El retorn dels veïns

En realitat, mai se n´anaren, però els últims esdeveniments polítics (candidatures populars, assamblees obertes...) permeten vore una revivificació de la influència dels moviments veïnals pertot arreu.

Fem un poc d´història. Les associacions de veïns, juntament amb l´església de base, eren uns dels pocs àmbits en els quals es podia fer política (el contraste de pareceres) durant el franquisme. Jugaren, sense dubte, un rol capital en la socialització política i reivindicativa de molts quadres de la futura democràcia.

En arribar la Transició, partits i sindicats donaren orde de replegament a les seus bases. La carta del carrer no es jugaria, acord d´elits. L´èxit passat de la mobilització de les associacions de veïns portaria implícit una dolça derrota, a mig termini. Sí, existiria un reconeixement, però la influència anava a minvar, any rere any, fins els anys del desencant. Dit reconeixement es plasmà en la cooptació dels més reconeguts líders veïnals pels partits progressistes (PSOE i PCE, bàsicament). Un repàs de les hemeroteques valencianes de l´època mostra una presència rellevant d´este moviment i determinats noms eren habituals en les fulles dels diaris. Per exemple, la forta repercussió d´un Carme que, llavors, pareixia una espècie de Kabul. La política de fitxatges decapità, en cert grau, estes associacions, que passaren a tindre una importància més bé subalterna.

La migració del 15-M, de les principals places de les ciutats als barris, va enfortir, sense dubte, un moviment veïnal que ja abans tornava a donar mostres d´espenta en àrees concretes (per ací, Patraix o el Cabanyal, per exemple, podrien ser paradigmàtics). Dels resultats electorals i la davallada del PP en la perifèria del Cap i Casal i els barris que no apareixen en la televisió (ara ja, en cap televisió, perquè no en tenim, de pròpia) i la seua política de ciutat-postal es deduïx que les associacions de veïns han tornat a jugar la carta de la política. L´empoderament possible.

En definitiva, no deixa de ser una revolta justificada dels habitants d´uns barris que estaven farts de vore cartells propagandístics d´obres que mai es posaven en marxa (“aquí su nuevo pabellón deportivo, instituto, etc.”) i que portaven molts anys sense poder alçar el cap.

Més que res per a no xafar una merda de gos, d´eixes que decoraven, a tothora, els carrers dels barris que no eixien per Canal 9.