajustar a la realitat del mercat de treball. Crec que hi ha consens en el fet que cal modernitzar la normativa i el mercat de treball. Hi ha fenòmens de precarietat i d’economia submergida a què ningú dona suport, són elements de consens. Aquesta realitat ha de fer que anem a una reforma del mercat de treball; preferiblement la que puguen pactar els agents socials i el Govern.

Com veu les negociacions sobre la reforma laboral en el Govern? [En el moment de l’entrevista, el Govern no havia anunciat un acord entre els socis per obrir la mesa]

Derogar la reforma laboral és suspendre tota la norma vigent; una altra cosa és que puga ser més profunda. Més enllà dels dissensos en el Govern, estic convençut que s’obrirà una mesa de negociació i avançarà en aspectes essencials d’aquesta reforma. La profunditat dependrà de la voluntat dels negociadors. Però la ultraactivitat, la prevalença del conveni col·lectiu i la subcontractació ja han sigut objecte d’acord en el seu abordatge.

Sembla que les crides al consens i al diàleg ho solucionen tot per se, però cal treballar-los, no sorgeixen per generació espontània.

Efectivament. El consens és una cosa molt valuosa, necessari en una societat com la nostra, que està molt polaritzada, i significa renúncia. Consens és renunciar en part a posicions per arribar a un acord. Les posicions inamovibles porten al dissens. Les reformes que es duen a terme amb acord, i és per això que sobreïx que l’última reforma laboral es va fer per la via unilateral del Govern, estan més legitimades i són més eficaces, mentre que les que no, acaben en confrontació permanent. D’una negociació cal eixir raonablement insatisfet.

Estem en un moment de polítiques de reconstrucció. Amb les últimes dades d’ocupació i analitzant les polítiques que es plantegen, i les que es posen en marxa i es plasmen en els pressupostos, quina perspectiva tenen?

És important que el pressupost que ve de la Unió Europea es gaste i es gaste bé. Ha d’haver-hi un impuls a un model productiu basat en el coneixement, el talent i la innovació. La indústria ha de tindre un paper fonamental i s’ha de canviar la manera de produir i de consumir; tenim el deure de fer un planeta sostenible.

I pel que fa al model de treball?

Ningú dubta que hi ha un problema evident: dones, joves i aturats de llarga duració tenen moltíssimes dificultats per a incorporar-se al mercat de treball. Tenim un sistema dual, amb un nivell de temporalitat molt elevat que seria desitjable corregir.

En una entrevista recent, el professor Andrés García Reche apuntava al valor afegit com a clau en el sistema productiu.

És molt important, perquè és la diferència en el que ets capaç de generar com a societat. Al País Basc els salaris són més alts, però ho són perquè la capacitat que tenen les empreses de produir genera més valor afegit i més ingressos, més marge empresarial i salaris més alts. Però cal corregir anomalies que no tenen justificació: hores de treball que no es paguen o es paguen en negre, que responen a un mercat laboral precari, en empreses que no compleixen els paràmetres i que són pròpies de sectors amb treball temporalitzat i més desregulació de les condicions. Cal apostar per sectors que generen més valor afegit i ocupació de qualitat, i cal ajudar sectors amb més marge de temporalitat a transformar el teixit productiu en una cosa més sòlida.

Es pot parlar de recuperació econòmica si tenim les mateixes dades d’ocupació que el 2008?

Si ho compares amb les dades precrisi... Es van destruir milió i mig de llocs de treball. Sí que hi ha una recuperació, però no la suficient. El problema és que l’ocupació que es crea és temporal, que no permet tindre un projecte de vida ni a la gent jove emancipar-se. Són faenes amb què no pots plantejar-te anar-te’n amb la teua parella a viure, ser pare o mare, llogar un habitatge.

Vosté va dimitir com a dirigent de Comissions Obreres perquè el van acusar de colar-se en el procés de vacunació. La Conselleria de Sanitat va arxivar la investigació i la Fiscalia també va donar carpetada a les diligències. Huit mesos després, continua acompanyant-lo aquesta polèmica.

Vaig dimitir, perquè afectava la imatge del sindicat, no perquè haguera fet res reprotxable. Una mentida repetida moltes vegades no es converteix en una veritat i és el que alguns han fet. Em vaig vacunar d’acord amb les normes del Ministeri de Sanitat, perquè estava en les llistes. Soc personal en actiu amb caràcter general. La conselleria i el departament de Salut van avalar la meua vacunació i la Fiscalia va arxivar la denúncia. No sé què he de fer perquè deixen de faltar-me al respecte. Insistir en l’error fa mal.