La joventut valenciana reclama situar la salut mental en el centre de les polítiques públiques

Ansietat, tristor o depressió són les paraules que satisfan el vocabulari dels menors de 30 anys. La generació que ha crescut entre dues crisis navega entre la precarietat i a penes aconsegueix albirar un futur, ja no millor, sinó semblant al que va tindre la generació dels seus pares. L’elevada taxa de desocupació, els preus de lloguer elevats i unes polítiques públiques desmoralitzadores han creat una base de malestar que la pandèmia ha coronat i ha portat milers de joves a una situació límit.

Davant aquesta circumstància, les entitats representades en el Consell Valencià de la Joventut reclamen unes polítiques públiques que situen el benestar de la població en el centre, el primer pas per a treballar en una millora de la salut mental. Per als seus responsables, la salut mental es construeix des d’allò material, amb unes garanties mínimes –habitatge i ocupació– que permeten a les persones desenvolupar un projecte de vida digna. En el Dia Internacional de la Joventut, l’organització valenciana ha presentat la campanya Mentalment gelades, que reflecteix el malestar d’aquest grup d’edat. “El benestar emocional es veu afectat per molts factors, com les condicions econòmiques i laborals, les relacions familiars i personals i l’accés a la cultura i l’oci. Cal apostar per una visió transversal de la salut mental per treballar-la des de tots els seus vessants”, ha subratllat la portaveu del consell, Cristina Martínez, en un acte celebrat dijous en el Centre del Carme de València.

La joventut valenciana reclama “accions concretes que aprofundisquen en la detecció precoç a través de la coordinació entre l’escola, els serveis socials i el sistema sanitari”. Aquestes van des d’una revisió del discurs que ha “criminalitzat els joves” durant la pandèmia, acusant-los de conductes irresponsables, fins a obrir les polítiques públiques a la perspectiva juvenil, integrant aquesta visió com a part fonamental de les actuacions. Segons diferents informes, el 80% dels joves no poden emancipar-se ni emprendre un projecte de vida i el salari mitjà és de 918 euros, per davall del salari mínim.

La campanya del Consell de la Joventut ha traslladat als departaments de l’executiu autonòmic mesures com l’accés a un habitatge digne, plans d’ocupació juvenil, revisar les beques estudiantils o els contractes formatius –que a vegades suposen un frau per als estudiants, que supleixen places de treball amb contractes de pràctiques–, la reivindicació d’espais d’oci assequibles i allunyats del consum d’alcohol i, en definitiva, espais i condicions que permeten el desenvolupament d’un projecte de vida.

L’executiu autonòmic ha posat en marxa una “xarxa de benestar emocional i salut mental” que incorpora aquesta perspectiva a les polítiques de joventut. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha recordat que “la precarietat socioeconòmica de la joventut els impedeix construir un projecte vital amb un mínim de certeses”, que ha agreujat “la difícil situació de salut mental entre les persones més joves”. La portaveu del Consell s’ha compromés a treballar en “la necessitat de regular els preus del lloguer i derogar la reforma laboral per posar les bases materials que es necessiten per a fer possible l’emancipació jove”. Des de la Presidència de la Generalitat i organismes com l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) es treballa en el Pla Ariadna, un dels projectes tractors que, amb finançament europeu, busca posar en marxa polítiques transversals per evitar tindre una generació perduda.