Ciutats d’esquerres, indignades amb la seua invisibilitat en Fitur: “Mazón arracona als municipis i crea desigualtat”

Els canvis en la política turística de la Generalitat Valenciana i les diputacions han enfurit les ciutats turístiques que no tenen marca pròpia. Els municipis valencians d’esquerres, del PSPV i Compromís, que ja fa anys que acudeixen a la Fira Internacional de Turisme (Fitur), que s’esdevé anualment a Madrid, denuncien que les seues oportunitats es dilueixen i queden enfosquides darrere de les ciutats del PP. Mitja dotzena d’ajuntaments qüestionen els criteris tècnics que al·lega el Govern autonòmic i retrauen que “el PP de Mazón tendeix a arraconar els municipis”, mentre que la Conselleria defensa que el model és més professional i similar al d’altres comunitats autònomes.

La nova política turística impulsada per l’exconsellera Nuria Montes, cessada després de la DANA, però mantinguda per l’actual executiu, implica que els municipis, des de les ciutats fins a altres de menys grandària, perden el taulell propi amb què comptaven, segons la seua denúncia, i queden a l’ombra de les tres capitals i de Benidorm i Elx, els grans pols econòmics i turístics de les comarques del sud del País Valencià. Aquestes ciutats són les que tenen el distintiu de marca turística i habitualment centren els esforços en promoció. Segons el parer d’una desena de representants municipals, el canvi és tremendament perjudicial, perquè els invisibilitza, al marge de l’enuig per no comunicar-los-ho fins a entrar en temps de descompte. És aquest divendres que la Generalitat Valenciana fa la presentació oficial de les novetats de la fira internacional, en un acte organitzat per Presidència a Alacant. Fins al moment, els municipis a penes coneixen unes pinzellades sobre com serà el certamen a què acudeixen el pròxim 22 de gener, segons denuncien, encara que la Conselleria ha mantingut diverses reunions amb ells en què ha mostrat l’espai.

L’alcalde de Sagunt, Darío Moreno, qüestiona l’argument tècnic dels canvis adduït per la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. “L’excusa dels ‘criteris tècnics’ de la Generalitat cau pel seu pes: es demana homogeneïtat, però quatre ciutats sí que tindran estand propi, totes governades pel PP. Ací no importa l’homogeneïtat i aquestes quatre sí que poden distingir-se. En potència turística, Gandia està per damunt de Castelló i, no obstant això, se’ns ha condemnat a la invisibilització Gandia, Cullera, Canet i Sagunt entre altres”, raona en conversa amb elDiario.es. “No hi ha criteri tècnic. La realitat és que la Comunitat Valenciana és molt més que aquestes quatre ciutats i molt més que el Partit Popular. Han trencat dècades de consens de manera sectària. No ens rendirem, estarem presents i continuarem guanyant presència, encara que no comptem amb el suport de la Generalitat”, indica. El consistori insisteix que la Conselleria de Turisme ha determinat que únicament les ciutats de Castelló, València, Alacant i Elx disposen d’espai propi en Fitur.

Sagunt i Canet d’en Berenguer, localitats veïnes i que compartien estand, han remés un comunicat conjunt en què lamenten que la Generalitat haja “eliminat l’espai” que els dos utilitzaven en la fira internacional. El primer edil de Canet Pere Antoni, ha qüestionat una mesura “que diu que es fa en pro de la cohesió del territori, però que ha donat lloc a una situació de total desigualtat, amb algunes ciutats amb possibilitat d’estand i altres a qui se’ns ha negat”. Juntament amb Moreno, consideren que la mesura implica “una maçada al posicionament de la nostra localitat en el mercat turístic internacional”. “Perdem la capacitat de donar a conéixer la nostra pròpia marca i imatge, la possibilitat de diferenciar-nos d’altres municipis i, sobretot, la connexió directa amb el possible visitant”, censuren.

L’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, considera que el Consell ha adoptat “una posició de cacic, presa sense consens i que maltracta el sector turístic de Cullera”. “Aquest maltractament arriba després de la DANA i és tot un despropòsit. Esperem que el PP de Cullera prenga nota i manifeste al seu president absent aquest malestar”, ha censurat Mayor en les seues xarxes socials. En el municipi, un dels que més visitants rep a la província de València juntament amb Gandia, es mostren consternats perquè consideren que s’invisibilitza les ciutats perquè són del PSOE. Tant la ciutat de la Ribera Baixa com la de la Safor han hagut de buscar-se i costejar estands en espais temàtics com a esports, turisme LGTBI o festivals de la seua pròpia butxaca, en un context en què els recursos no abunden a conseqüència de la riuada. En el cas de Llíria, també expressen malestar per l’organització “a última hora”, però es mostren satisfets per haver aconseguit participar en altres espais pel seu compte, com l’espai de la Unesco per a la Xarxa de ciutats creatives, on exhibiran les seues bandes de música. “Dins del mal, hem eixit airosos”, comenta el seu alcalde, Joanma Miguel León.

A Alacant el malestar s’ha intensificat en diversos municipis, que denuncien que no van saber res dels canvis fins a una reunió amb la Diputació i el Consell esdevinguda a mitjan desembre. En concret, van mantindre trobades l’11 i el 17 de desembre, a un mes del certamen. Aquests municipis apunten que la fira els servia per a estrényer llaços entre les seues comarques i, a més, estar pendents de què es movia entre els seus companys. L’alcalde Guardamar del Segura, José Luis Sáez Pastor, retrau que “no els van comunicar res” fins a la reunió esmentada, després de més de 30 anys participant en l’esdeveniment. “Minimitzen i menystenen els municipis”, denuncia Sáez, que considera que l’anterior format “donava entitat als municipis de la comarca -el Baix Segura–” que reben molt de visitant de la capital, qui li agrada mantindre un contacte més directe. “El posicionament del municipi ha desaparegut per complet”, esbronca, mentre que ara “anem no sabem bé a què”, atés que fins i tot no coneixen la configuració del pavelló: “Enguany no tenim res, una presentació sobre les novetats del 2025, un cubicle per a reunions. Almenys ens respecten el showcooking”, denuncia.

L’alcalde d’aquest municipi del Baix Segura veu una intencionalitat ideològica en aquest canvi, atés que les ciutats que sí que tenen marca són del PP: “El PP tendeix a arraconar els municipis. Ja ens va passar amb Mazón com a president de la Diputació d’Alacant respecte del fons de cooperació”, assenyala. La conselleria de Turisme va defensar que les marques turístiques no són una creació d’aquest executiu i nega rotundament el biaix ideològic, argumentant que el canvi es deu a criteris tècnics en nom de més professionalització de l’esdeveniment. “Els altres municipis també aportem al sector turístic, no consentirem que se’ns menystinga”, sentencia.

A Altea, un dels municipis turístics que gestiona Compromís, l’alcalde s’ho pren d’una altra manera: per a ells Fitur és una fira complexa i prefereixen altres certàmens, encara que critiquen l’acció política del PP en les institucions: “Tenim la sensació que el PP va a la seua i als seus. Ens disgusta la manera com es va fer. No costa res fer una consulta als pobles i consensuar-ho”, lamenta l’alcalde, Diego Zaragozí. Amb tot, opina: “Fitur al capdavall és un maremàgnum en què es dilueixen les propostes i nosaltres advoquem per un visitant d’una altra mena, pel ciclisme o les activitats en la natura”.

Canvis en nom de la professionalització

La Conselleria de Turisme admet que suposa un canvi important respecte del que es feia i defensa que eliminar els taulells de la part principal –objecte de les crítiques– es fa per a eliminar la barrera visual que no hi ha en la major part dels expositors d’altres regions que van a Fitur. “Això no implica que no tinguen la possibilitat de muntar una cosa similar al que hi havia abans, perquè tindran la seua pròpia taula en la zona de negocis amb el mateix nivell de visibilitat. És a dir, tindran, almenys, el mateix espai, encara que fora de l’espai de la seua Diputació i dins de l’àrea de negocis”, assenyalen fonts de la conselleria. 

“Considerem que la participació dels municipis en Fitur no es basa en la col·locació d’un cartell amb un fullet, sinó en l’agenda professional pactada per endavant i que al final és el que marca els tres primers dies de la fira”, afigen des del departament que dirigeix Marián Cano, que incideix en el fet que els primers dies de certamen van dirigits al públic professional, amb trobades amb operadors turístics i aerolínies o presentacions als mitjans de comunicació. En aquest aspecte, assenyalen, han “guanyat” una sala perquè els municipis puguen participar-hi, una pantalla gran circular o un nou format (CV Talks) “que implica donar visibilitat en la plaça central a municipis perquè parlen de la seua política turística”. 

Pel que fa a les crítiques, el Consell apunta que en les reunions mantingudes va haver-hi dubtes, però no es van elevar aspectes tan durs sobre la nova política: “Ni Sagunt ni Gandia van comentar aquests problemes en la reunió que vam mantindre en la Diputació de València i a què van acudir tots els municipis”, encara que sí que reconeixen que l’alcalde de Guardamar del Segura va ser directe en la trobada. També indiquen que van començar les reunions per a plantejar aquest model amb els diputats provincials al començament del 2024, en acabar l’edició passada. Sobre la visibilitat dels municipis del PP que retrauen els municipis d’esquerres, l’executiu recorda que són marques turístiques, igual que les tres diputacions, “i, per tant, tenen aquest caràcter preferent en la política turística” autonòmica, a més d’indicar que Alacant i Elx van ser marques reconegudes amb el Govern del Pacte del Botànic. El departament de Marián Cano reconeix que “hi ha un problema amb la manera com històricament s’han designat les marques, pel fet de no haver-hi uns criteris objectius clars”, i avança que modificarà aquesta qüestió en el pla estratègic de turisme.